Erevan

 

 

Es desconeix l'origen exacte del nom. Una teoria sobre l'origen del nom d'Erevan és que la ciutat va rebre el nom del rei armeni, Yervand (Orontes) IV, l'últim governant d'Armènia de la dinastia Oròntida, i fundador de la ciutat de Yerevandashat. No obstant això, és probable que el nom de la ciutat derivi de la fortalesa militar urartiana d’Erebuni (Էրեբունի), que va ser fundada al territori de l'actual Erevan l'any 782 aC per Argisti I.^[2] Erebuni pot derivar de la paraula urartiana per "prendre" o "capturar", el que significa que el nom de la fortalesa es podria interpretar com "captura", "conquesta" o "victòria".^[3] A mesura que els elements de la llengua urartiana es van barrejar amb la de l'armeni, el nom finalment va evolucionar cap a Erevan (Erebuni = Erevani = Erevan = Erevan). L'erudita Margarit Israelyan assenyala aquests canvis en comparar inscripcions trobades en dues tauletes cuneïformes a Erebuni:

Els primers cronistes armenis cristians van connectar l'origen del nom de la ciutat amb la llegenda de l'arca de Noè. Després que l'arca va aterrar al mont Ararat i que les aigües del diluvi s'havien retirat, Noè, mentre mirava en direcció a Erevan, es diu que va exclamar «Erevats!» ('va aparèixer!' en armeni), d'on es va originar el nom d'Erevan.

A la final de l'Edat Mitjana i els primers períodes moderns, quan Erevan estava sota el domini turc i posteriorment persa, la ciutat era coneguda en persa com a Iravân (persa: ایروان . ).^[5][6] La ciutat era coneguda oficialment com Erivan (rus: Эривань ) sota el domini rus durant els segles XIX i principis del XX. La ciutat va ser rebatejada com a Erevan (Ереван) el 1936.^[7] Fins a mitjans de la dècada de 1970, el nom de la ciutat s'escrivia Erevan més sovint que Erevan en fonts angleses.^[8][9]

 

El símbol principal d'Erevan és la muntanya Ararat, que és visible des de qualsevol zona de la capital. El segell de la ciutat és un lleó coronat sobre un pedestal amb un escut que té una representació de la muntanya Ararat a la part superior i la meitat d'un signe d'eternitat armeni a la part inferior. L'emblema és un escut rectangular amb una vora blava.^[12]

El 27 de setembre de 2004, Erevan va adoptar un himne, "Erebuni-Erevan", amb lletres escrites per Paruyr Sevak i musicades compostes per Edgar Hovhannisyan. Va ser seleccionat en un concurs per a un nou himne i una nova bandera que representarien millor la ciutat. La bandera escollida té un fons blanc amb el segell de la ciutat al mig, envoltada de dotze petits triangles vermells que simbolitzen les dotze capitals històriques d'Armènia. La bandera inclou els tres colors de la bandera nacional armènia. El lleó està retratat sobre el fons taronja amb vores blaves.^[13]

La ciutat està situada al cor de les terres altes armenies.^[14] Històricament, Erevan es trobava al cantó de Kotayk (armeni: Կոտայք գավառ Kotayk gavar, que no s'ha de confondre amb l'actual província de Kotayk) de la província d'Ayrarat de la històrica Armènia Major.

 

Erevan té una alçada mitjana de 990 m, amb un mínim de 865 m i un màxim de 1390 m sobre el nivell del mar a les seves seccions sud-oest i nord-est, respectivament. Es troba entre les cinquanta ciutats més altes del món amb més d'1 milió d'habitants.^[15]

Erevan es troba a la vora del riu Hrazdan, al nord-est de la Plana de l'Ararat, a la part central-oest del país. La part alta de la ciutat està envoltada de muntanyes per tres vessants mentre baixa cap a la vora del riu Hrazdan al sud. El Hrazdan divideix Erevan en dues parts a través d'un pintoresc canó.

 

Segons l'actual divisió administrativa d'Armènia, Erevan no forma part de cap marz ("província") i té un estatus administratiu especial com a capital del país. Limita amb la província de Kotayk al nord i l'est, la província d'Ararat al sud i el sud-oest, la província d'Armavir a l'oest i la província d'Aragatsotn al nord-oest.

