Vittoria Colonna (Sebastiano del Piombo)
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Sebastiano del Piombo |
| Creació | 1520 (Gregorià) ↔ 1525 (Gregorià) |
| Gènere | retrat |
| Material | pintura a l'oli taula (suport pictòric) |
| Mida | 960 ( ) × 725 ( ) mm |
| Propietat de | Oscar Huldschinsky (–1928) |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 064984-000 |
| Catàleg | |
Vittoria Colonna (?) és un oli sobre fusta de 96 × 72,5 cm[1] realitzat per Sebastiano del Piombo entre els anys 1520 i 1525, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]
Context històric i artístic
[modifica]No es coneix la identitat d'aquesta dona, que s'ha volgut identificar amb la poeta Vittoria Colonna, o amb la seua amiga i contemporània Giulia Gonzaga, aquesta darrera, i segons Giorgio Vasari, retratada per Sebastiano del Piombo el 1530. Si bé els atributs de la dama podrien concordar amb qualsevol de les dues esmentades més amunt, la cronologia relativa a l'execució de la peça no afavoreix aquestes hipòtesis. El que sembla evident, sens dubte, és que es tracta d'una mulier docta, és a dir, una amant de les lletres. Sigui qui sigui, en el gest de les mans està deixant clara la riquesa i l'ambigüitat del seu saber: molt ric en les qualitats pròpies de les cortesanes cultes.[2]
Pertany al llegat Cambó (1949) i va ingressar al MNAC l'any 1954.[1]
Descripció
[modifica]La dama, arrogant i enigmàtica, es troba dempeus en una estança, en tres quarts en suau diagonal a l'esquerra, amb el rostre i la mirada cap a l'espectador. Porta un vestit de ric brocat púrpura amb mànigues amples i escot generós, mentre lluu al cap un pentinat blanc recollit que cau per l'esquena deixant pel davant els cabells foscos al descobert. Una tela blanca li cobreix l'espatlla i part de l'avantbraç esquerres, mentre que amb l'índex esquerre assenyala el llibre obert sobre el tapís oriental que serveix de tapet a la taula que té al davant. Recolza la mà dreta al pit i, amb un gest exquisit, introdueix l'índex en el cosset per indicar la profunditat del seu ésser. Darrere seu, a l'angle superior dret, hi penja una cortina verda nuada i, al costat oposat, una finestra s'obre a un paisatge banyat per la llum daurada d'un esplendorós tramonto venecià.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Museu Nacional d'Art de Catalunya[Enllaç no actiu] (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Maria Margarita Cuyàs a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 194-195.
Enllaços externs
[modifica]- 1000 Museums Arxivat 2016-01-13 a Wayback Machine. (anglès).
- Portraits by Sebastiano del Piombo (anglès) i (italià).
