Èreb
Aparença
Έρεβος | |
---|---|
Tipus | divinitat protògena |
Context | |
Mitologia | religió de l'antiga Roma i Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Nix i Nox |
Mare | Caligo (en) |
Pare | Caos |
Fills | Nèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Tànatos, Momo, Geras, Somnis (mitologia), Èter, Fantasos, Epífron, Èleos, Moros, Keres, Hibris, Hespèrides, Amicitia, Contentio (en) , Dumiles (en) , Epaphus (en) , Euphrosyne (en) , Fraus (en) , Eros i Somnus |
Germans | Nix i Eros |
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos. Formava part de l'Hades (grec Αδης o Αἵδης, invisible), que era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani.
Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. Èreb s'uní a la seva germana Nix (la nit) i engendrà l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia). Alguns autors els fan pares de Caront, de Moros i de les Keres. Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint de manera intercanviable amb la d'Hades per designar l'infern.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Jordi Parramon i Blasco: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 80. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Enllaços externs
[modifica]- Àmplia informació sobre Èreb. (anglès)