Vents (mitologia)

Vents
Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Família
Pare	Astreu
Altres
Domini	vent

Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta)

D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic Ἄνεμοι, singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Per tenir-los dominats, els déus els tancaren en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.

Els vents principals són quatre: Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est.

La seua importància en l'agricultura i en la navegació va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.

Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquiló, Austre, Subsolà i Favoni, a més d'emprar els noms grecs.^[1]