La Reserva Estatal d'Erebuni, formada el 1981, es troba al voltant de 8 km al sud-est del centre de la ciutat dins del districte d'Erebuni de la ciutat. A una alçada entre 1300 i 1450 metres sobre el nivell del mar, la reserva ocupa una superfície de 120 hectàrees, formada principalment per estepes muntanyoses semidesèrtiques.^[16]

 

Erevan presenta un clima d'estepa d'influència continental (classificació climàtica de Köppen: BSk o "clima fred semiàrid"), amb estius llargs, calorosos i secs i hiverns curts, però freds i nevats. Això s'atribueix al fet que Erevan es troba en una plana envoltada de muntanyes ia la seva distància del mar i els seus efectes moderadors. Els estius solen ser molt calorosos i la temperatura a l'agost arriba als 40 °C, i els hiverns solen portar nevades i temperatures de congelació amb el gener sovint tan fred com -15 °C i inferior. La quantitat de precipitació és petita, ascendint anualment a uns 318 mm. Erevan experimenta una mitjana de 2.700 hores de sol a l'any. El 12 de juliol de 2018, Erevan va registrar una temperatura de 43,7 °C , que és la temperatura conjunta més alta que s'ha registrat mai a Armènia.^[17]

Erevan és una ciutat antiga que ja apareix en una estela del rei d'Urartu Argisti I (786-764 aC), que esmenta la fundació d'Erebuni (Էրեբունի) l'any 782 aC, quan Urartu va conquerir la plana de l'Ararat fins a la riba dreta del llac Sevan i necessitava reforçar la seva posició a la regió mitjançant una fortalesa, en la qual va desplegar 6.600 soldats urartians i esclaus no urartians; encara avui dia es conserven les ruïnes de la fortalesa. Des de llavors ha estat un lloc d'importància estratègica i una cruïlla de camins per a les rutes de caravanes que enllaçaven Europa amb l'Índia. Fou anomenada Ierevan (o Erevan) des de, com a mínim, el segle vii aC, quan era la capital d'Armènia sota el domini dels perses.

Va seguir en general el destí d'Armènia, i fou disputada per romans i perses o parts i després per romans d'Orient i sassànides, fins que va passar a domini musulmà i de successives dinasties regionals. No era important en aquest temps i no va tornar a despuntar fins al segle xvi per estar al costat d'Edjmiatsín (en turc Üç Kilise = 'tres esglésies'), la seu del patriarcat armeni.

Més tard fou objecte de disputa entre Pèrsia i l'Imperi Otomà. Pertanyia a Pèrsia quan el 1583 fou ocupada pel sardar (comandant en cap) Ferhad Pasha. Abbas el Gran la va reconquerir; el 1616 els otomans la van assetjar però sense èxit. No obstant això, el 1632 finalment els turcs entraven a Erevan, encara que la van perdre al cap de poc de temps i en el tractat de Kasr-i Shirin va quedar transferida a Pèrsia (1639). Evliya Çelebi la va visitar el 1647.

El 1722 davant l'enfonsament safàvida, els armenis es van revoltar i els maliks (senyors) de Siunia es van aliar i van formar el Principat de Kapan o Ghapan, independent de perses i turcs, sota el príncep David Beg i, a la seva mort (1728), sota Mkhitar Sparapet. Els otomans van ocupar Erevan el 1724, fins al 1736. Llavors fou ocupada pels perses i en fou nomenat kan governador Tahmasp Kuli Khan (1736 - 1740). El van seguir diversos kans (i el territori fou conegut com a Kanat d'Erevan); des de 1747, en morir Nadir Shah, els kans foren de fet independents. El 1795 el kan Muhammad va reconèixer la sobirania qajar.

El 1803 el general Pàvel Tsitsiànov fou nomenat al Caucas i va intentar forçar el kan Muhammad a renunciar a la seva fidelitat a Pèrsia i sotmetre's a Rússia; la ciutat fou assetjada, però sense èxit, el 1804. Vers 1818 segons J. Morier tenia uns 18.700 habitants mascles entre 15 i 50 anys (la qual cosa suposaria una població de 75.000 persones, i això sense comptar els kurds, que eren uns 25.000 més) i per tant sembla més propi de la província que de la ciutat. En la Guerra russopersa de 1826-1827 Erevan fou assetjada i els notables locals es van rendir al general Paskevitx (1 d'octubre de 1827), possessió confirmada pel tractat de Turkmançai del 22 de febrer de 1828, i fou abolit el kanat; llavors la població de la ciutat era de 7.331 musulmans i 3.937 armenis, o sigui, en total 11.463 persones; però tota la província tenia 115.152 habitants. Uns 20.000 turcs van abandonar Erevan després de la conquesta, però encara hi van restar 18.827 nòmades turcmans.

