Viquipèdia:Assetjament

Això és una proposta de política o convenció de Viquipèdia . La proposta pot estar encara en desenvolupament, sota discussió, o en el procés d'assolir consens per a la seva adopció. Per tant, les referències o enllaços a aquesta pàgina no poden descriure-la com política o norma.

Fent-ne 5 cèntims: No desmotiveu altres usuaris a que editin la Viquipèdia mitjançant amenaces, comentaris repetitius molestos i indesitjats, continus atacs personals o publicant informacions privades.

Per a altres significats, vegeu «assetjament».

Es defineixen com a assetjament una sèrie de comportaments ofensius que, per a un observador independent, semblin tenir com a fi influir adversament en un o diversos editors (objectiu) per amenaçar-los o intimidar-los. El resultat que es persegueix és aconseguir que l'editor ja no editi amb les ganes amb les que ho feia, desmotivar-lo, esporuguir-lo, o fins i tot aconseguir que deixi d'editar del tot.

L'assetjament per mitjà d'amenaces, comentaris molestos i no desitjats de caràcter repetitiu o continus atacs personals poden minvar la motivació o interès d'un usuari per a editar la Viquipèdia, i pot desembocar en una retirada definitiva del projecte si no s'atura a temps.

El terme wikihounding és d'ús freqüent en la Viquipèdia en anglès. Així es denomina l'acte de participar en discussions o debats (sovint sobre temes dispars) seguint els passos a un o més editors, buscant la confrontació i restringint la seva tasca mitjançant la irritació, el desànim o l'ansietat d'un o diversos editors.

Molts usuaris segueixen les edicions d'altres usuaris, encara que principalment per raons col·legials o administratives. Un ús adequat de l'historial de contribucions d'un usuari inclou, entre altres, reparar tots els danys que hagi pogut fer un vàndal (una cosa, de fet, molt recomanable al revisar canvis recents) o com a ajuda a l'hora d'intervenir en un conflicte entre usuaris. El factor essencial d'un wikihounding és la ruptura de l'àmbit habitual d'edició d'un usuari o del projecte en general sense un motiu de pes. Si el «seguiment d'un usuari allà on va» es veu acompanyat per edicions tendencioses, atacs personals o comportament de sabotatge, l'assumpte és seriós i pot comportar una mesura administrativa.

Emetre amenaces cap a un usuari es considera assetjament. Aquestes poden incloure amenaces per fer mal a una altra persona, sabotejar la seva tasca a la Viquipèdia o perjudicar-lo de qualsevol altra manera. No constitueix una amenaça declarar la possibilitat d'ús de processos adequats de la Viquipèdia com podria ser un mecanisme per resoldre un conflicte.

Les amenaces d'índole legal són un cas especial d'amenaça i per això, compten amb una política pròpia. Els usuaris que les facin molt probablement siguin objecte d'un bloqueig indefinit. No amenaceu!

Revelar informacions de caràcter personal d'altres usuaris com pot ser el seu nom legal, la data de naixement, la seva formació acadèmica, activitat professional, entorn laboral, número de contacte telefònic, correu electrònic, domicili o informacions d'un altre tipus (independentment de si la informació és correcta o no), es considera assetjament. Es dona una excepció a aquesta regla quan l'editor, voluntàriament, hagi fet pública aquesta informació o enllaç a aquesta informació des de la Viquipèdia (ex. a un lloc web personal). Per això, reflexionau prèviament sobre quines informacions desitjau fer públiques abans de fer-les.

Fer públic aquest tipus d'informacions sobre un altre editor és injustificable i una invasió de la privadesa que pot perjudicar l'editor a la «vida real». Això continua essent vàlid en el cas que l'usuari hagi deixat d'editar o hagi canviat de nom d'usuari, ja que sempre hi romanen els historials de les pàgines. Les edicions d'aquest tipus s'han de revertir el més aviat possible i s'haurien de denunciar a un administrador perquè decideixi si és necessari l'esborrat permanent de l'historial.

Si descobriu un editor publicant informació personal sobre una altra persona, no confirmeu o desmentiu la veracitat de la informació ja que seria una ajuda a qui va publicar la informació, i també per a altres usuaris, sobre el caràcter de la informació publicada. Els intents de revelar informació privada s'han de tractar per igual, tant si són informacions veraces com si no ho són. Ambdós són una «violació de privacitat».

Cal distingir els casos en que es fa de forma no intencionada i sense malícia (per exemple, quan dos viquipedistes es coneixen al marge de la Viquipèdia i poden haver fet pública informació personal, com el nom de pila, sense adonar-se'n). Excepte aquest supòsit, la resta de supòsits són motiu suficient per un bloqueig immediat.

