Tractat de Turkmantxai

El tractat de Turkmantxai (rus: Туркманчайский договор; persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa),^[1] pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.

Tractat de Turkmantxai

Tipus	tractat de pau
Epònim	Turkmantxai
Data	10 febrer 1828 (Julià)
Participant	Imperi Rus Imperi persa
Signatari	Imperi Rus dinastia qajar
Llengua original	rus i persa
Causa	Guerra russo-persa de 1826-1828

Es va signar el 21 de febrer de 1828 entre el príncep hereu Abbas Mirza i Allah-Yar Khan Asaf al-Dawla, camarlenc del xa Fath Ali Shah, per part de Pèrsia, i el general Ivan Paskievich per Rússia. Els russos amenaçaven en conquerir Teheran en cinc dies si Pèrsia no acceptava les condicions. A més de les principals esmentades, es va pactar una indemnització a pagar pels perses, la pèrdua del dret de navegació exclusiu per la mar Càspia, que ara seria també per Rússia, les capitulacions comercials, el dret d'establir consolats i enviats a tot l'Iran, l'intercanvi de presoners, diversos tractats comercials que Rússia determinaria, la declaració persa de lamentar el trencament de la pau de Gulistan i la prohibició de perseguir o acusar a cap habitant de l'Azerbaidjan persa per activitats durant la guerra i el control rus d'aquests territoris i el dret a emigrar a Rússia si ho desitjaven. Com a afegit, s'establien provisions per al reassentament dels armenis de Pèrsia al Caucas i l'alliberament de captius armenis.