Forma llavors l'óblast d'Armènia amb l'antic kanat d'Erevan i el de Nakhitxevan. El 1844 formà part del virregnat del Caucas, dins del qual va formar (1845) la província d'Erevan.

El 1918, en acabar-se la Primera Guerra Mundial, Armènia va formar part de la República Federal de Transcaucàsia (1918), que es va dissoldre ràpidament, i era llavors Erevan capital de la república d'Armènia (1918); Erevan fou ocupada pels otomans el 4 de juny de 1918, però l'evacuaren l'1 de novembre de 1918 després de l'armistici de Mudros del 30 d'octubre de 1918. Va restar capital d'Armènia, i del 1919 al 1920 incloïa els territoris armenis a l'est de Turquia. Perduts els territoris turcs davant els nacionalistes de Mustafà Kemal Ataturk, els comunistes en van prendre el poder (29 de novembre de 1920) i el 9 de desembre de 1920 renunciaven als territoris armenis de Turquia. El 12 de març de 1922 Erevan va quedar dins la Republicà Socialista Soviètica de Transcaucàsia com una de les repúbliques constituents i el mateix any la federació entrava a la Unió Soviètica. En aquest any 1922 la població de la ciutat va arribar a 100.000 habitants. La República federativa va quedar dissolta el 5 de desembre de 1936 i Armènia va constituir una RSS separada, amb capital a Erevan.

El 23 de setembre de 1991, ja amb el país de nou independent, va mantenir la capitalitat i el seu urbanisme fou remodelat per eliminar-ne les característiques soviètiques.

 

Erevan té un clima continental influenciat pel clima d'estepa BSk o "clima semiàrid fred":

Dades climàtiques a Erevan
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	19.5 (67.1)	19.6 (67.3)	28.0 (82.4)	35.0 (95)	34.2 (93.6)	38.6 (101.5)	41.6 (106.9)	42.0 (107.6)	40.0 (104)	34.1 (93.4)	26.0 (78.8)	20.0 (68)	42.6 (108.7)
Màxima mitjana °C (°F)	1.2 (34.2)	5.5 (41.9)	12.6 (54.7)	19.4 (66.9)	24.1 (75.4)	29.9 (85.8)	33.7 (92.7)	33.4 (92.1)	28.7 (83.7)	21.0 (69.8)	12.4 (54.3)	4.6 (40.3)	18.9 (66)
Mitjana diària °C (°F)	−3.6 (25.5)	0.1 (32.2)	6.3 (43.3)	12.9 (55.2)	17.4 (63.3)	22.6 (72.7)	26.4 (79.5)	26.1 (79)	21.1 (70)	13.8 (56.8)	6.2 (43.2)	−0.2 (31.6)	12.4 (54.3)
Mínima mitjana °C (°F)	−7.5 (18.5)	−4.4 (24.1)	0.7 (33.3)	7.0 (44.6)	11.2 (52.2)	15.4 (59.7)	19.4 (66.9)	18.8 (65.8)	13.4 (56.1)	7.5 (45.5)	1.1 (34)	−3.9 (25)	6.6 (43.9)
Mínima rècord °C (°F)	−27.6 (−17.7)	−26 (−15)	−19.1 (−2.4)	−10.2 (13.6)	−0.6 (30.9)	3.7 (38.7)	7.5 (45.5)	7.9 (46.2)	0.1 (32.2)	−6.5 (20.3)	−14.4 (6.1)	−28.2 (−18.8)	−28.2 (−18.8)
Precipitació mitjana mm (polzades)	20 (0.79)	21 (0.83)	29 (1.14)	51 (2.01)	42 (1.65)	22 (0.87)	16 (0.63)	9 (0.35)	8 (0.31)	32 (1.26)	26 (1.02)	20 (0.79)	296 (11.65)
Mitjana de dies de pluja	2	4	8	12	12	8	5	4	4	8	7	4	78
Mitjana de dies de neu	7	7	2	0.2	0	0	0	0	0	0.1	1	5	22
Humitat relativa mitjana (%)	81	74	62	59	58	51	47	47	51	64	73	79	62
Mitjana mensual d'hores de sol	93.0	108	162	177	242	297	343	332	278	212	138	92	2.474
Font #1: Pogoda.ru.net [18]
Font #2: NOAA (sun, 1961–1990)[19]