La correspondència al marge de la Viquipèdia, com pot ser un correu electrònic o el registre d'una conversa privada, no hauria de ser publicada sense el consentiment previ de tots els participants.

Incloure «advertències» repetitives falses o qüestionables en la discussió d'un usuari, restaurar comentaris d'aquest tipus que un altre usuari hagi retirat (ex. acusacions de titella) a pàgines d'usuaris actius, o incloure material que pugui ofendre o humiliar l'usuari en el seu espai personal és una forma freqüent d'assetjament.

Les pàgines d'usuari s'han creat perquè els editors puguin publicar informació sobre ells mateixos, i les pàgines de discussió per a facilitar la comunicació entre els usuaris. Cap de les dues pot usar-se a manera de «mur de la vergonya», i no poden usar-se per a incloure possibles problemes del compte d'usuari a menys que el compte hagi estat bloquejat com a resultat d'aquests problemes. Qualsevol tipus de contingut que realment mereix ser publicat o esborrat s'hauria de dur a l'atenció d'un administrador, en lloc de començar una guerra d'edicions buscant fer prevaldre la vostra opinió sobre el contingut adequat a l'espai d'usuari d'un altre viquipedista.

L'assetjament per part de viquipedistes en fòrums al marge de la Fundació Wikimedia no fa més que sembrar dubtes sobre la presumpció de bona fe. Els atacs al marge de la Viquipèdia poden i han de ser tinguts en compte pels administradors com a factor agreujant en el procés de resolució d'un conflicte. Igual que un assetjament en el marc de Viquipèdia, un assetjament al marge d'aquesta també pot ser motiu de bloqueig i, en casos extrems, un bloqueig indefinit. Violacions de privacitat de viquipedistes al marge de la Viquipèdia han de rebre una sanció administrativa especialment severa.

L'assetjament de viquipedistes per mitjà d'enllaços externs es considera igual de greu que un assetjament que transcorri de manera exclusiva dins de la Viquipèdia.

Si sentiu estar assetjat, primer i abans de res: manteniu-vos calmats (encara que us sigui difícil aconseguir-ho). Aquest és el punt fonamental.

En casos seriosos o quan la privacitat o assumpte aliens a Viquipèdia estan en joc (ex. si s'ha publicat informació personal o si l'assumpte s'ha traslladat al món real, ho llegiu en correus electrònics o blogs), pots denunciar aquesta situació al tauler o a OTRS per correu-e, de forma menys pública. Tingueu en compte que l'OTRS no pot encarregar-se de solucionar conflictes entre usuaris, però sí que pot prendre mesures d'urgència com l'esborrat d'una pàgina o alguna edició.

Per a situacions menys complexes i, exclusivament, en el marc de la Viquipèdia, com ara un usuari amb qui heu tingut un conflicte, tracteu de buscar un mediador primer en lloc de denunciar-lo immediatament. Sempre és d'ajuda aportar diffs sobre les edicions que han donat lloc al conflicte. Per a casos més seriosos amb implicació dins i fora que la Viquipèdia que vulgueu tractar en el marc de la Viquipèdia, aneu a Viquipèdia:Petició als administradors.

Nota: si alguns usuaris tenen dubtes raonats sobre les vostres edicions, llavors, aquestes, probablement, siguin focus d'atenció dels administradors i d'altres usuaris. Sempre que això sigui dins d'uns marcs adequats, no pot considerar-se assetjament.

Encara que s'insta els usuaris a ignorar a aquells que assetgen o bé respondre sempre de forma educada, això no implica que aquestes actuacions siguin acceptables o que es quedin impunes. Un historial d'hostilitats minva les possibilitats que la comunitat presumeixi bona fe, i pot ser considerat un comportament desestabilitzador. Els usuaris que insisteixin en les seves actituds de confrontació marcades per conductes d'assetjament o atacs personals tenen més possibilitats de veure's immersos en un conflicte, que podria acabar en un bloqueig temporal o indefinit.

En casos extrems, fins i tot atacs personals aïllats que busquin la desestabilització, poden conduir a un bloqueig definitu.

Aquesta política té com a objectiu protegir les víctimes del típic assetjament que busca causar ansietat a l'usuari per mitjà de correspondència indesitjada i de forma repetitiva. Un advertiment a un usuari per desestabilització o falta de consideració no és assetjament si aquests missatges es presenten de manera respectuosa i es fan de bona fe per tal de resoldre una disputa, no per agreujar-la. Tampoc no es pot considerar assetjament revisar l'historial de contribucions d'un usuari en la recerca de violacions de polítiques (vegeu més amunt), els registres de contribucions hi són per permetre la supervisió editorial i de comportament dels usuaris. Acusacions infundades d'assetjament poden considerar-se un atac personal seriós i poden estar subjectes a una sanció.