Tennes

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Tennes
	117Ts
	livermori ← tennes → oganessó
Aspecte
	Semimetàl·lic (predit)
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	tennes, Ts, 117
Categoria d'elements	Desconeguda; (però probablement un metal·loide)
Grup, període, bloc	17, 7, p
Pes atòmic estàndard	[294]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2 7p5 (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 7 (predit);
Propietats físiques
Fase	Sòlid (predit)
Densitat; (prop de la t. a.)	7,1–7,3 (extrapolat) g·cm−3
Punt de fusió	573–773 K, 300–500 (predit) °C
Punt d'ebullició	823 K, 550 (predit) °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	−1, +1, +3, +5; (predit)
Energies d'ionització	1a: 742,9 (predit) kJ·mol−1
	2a: 1.785,0–1.920,1 (extrapolat) kJ·mol−1
Radi atòmic	138 (predit) pm
Radi covalent	156–157 pm (extrapolat)
Miscel·lània
Nombre CAS	54101-14-3
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del tennes

El tennes^[4]^[a] és un element sintètic amb símbol Ts i nombre atòmic 117. El tennes ocupa el penúltim lloc del 7è període de la taula periòdica, formant part del grup 17, el grup dels halògens. És el segon element més pesant sintetitzat fins avui (m_a ≈ 294 u). El seu nom es deriva de l'estat Tennessee en els Estats Units, on hi ha el Laboratori Nacional d'Oak Ridge (ORNL), un dels participants en el projecte de recerca.^[6]

Història

Campus del Laboratori Nacional d'Oak Ridge (ORNL), a Tennessee.

Col·lisionador de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà.

El tennes fou descobert a finals del 2009 per un equip rus-estatunidenc liderat pel físic rus Iuri Honrar Oganessian (1933)^[7] en el Laboratori Fliórov de Reaccions Nuclears (FLNR) de l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà (JINR), Rússia. Dos isòtops diferents del tennes, el tennes 293 i el tennes 294, foren produïts emprant reaccions nuclears molt asimètriques, fent incidir en el ciclotró U400 un feix extremadament intens de cations calci 48 sobre un blanc de berkeli 249. Aquest havia sigut sintetitzat per irradiació durant més de 8 mesos de curi i americi en el reactor d'alt flux del Laboratori Nacional d'Oak Ridge (ORNL), a l'estat de Tennessee, EUA.^[8]

Després de la separació química, duta a terme també en l'ORNL, s'obtingueren 22,2 mg de berkeli 249 amb una quantitat mínima d'impureses. La reacció nuclear de fusió calenta produí un nucli compost de nombre atòmic Z = 117 i 180 neutrons, el tennes 297, que seguidament perdé 4 o 3 neutrons per a donar tennes 293 i tennes 294, respectivament. Les reaccions nuclears són:^[8]

Dues de les cadenes de desintegració dels isòtops de tennes.

${\ce {^249_97Bk + ^48_20Ca -> ^297_117Ts}}$ ${\ce {^297_117Ts -> ^293_117Ts + 4 ^1_0n}}$ ${\ce {^297_117Ts -> ^294_117Ts + 3 ^1_0n}}$

En l'experiment, que durà més de dos mesos, s'observaren sis cadenes de desintegració: cinc corresponents al tennes 293 i una al tennes 294. Aquestes cadenes de desintegració són les que permeteren deduir l'existència dels primers nuclis que les havien iniciat. A més del descobriment dels dos isòtops de tennes, les desintegracions alfa successives generaren nous isòtops de moscovi 289 i 290 i de nihoni 285 i 286, mai abans observats. Una de les desintegracions α hom pot representar-la com:^[8]

${\ce {^293_117Ts -> ^289_115Mc + ^4_2He}}$ En un segon experiment realitzat pel mateix grup d'investigadors, es descobriren cinc noves cadenes de desintegració del tennes 293 i dues del tennes 294. Una posterior recerca independent en el laboratori de la Societat per a la Recerca Nuclear de Darmstadt, Alemanya, verificaren el descobriment en identificar dues cadenes de desintegració del tennes 294.^[8]

Situació de l'estat de Tennessee als EUA.

El gener de 2016 el descobriment de l'element 117 fou reconegut per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP). Els descobridors l'anomenaren tennessine en anglès, ‘tennes’, per l'estat de Tennessee, on es troben centres d'investigació d'elements transurànics (com el Laboratori Nacional d'Oak Ridge, la Universitat Estatal de Tennessee a Knoxville i la Universitat Vanderbilt). El nom tennessine fou aprovat per la IUPAC el novembre de 2016.^[9]

Isòtops

Illa d'estabilitat. El tennes 293 té Z = 117 i N = 176, i el tennes 294 té Z = 117 i N = 177.