Referències

modifica

1. ↑ Brosset, Marie-Félicité; Voront͡sov, Mikhail Semenovich. Rapports sur un voyage archéologique dans la Géorgie et dans l'Arménie : exécuté en 1847-1848 sous les auspices du prince Vorontzof, leutenant du Caucase. St.-Pétersbourg : Imprimerie de l'Académie Impériale des Sciences, 1849. 
2. ↑ Baghdasaryan A., Simonyan A, et al. "Երևան" (Yerevan). Soviet Armenian Encyclopedia Volum 3. Yerevan, Armenian SSR: Armenian Academy of Sciences, 1977, pp. 548–564.
3. ↑ Israelyan, Margarit A. Էրեբունի: Բերդ-Քաղաքի Պատմություն (en armeni). Yerevan: Hayastan Publishing Press, 1971, p. 12–13. 
4. ↑ Israelyan (1971), p. 137.
5. ↑ Bournoutian, George A. Eastern Armenia in the Last Decades of Persian Rule, 1807-1828: A Political and Socioeconomic Study of the Khanate of Erevan on the Eve of the Russian Conquest. Undena Publications, 1982, p. 3 (note 3). ISBN 978-0890031223. 
6. ↑ Bournoutian, George A. From the Kur to the Aras: A Military History of Russia's Move into the South Caucasus and the First Russo-Iranian War, 1801-1813. Brill, 2021, p. xvii. ISBN 978-90-04-44515-4. 
7. ↑ ЭРИВАНИ Мирза Кадым Мамед-Гусейн оглы ЭРИДА. «ЭРИВАНЬ – это... Что такое ЭРИВАНЬ?». Dic.academic.ru. Arxivat de l'original el 28 setembre 2018. [Consulta: 11 desembre 2017].
8. ↑ «Yerevan, Erevan (1900–2008)». Google Ngram Viewer. Arxivat de l'original el 15 setembre 2018. [Consulta: 17 gener 2016].
9. ↑ «Despite Ages of Captivity, The Armenians Persevere - The New York Times», 23-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 9 novembre 2023].
10. ↑ Boniface, Brian. Worldwide Destinations: The Geography of Travel and Tourism. 6th. Taylor & Francis, 2012, p. 338. ISBN 978-0-415-52277-9. 
11. ↑ Avagyan, Ṛafayel. Yerevan—heart of Armenia: meetings on the roads of time. Union of Writers of Armenia, 1998, p. 17. 
12. ↑ «Symbols and emblems of the city». Yerevan.am. Arxivat de l'original el 13 gener 2009. [Consulta: 2 juliol 2010].
13. ↑ «Yerevan (Municipality, Armenia)». CRW Flags. Arxivat de l'original el 10 octubre 2014. [Consulta: 2 juliol 2010].
14. ↑ Brunn, Stanley D. The Routledge Atlas of Central Eurasian Affairs (en anglès). Routledge, 2012-08-21, p. 52. ISBN 9781136310478. 
15. ↑ Wallach, Omri. «The 50 Highest Cities in the World» (en anglès americà). Visual Capitalist, 30-10-2020. Arxivat de l'original el 8 novembre 2020. [Consulta: 13 novembre 2020].
16. ↑ «"Էրեբունի" պետական արգելոցի տարածքն ընդլայնվում է». news.am. Arxivat de l'original el 17 juny 2018. [Consulta: 3 gener 2021].
17. ↑ Jessica Blunden; Derek Arndt Bulletin of the American Meteorological Society, 100, 9, 2019, pàg. Si-S306. DOI: 10.1175/2019BAMSStateoftheClimate.1 [Consulta: free].
18. ↑ «Weather and Climate- The Climate of Yerevan» (en russian). Weather and Climate (Погода и климат). [Consulta: 28 novembre 2015].
19. ↑ «Yerevan/Zvartnots Climate Normals 1961–1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 28 novembre 2015].

