Responsabilitat jurídica
La responsabilitat jurídica és la imputabilitat jurídica d'un fet jurídic causada per la culpabilitat (dolosa o no) de la persona o pel simple esdeveniment del fet deslligat de la culpabilitat (responsabilitat objectiva);[1] que suposa el naixement d'obligacions per a l'imputat, i el naixement de drets per al subjecte que es trobe en posició de reclamar-les.[2] En l'àmbit penal, la responsabilitat parteix d'aquest mateix supòsit, encara que l'evolució històrica de la disciplina ha exclòs l'existència de responsabilitat penal objectiva (es requereix culpabilitat) i s'ha distanciat de les conseqüències abans descrites, limitant-se a una sanció les fins de la qual no són indemnitzatoris, sinó preventius.
La imputabilitat sorgeix de l'existència d'una decisió d'autoritat que atribueix tal condició per la transgressió d'un haver de ser (obligació o prohibició), o bé per altres raons justificades en la conveniència social que una determinada persona no culpable siga responsable objectivament.
En les democràcies liberals, la responsabilitat jurídica no sorgeix d'una imputació arbitrària sinó d'una norma jurídica, que a diferència de la norma moral procedeix d'un organisme extern al subjecte, principalment l'Estat, i és coercitiva.[3]
Generalment pot atribuir-se la responsabilitat jurídica a tot subjecte de dret, tant a les persones naturals com jurídiques,[4] basta que el subjecte de dret incomplisca un deure conducta assenyalat en l'ordenament jurídic, o en el cas de la responsabilitat objectiva, que estiga en la situació per la qual l'ordenament li assenyala com responsable.
Història
[modifica]El concepte de responsabilitat ha evolucionat al llarg de la història. En l'antiguitat, existia una noció unitària de responsabilitat que pretenia preservar un equilibri còsmic. Era a través de l'expiació i dels sacrificis[5] que la responsabilitat s'adjudicava per a restablir aquest equilibri. La modernitat va portar aconseguisc la desintegració del concepte unitari de responsabilitat en diferents tipus d'ella (moral, política, jurídica)[6] i aquesta última, al seu torn, en administrativa, ambiental, etcètera. La noció subjacent a totes les formes de responsabilitat és, potser, la d'imputabilitat.[7]
Classes
[modifica]La responsabilitat jurídica indirecta és aquella en la qual no hi ha identitat entre l'agent de l'il·lícit (subjecte de l'obligació) i qui està subjecte a la sanció que a conseqüència de l'il·lícit preveu la norma jurídica (per exemple, la responsabilitat patrimonial d'una persona davant les il·lícites comeses per un familiar).[8] el cas de la responsabilitat jurídica directa, sí que existeix tal identitat. Dita d'una altra manera, es pot imputar la responsabilitat jurídica tant a conseqüència de conductes pròpies com alienes.[8]
La responsabilitat jurídica col·lectiva és la imputabilitat que una norma jurídica atribueix a un grup per la conducta d'un individu (si aquest és membre del grup, es tracta d'una responsabilitat col·lectiva directa). La responsabilitat individual recau, òbviament, sobre subjectes individuals.
La responsabilitat jurídica per culpa es diferencia de la responsabilitat jurídica per resultat en el fet que la primera requereix com condició necessària la voluntat de produir els resultats previstos en la norma o, almenys, negligència per part del subjecte responsable directament o indirecta.[9] La responsabilitat per resultat, en canvi, solament exigeix una relació entre un subjecte i un resultat, fins i tot si tal relació no ha estat intencional i ni tan sols culposa per negligència (per exemple, el reglament de trànsit a França fa responsables als conductors d'un automòbil d'indemnitzar a un vianant fins i tot si l'accident va ocórrer per culpa excusable d'aquest últim). En un cas encara més complex de responsabilitat jurídica col·lectiva indirecta per resultat,[10] el subjecte que provoca els fets que actualitzen la responsabilitat del grup no forma part d'aquest i ni tan sols actua culposament (pense's en el jutge que estableix la responsabilitat solidària d'un grup d'empreses respecte als drets laborals d'un treballador subordinat a un client insolvent d'aquestes empreses i ordena al grup de proveïdors indemnitzar al treballador aliè per l'accident de treball fortuït que aquest patí).