L'existència dels dos isòtops de tennes i els seus períodes de semidesintegració (t_½ = 14 ms pel ²⁹³Ts amb N = 176 neutrons i t_½ = 78 ms pel ²⁹⁴Ts amb N = 177) denoten un augment de l'estabilitat nuclear amb el nombre creixent de neutrons (també s'observa al livermori, el ²⁹²Lv té un t_½ = 15 ms amb N = 116, el ²⁹³Lv té t_½ = 53 ms amb N = 117),^[10] la qual cosa concorda amb l'existència d'una illa d'estabilitat en aquesta zona de nuclis, predita per diversos models teòrics i encara no confirmada. L'element estable més pesant és el plom 208 (Z = 82 i N = 126), té capes tancades de neutrons i protons en el nucli atòmic, una propietat relacionada amb l'estabilitat, per la qual cosa hom el classifica com a «doblement màgic». Les estimacions teòriques situen el següent nucli doblement màgic a les proximitats de N =184 i Z entre 114 i 126, el presumpte centre de l'illa d'estabilitat. Les vides mitjanes d'aquests elements podrien ser substancials, potser centenars o fins i tot milions d'anys. Apropar-se a l'illa pot permetre estudis químics d'elements desconeguts anteriorment amb un nombre extrem d'electrons. L'illa també presenta una oportunitat per avançar en la física nuclear explorant les propietats dels nuclis amb un nombre extrem de neutrons i protons, nuclis que potser no existeixen actualment a la natura.^[11]

Notes

↑ L'adaptació del nom en anglès tennessine com a 'tennes' i no pas com a 'tennessi' –descartant la terminació en «-i»– atén, segons el TERMCAT, a les terminacions en català dels halògens, grup al qual pertany aquest element; a més, segueix la tendència d'accentuació.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.
↑ «Tennes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ «Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó». TERMCAT, 15-02-2017.
↑ «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].
↑ Oganessian, Yu. Ts.; Abdullin, F. Sh.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number $Z=117$». Physical Review Letters, 104, 14, 09-04-2010, pàg. 142502. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 Fraile, L.M. «Z = 117, teneso, Ts. En ruta hacia la isla de estabilidad de los elementos superpersados». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 179. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 28 abril 2020].
↑ Britannica, The Editors of Encyclopaedia. "tennessine". Encyclopedia Britannica, 30 Dec. 2022, https://www.britannica.com/science/element-117. Consulta: 2 febrer 2024.
↑ «Nudat 2». National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 18 octubre 2021].
↑ Roberto, J. B.; Rykaczewski, K. P. «Discovery of element 117: Super-heavy elements and the “island of stability”*» (en anglès). Separation Science and Technology, 53, 12, 13-08-2018, pàg. 1813–1819. DOI: 10.1080/01496395.2017.1290658. ISSN: 0149-6395.

Enllaços externs

webelements.com - Ts (anglès)
The New York Times (anglès)
Physical Review Letters (anglès)
JINR Joint Institute for Nuclear Research (anglès) (rus)

[6] L'adaptació del nom en anglès tennessine com a 'tennes' i no pas com a 'tennessi' –descartant la terminació en «-i»– atén, segons el TERMCAT, a les terminacions en català dels halògens, grup al qual pertany aquest element; a més, segueix la tendència d'accentuació.^[5]

[BFricke-1] 1,0 ^1,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].

[Haire-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006, p. 1724, 1728. ISBN 1-4020-3555-1.

[B&K-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Bonchev, Danail; Kamenska, Verginia «Predicting the Properties of the 113–120 Transactinide Elements». J. Phys. Chem., 85, 1981, pàg. 1177–1186.

[4] «Tennes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[5] «Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennes i oganessó». TERMCAT, 15-02-2017.

[7] «Four new element names proposed for periodic table». Nature, 08-06-2016 [Consulta: 10 juny 2016].

[8] Oganessian, Yu. Ts.; Abdullin, F. Sh.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number $Z=117$». Physical Review Letters, 104, 14, 09-04-2010, pàg. 142502. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502.

[:0-9] 8,0 ^8,1 ^8,2 ^8,3 Fraile, L.M. «Z = 117, teneso, Ts. En ruta hacia la isla de estabilidad de los elementos superpersados». An. Quím., 115, 2, 2019, pàg. 179. Arxivat de l'original el 2020-02-07 [Consulta: 28 abril 2020].

[10] Britannica, The Editors of Encyclopaedia. "tennessine". Encyclopedia Britannica, 30 Dec. 2022, https://www.britannica.com/science/element-117. Consulta: 2 febrer 2024.

[11] «Nudat 2». National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 18 octubre 2021].

[12] Roberto, J. B.; Rykaczewski, K. P. «Discovery of element 117: Super-heavy elements and the “island of stability”*» (en anglès). Separation Science and Technology, 53, 12, 13-08-2018, pàg. 1813–1819. DOI: 10.1080/01496395.2017.1290658. ISSN: 0149-6395.

[4]

[a]

[6]

[1]

[2]

[3]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[5]