Vegeu també

modifica

• Metro d'Erevan

Bibliografia

modifica

• Mutafian, Claude; Lauwe, Eric Van. Collection Atlas / Mémoires, Éditions Autrement. Atlas historique et culturel de l'Arménie: Proche-Orient et Sud-Caucase du VIII au XXI (en француски), 2001. ISBN 978-2746701007. 
• Ney, Rick. Tour Armenia. « Yerevan » (en енглески), 2007, p. 7. 
• Багдасарјан, А.; Симонјан, А. Јерменска академија наука. „Երևան“ (Јереван), 1977, p. 548—564. 
• Hovannisian, Richard G. The Republic of Armenia: The First Year, 1918–1919, Vol. I. Berkeley: University of California Press, 1971, p. 126–127. ISBN 978-0-520-01984-3. 
• Barnett, R. D.. «Urartu». A: Cambridge University Press. The Cambridge Ancient History, Vol. 3, Part 1: The Prehistory of the Balkans, the Aegean World, Tenth to Eighth Centuries BC, 1982, p. 346. ISBN 978-0521224963. 
• Azatian, V.; Hakopian, T. ИПО Parberakan. Երևան Ереван Yerevan (en armeni), 1989, p. 284. 
• Bournoutian, George A. Mazda Publishers. A concise history of the Armenian people: (from ancient times to the present), 2003. ISBN 9781568591414. 
• Brunn, Stanley D.; Toops, Stanley W.; Gilbreath, Richard. Routledge. The Routledge Atlas of Central Eurasian Affairs (en anglès), 2012, p. 52. ISBN 9781136310478. 
• Совјетска јерменска енциклопедија, 1977, p. 550. 
• Israelyan, Margarit A. Hayastan Publishing Press. Էրեբունի: Բերդ-Քաղաքի Պատմություն (Erebuni: The History of a Fortress-City), p. (1971). стр. 137.. 
• Katsenelinboĭgen, Aron. Transaction Publishers. The Soviet Union: Empire, Nation and Systems, 1990, p. 143. ISBN 978-0-88738-332-8. 
• ArmStat. Marzes of the Republic of Armenia in figures, 2002-2006 (en anglès). Plantilla:Мртва веза
• Auzias, D.; Labourdette, J.-P.; Szeremeta, S.; Maringe, P. Nouvelles Éditions Université. Le Petit Futé Arménie: 2007-2008 (en francès), 2007. ISBN 978-2746919600. 
• Azatian, V.; Hakopian, T. ИПО Parberakan. Երևան Ереван Yerevan (en armeni), 1989. 
• Beglaryan, N. Noyan Tapan. Atlas of Armenia and adjacent countries (en anglès), 2007. ISBN 978-9994144556. 
• Dédéyan, Gérard. Privat. Histoire du peuple arménien (en francès), 2007. ISBN 978-2-7089-6874-5. 
• Earle, Scott. Larkspur Books. Yerevan Journal (en anglès), 2007. ISBN 978-0615144207. 
• Grousset, René. Payot. Histoire de l'Arménie (en francès), 1984. ISBN 978-2228889124. 
• Parker, Philip M. ICON Group International, Inc. The 2006 Economic and Product Market Databook for Yerevan, Armenia (en anglès), 2006. ISBN 978-0497812508. 
• Petrossian, Mariné. Comp'act/federation. Erevan (en anglès), 2003. ISBN 978-2-87661-269-3. 
• Ter Minassian, Taline. Presses Universitaires de Rennes. Erevan, la construction d'une capitale à l'époque soviétique (en francès), 2007. ISBN 978-2-7535-0369-4. 
• Éditions COFIMAG. Les douze capitales d'Arménie (en francès), 2006. ISBN 978-2-907070-09-6. 
• Дрампян, Р. Искусство. Государственная картинная галерея Армении, 1982. 
• Erich Kettenhofen, George A. Bournoutian i Robert H. Hewsen, "Erevan" a Encyclopaedia Iranica

Enllaços externs

modifica

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Armenica.org Història
• Article sobre Erevan a Armeniapedia.org (anglès)
• Article sobre Erevan a Cilicia.com Arxivat 2005-02-09 a Wayback Machine. (en anglès)
• Pàgina d'Erevan a Armenia Info Arxivat 2016-11-15 a Wayback Machine. (en anglès)
• Metro d'Erevan (anglès)