Fantappieïta
La fantappieïta (fantappièite en anglès) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom per Acasto Liberto Fantappiè (Pontassieve, 1862 – Viterbo, 1933), distingit geòleg i naturalista que va dedicar part de la seva activitat científica a la mineralogia i la petrologia de les roques volcàniques de la regió comagmàtica romana on es va trobar el mineral.
 Fantappieïta | |
|---|---|
| Fórmula química | [Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO₄)33·4H₂O |
| Epònim | Acasto L. Fantappiè (en)   |
| Localitat tipus | Caldera Stracciacappe, Roma, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Dana | 76.2.9.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,8742(6) Å; c = 87,215(3) Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Grup espacial | r3 |
| Color | incolor |
| Exfoliació | pobre/indistingible - {001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,471 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,505(5) nε = 1,503(5) |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2008-006 |
| Any d'aprovació | 2008 |
| Símbol | Ftp |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa fantappieïta és un silicat de fórmula química [Na82.5Ca33K16.5](Si99Al99O396)(SO₄)33·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fantappieïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al museu mineralògic de la Universitat de Roma, amb el codi número: mmur 33027/1.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la caldera Stracciacappe, a la localitat de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la també localitat italiana de Fosso La Nova, a la província de Viterbo. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Fantappièite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2020].