La caiguda

És una novel·la essencialment filosòfica. Versa sobre l'existència, la falta o la tergiversació dels valors, la innocència i la culpa,^[1] el sense sentit d'una vida inevitable; Camus, amb la seva magistral noció filosòfica de l'absurd,^[2] profetitza la naturalesa humana, el dolor, amb tot el que arrossega i els temps que vindran. L'existència, la llibertat, l'ateisme i la societat, formen part d'un tot absurdista de Camus.^[3]

La narrativa de Camus és senzilla, per mitjà de sentències lògiques, les quals condueixen a diferents conclusions depenent del mètode fet servir i que ens deixa aquest inconclús sabor de les alternatives. Es considera una novel·la curta, narrada en primera persona a un interlocutor invisible i mut, amb qui clarament pot identificar-se el lector. L'ambient és peça fonamental d'aquesta obra i ens desvela aquest canvi i constant esdevenir del protagonista. No és estrany en Camus l'ús d'un to poètic per a evocar llocs i paisatges, i aquesta novel·la no n'és l'excepció. Altres característiques presents són la notable divisió gràfica i no expressa dels quatre capítols, la sobrietat en els recursos literaris i una redacció una mica particular, sota el pretèrit imperfet de subjuntiu.^[4]

En aquesta novel·la, s'aborda el jo, l'ego, la consciència, la culpa i el desarrelament. En recordar la jove suïcida inerta en les aigües del Sena, es fa una analogia amb la vida de Clamence, que, de ser un reeixit advocat, cau fins al punt de convertir-se en un ésser abominable, esfondrant-se professionalment i personal.

Una lectura detallada presenta un mirall davant del qual observem el menyspreable de la moralitat, així com les contradiccions de tot ésser humà. No falta una intel·ligent al·lusió a l'ocupació nazi i a la guerra, amb els seus horrors i sofriments. Els seus plantejaments sobre el balanç entre la justícia i les llibertats individuals, el temor a un futur en què l'ètica se cenyeixi només a interessos personals, són motius pels quals, alguns, continuen considerant-la una obra de la resistència francesa.^[5]

• Camus, Albert. La caiguda. Traducció: Bonaventura Vallespinosa. Barcelona: Ed.Vergara, 1964. ^[6][7]
• Camus, Albert. La caiguda. Traducció: Maria Bohigas Sales. Editorial Empúries, 2002. ISBN 978-8475968575. ^[6]
• Camus, Albert. La caiguda. Traducció: Anna Casassas, 2022 (Raigs Globulars). ISBN 978-84-17925-80-2. ^[8][9]

• Camus, Albert. La Chute (en francès). París: Gallimard, 2013, p. 160. ISBN 9782070454723 [Consulta: 12 novembre 2013]. 
• Guérin, Jeanyves. Dictionnaire Albert Camus (en francès). Groupe Robert Laffont, 2013-10-17. ISBN 978-2-221-14017-8. 

• Albert Camus.
• El mite de Sísif.

• Resum de La Chute (francès).