Altres tipus de responsabilitat jurídica són:
La responsabilitat penal intenta dirigir la conducta humana a través de prohibicions la violació de les quals és sancionada i que requereixen la culpabilitat del subjecte com condició necessària (nulla poena sine culpa).[11] En canvi, adjudicar la responsabilitat civil té una finalitat distributiva mitjançant la compensació entre particulars o els criteris de divisió del patrimoni.
- Responsabilitat política amb efectes jurídics. En l'àmbit de l'exigència política,la figura de l'impeachement és una figura del dret anglosaxó mitjançant el qual es pot processar un alt càrrec públic [14][15]
Referències
[modifica]- ↑ Arrue, Xabier Basozabal. Responsabilidad extracontractual objetiva: parte general (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2015-09-01. ISBN 978-84-340-2237-9.
- ↑ Pantaleón (edició), Fernando. La responsabilidad en el Derecho [Anuario de la Facultad de Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid (AFDUAM) 4, 2000] (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2001-01-01. ISBN 978-84-340-1281-3.
- ↑ García Amado, Juan Antonio «Responsabilidad jurídica» (PDF) (en castellà). Eunomia. Revista en Cultura de la Legalidad. num 1. Universidad de León, setembre 2011-febrer 2012, pp. 125-132. ISSN: 2253-6655.
- ↑ Ribas, Eduardo Ramón. La persona jurídica en el derecho penal: responsabilidad civil y criminal de la empresa (en castellà). Comares, 2009. ISBN 978-84-9836-493-4.
- ↑ Pannenberg, Wolfhart. Teología sistemática vol.II: Creación, Antropología y Cristología (en castellà). Universidad Pontificia Comillas, 1996-05-31. ISBN 978-84-87840-65-4.
- ↑ Nino, Carlos. Derecho, moral y política: Una revisión de la teoría general del Derecho (en castellà). Siglo XXI Editores, 2019-11-22. ISBN 978-987-629-431-7.
- ↑ Echandía, Alfonso Reyes. Imputabilidad (en castellà). Temis, 2004. ISBN 978-958-35-0462-4.
- ↑ 8,0 8,1 González Lagier (coord,), Daniel. Conceptos básicos del derecho (en castellà). Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2015-12-23. ISBN 978-84-1381-124-6.
- ↑ Mazeaud, Henri; Mazeaud, León. Elementos de la responsabilidad civil: perjuicio, culpa y relación de causalidad (en castellà). Leyer, 2005. ISBN 978-958-690-917-4.
- ↑ Serrano, Santiago Basabe. Responsabilidad penal de las personas jurídicas desde la teoría de sistemas (en castellà). Editorial Abya Yala, 2003. ISBN 978-9978-84-342-0.
- ↑ Tomillo, Manuel Gómez. Introducción a la responsabilidad penal de las personas jurídicas en el sistema español (e-book) (en castellà). Lex Nova, 2010-11. ISBN 978-84-9898-274-9.
- ↑ Ramos-Bossini, Susana E. Castillo. El régimen jurídico de la responsabilidad administrativa de los cargos públicos (en castellà). Tecnos, 2024-02-29. ISBN 978-84-309-9000-9.
- ↑ Lata, Natalia Alvarez; Campos, L. Fernando Reglero. Tratado de responsabilidad civil (en castellà). Thomson Aranzadi, 2008. ISBN 978-84-8355-860-7.
- ↑ Murphy, John; Shea, Pegi Deitz. The Impeachment Process (en anglès). Infobase Publishing, 2007. ISBN 978-1-4381-0753-0.
- ↑ Varios. Léxico de la política (en castellà). Flacso Mexico, SEP-Conacyt, FCE, Heinrich Böl, 2000. ISBN 978-968-16-6107-6.
Bibliografia
[modifica]- Larrañaga, Pablo, El concepto de responsabilidad, Fontamara, México, D.F., 2000 (fragment de la tesi doctoral dirigida pel Prof. Manuel Atienza amb el títol El concepto de responsabilidad en la teoría del derecho contemporánea, desembre de 1996, Universitat d'Alacant);
- Villey, Michel, "Esquisse historique sur le mot responsable", Archives de Philosophie du Droit, n° 22, París, 1977.