Noseana
La noseana és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que pertany al grup sodalita. Va ser descoberta l'any 1815 a la regió volcànica d'Eifel, a l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya). Martin H. Klaproth li va posar el nom en honor del físic, químic i mineralogista alemany Karl Wilhelm Nose (1753-1835).
 Noseana | |
|---|---|
 Grup de cristalls de noseana de Wannenköpfe, regió d'Eifel, Alemanya | |
| Fórmula química | Na₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)·H₂O |
| Epònim | Karl Wilhelm Nose  |
| Localitat tipus | Laach lake volcanic complex (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.07 |
| Dana | 76.2.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.07(1) Å |
| Grup espacial | grup espacial 215 |
| Color | blanc, blau, gris, marró, negre |
| Macles | en {111} |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcid, transparent |
| Densitat | 2,3 a 2,4 |
| Índex de refracció | n = 1.461 - 1.495 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Nsn |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa noseana és un alumino-tectosilicat amb anió addicional de sulfat, del tipus feldspatoide, amb catió de sodi hidratat. Pertany al grup sodalita de minerals. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls dodecahedrals, tot i que també s'hi troba de manera granular i massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5, i la seva fractura és concoidal. Es pot confondre amb haüyna de color pàl·lid. La noseana de color blau brillant es confon fàcilment amb la latzurita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la noseana pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaEs forma en fonolites (roques volcàniques alcalines) deficients en silici. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, mica, leucita, magnetita, ilmenita, titanita o zircó.