[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Romània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Imperi Romà d'Orient».
Romània
Regions d'Europa amb llengües llatines
Regions d'Europa amb llengües llatines
  Lloc on una o diverses llengües llatines són oficials
  Lloc on una llengua llatina és oficial entre altres llengües
  Lloc on l'ús d'una llengua llatina és important, però no hi és oficial
Estats

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.[1]

Aquests països se situen geogràficament a la franja sud d'Europa, als territoris ocupats per l'antic Imperi Romà i donaren lloc a les següents llengües: l'italià, el francès, l'arpità, el castellà, el romanès, el portuguès, el gallec, l'asturià, el català, l'occità, el sard, el romanx, el friülà, les varietats gal·loitàliques (anomenades llombard, piemontès, lígur, emilià-romanyol i vènet), el napolità i el sicilià.

Etimològicament Romània prové del llatí romanus que a la vegada té el seu origen a la paraula Roma. La realitat era que les diferències dialectals sorgides a diferents indrets de l'Imperi havien produït un distanciament insalvable entre el llatí vulgar (el que parlava el poble) i el llatí culte (o literari). Qualsevol contemporani era capaç de diferenciar entre lingua romana i lingua latina.

En un primer moment aquestes diferències només són lingüístiques, ja que els països de la Romània continuen tenint consciència d'unitat i de pertinença a una mateixa cultura. Així es troben texts literaris on s'alternen  diferents llengües romàniques, com per exemple a la poesia del trobador Raimbaut de Vaqueiras, on utilitza el provençal, el francès, l'italià i el portuguès. No fou fins al segle xiv que s'accentuen les diferències culturals i lingüístiques entre aquests països, tot i que sempre mantindran un fort vincle a causa del seu origen comú: el llatí.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Curtius, E. R. (1999). «Edad Media, Edad Media Latina, Romania». A: Literatura Europea y Edad Media Latina. Vol 1: Lengua y estudios literarios (6a. reimp. pàgines 41-61). Madrid: FCE.
  • Cerdà, J. (2011) «Mòdul didàctic I: “Qüestions preliminars”» A: Introducció a la literatura europea. pàgines 5 – 55. Material docent de la UOC. Barcelona.