[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Perspectiva escenogràfica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaPerspectiva escenogràfica

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdibuix Modifica el valor a Wikidata
CreadorDiego de Siloé Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) Modifica el valor a Wikidata

Perspectiva escenogràfica és un dibuix (tinta a la ploma i a l'aiguada sobre paper) de 39,9 × 25,6 cm[1] realitzat per Diego de Siloé al segon terç del segle xvi, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[2]

Context històric i artístic

[modifica]

Arquitecte i escultor, fonamentalment actiu a Burgos i a Granada, Diego de Siloé va ésser un dels representants més importants de l'arquitectura renaixentista castellana de la primera meitat del segle xvi i autor d'algunes de les intervencions artístiques més importants de l'època, entre les quals sobresurten els treballs fets a la Catedral de Santa Maria de Burgos i a la Capella Reial de Granada cap al 1526.[2]

Alguns autors han apuntat com a hipòtesi plausible la possibilitat que aquesta composició constitueixi una manifestació destacada de l'activitat de Siloé com a escenògraf, sense desestimar, però, que pugui tractar-se d'una obra de caràcter efímer, una decoració destinada a algun tipus de celebració festiva. Tanmateix, atès que es tracta de l'únic exemplar d'aquestes característiques que ha arribat fins a l'actualitat, és de destacar que el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC conservi una obra d'aquesta importància i significació històrica.[2]

Descripció

[modifica]

Tot i tractar-se d'un disseny arquitectònic imaginari que fa servir un repertori tipològic molt fantasiós, aquesta obra palesa un coneixement del llenguatge clàssic, del qual extreu una bona part del repertori figuratiu. A banda, Siloé manifesta un domini del recurs de la perspectiva monofocal, que es tradueix en una convincent construcció espacial per a suggerir l'efecte òptic de tridimensionalitat. Algunes d'aquestes aportacions reflecteixen el contacte amb les novetats italianes, probablement apreses durant un breu periple de treball a Nàpols, cap al 1517.[2]

Referències

[modifica]
  1. Museu Nacional d'Art de Catalunya (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Francesc M. Quílez i Corella a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 312-313.

Enllaços externs

[modifica]