Tallarol gros
Sylvia borin  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 22 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716906 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sylviidae |
| Gènere | Sylvia |
| Espècie | Sylvia borin Boddaert, 1783 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
El tallarol gros,[1] busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids.[2] Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Morfologia
[modifica]D'aspecte feixuc, cap rodó i tot ell molt uniforme, amb bec curt i cara fosca. Bru grisenc clar per dalt, més clar per sota. Amb un anell ocular clar i estret. Es pot confondre amb la bosqueta pàl·lida occidental (Hippolais opaca), però té el bec més curt i la cara més fosca. Mesura uns 14 cm i pesa entre 16 i 22 g. Duu un plomatge tristoi, de color bru clar per sota. Tot ell té un aspecte revingut. Té una esperança de vida de 10 anys.
Ecologia
[modifica]Distribuït de forma regular per la Catalunya humida i les seves zones muntanyenques, així com pels Pirineus i Prepirineus. Més localitzada i de distribució més irregular pels ambients més secs i mediterranis, pot nidificar en punts muntanyencs de Tarragona i Barcelona, així com en altres àrees interiors, sempre en les zones més humides. Més aviat és un nidificant a les terres continentals, mentre que a les terres de clima mediterrani hi és abundant en migració. Cant dolç. Nota de reclam: chec.
Migrador comú arreu del territori dels Països Catalans a l'estiu. A l'hivern visita la sabana de l'Àfrica tropical. Durant el pas migratori de la tardor és freqüent de veure'l atipant-se de figues o d'altres fruites.
Al Principat de Catalunya fa niu a l'alta muntanya i en els indrets més humits de les serralades litorals, que posseeixin, així mateix, un estrat arbustiu dens. Entre mates, la parella construeix un cau amb herbes seques i el folra amb pèls i arrels. Al maig-juny la femella pon 4 o 5 ous blancs (de vegades, tenyits d'oliva i amb taques), que ella mateixa, principalment, covarà al llarg de 12 dies. En l'engreix dels polls hi participa també el mascle. Als 10 dies, els petits deixen el niu.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallarol gros». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx Edicions, 2020, p. 631. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Garden Warbler. Sylvia borin» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 93. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987 ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
[modifica]
- Encyclopedia of Life (anglès)
- BirdFacts (anglès)
- Enregistraments sonors de la busquereta esparverenca. (anglès)