Vissarion Xebalín

Vissarion Xebalín

Biografia
Naixement	29 maig 1902 (Julià) Omsk (Imperi Rus)
Mort	28 maig 1963 (60 anys) Moscou (Unió Soviètica)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Conservatori de Moscou Escola Estatal de Música Gnessin
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, pedagog musical, catedràtic
Ocupador	Conservatori de Moscou
Membre de	Unió de Compositors Soviètics
Gènere	Òpera, simfonia, cantata i música clàssica
Alumnes	Edison Denisov, Tikhon Khrennikov, Anatoli Komarowski (en) , Serguei Slonimski, Nikolaj Nikolajevic Karetnikov, Mstislav Rostropóvitx i Aleksandra Pakhmutova
Instrument	Piano
Premis
Premi Stalin  Artista del Poble de l'RSFSR  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Medalla del 800è Aniversari de Moscou
Signatura

Vissarion Iàkovlevitx Xebalín, rus: Виссарио́н Я́ковлевич Шебали́н (Omsk, Sibèria, 11 de juny de 1902 - Moscou, Rússia, 29 de maig de 1963) fou un compositor i director d'orquestra soviètic.

Va ser autor de gran fecunditat en tots els gèneres musicals:

• Quartet núm 1 (1924).
• Primera simfonia (1925).
• Segona simfonia (1929).
• Maig blau (1930).
• Tercera simfonia (1934).
• Tercera simfonia (1934).
• Suite, per a orquestra (1934).
• Quartet núm. 2 (1934).
• Trio, per a corda (1934).
• Lenin, simfonia coral (1934).
• Quarta simfonia (1935).
• Segona Suite, per a orquestra (1935).
• Obertura sobre un tema de Mary.
• Camarades de lluita, òpera.
• Quartet núm. 3.
• Quartet núm. 4.
• Variacions sobre una cançó popular russa (1941).
• Concert, per a violí i orquestra (1941).
• Obertura russa (1941).
• El nuvi de l'ambaixada, opereta còmica.
• Quartet núm. 5.
• L'alosa, suite de ballet.
• Quartet núm. 6 (1943).
• Moscou, cantata (1946).
• Quartet núm 7 (1947).
• Sol a l'estepa, òpera (1958.

• La casa de banys, de Vladímir Maiakovski
• L'última decisió, de Vishnevski (1932).
• La dama de les camelies.
• A les ribes del Neva.
• Estimada Yarovaia, de Trenev.
• El miserable cavaller.
• Mozart i Salieri, d'Aleksandr Puixkin.
• El convidat de pedra, de Tirso de Molina.
• Maskarad, de Mikhaïl Lérmontov.
• María Stuarda, de Friedrich von Schiller.
• Hamlet, de William Shakespeare.
• La feréstega domada, de William Shakespeare.

• L'apertura de Turksib (1931).
• La sabat roja (1934).
• Amics del front de combat (1940).
• Glinka (1945).
• Sadko (1953).

A tot això s'ha d'afegir certa quantitat de cançons, unes cinquanta romances, diverses sonates per a piano, i per a violí i viola; l'orquestració de La fira de Sorótxintsi, de Modest Mússorgski; acabar el segon acte de l'òpera Els cosacs del Dnieper a l'altra banda del Danubi de Gulak-Artemiovski, i la re-orquestració d'obres de Mikhaïl Glinka, entre elles una Simfonia.

• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1963-64, pàg. 396 (ISBN 84-239-4596-0)