[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Tremolí de cama blanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTremolí de cama blanca
Leccinum albostipitatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereLeccinum
EspècieLeccinum albostipitatum Modifica el valor a Wikidata
den Bakker i Noordel., 2005

El tremolí de cama blanca (Leccinum albostipitatum) [1] també anomenat abró de cama blanca,[2] és un molleró més aviat rar, del grup dels mollerons alberencs o abrons, de l'ordre dels boletals.

Morfologia

[modifica]

Bolet de solitari a gregari, barret d'hemisfèric en el jove a convex o planoconvex en madurar, de 8 – 25 cm de diàmetre; superfície de color taronja pàl·lid a taronja, de finament tomentosa a fibril·losa; marge excedent en el jove, caduc en l'adult formant grans flocs de més de 4 mm que es pleguen cap els porus

Tubs de groguencs a bru molt pàl·lid, brunencs al frec; porus de groguencs a bru molt pàl·lid, brunencs al frec.

Cama blanca, de cilíndrica a subclavada, peu amb marques blavoses quan es manipula; coberta d'aspres blancs en el jove, només bru vermellosos en l'adult.

Carn blanca, de grisenca a negrosa amb el temps; al frec primer vinosa, després grisenca i finalment negrosa; en el peu sovint blaveja.[3][4][2]

Hàbitat

[modifica]

Des de l'estiu a la tardor; sembla preferir substrats silícics; de l'estatge subalpí al montà, només vora espècies del gènere Populus: trèmols, àlbers i pollancres.[3]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible, cal eliminar la cama.[2]

Comentaris

[modifica]

Vegeu comentaris de tremolí (Leccinum aurantiacum).[5]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Tremolí de cama blanca (Leccinum albostipitatum) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373. 
  4. Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
  5. Knudsen,, H.; Taylor, A.. in: Knudsen, H. & Vesterholt, J.(Eds.). Funga Nordica. Nordsvamp, 2008, p. 169-173.