Pinus nigra
|
No s'ha de confondre amb Pinus mugo, Pinus uncinata, o Pi negre. |
 Pinus nigra subsp. nigra  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Pinus nigra wood (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42386 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus nigra J.F.Arnold, 1785 |
| Distribució | |
 | |
Pinus nigra és una espècie de conífera de la família Pinaceae, pròpia del sud d'Europa i nord d'Àfrica. Antigament estesa a la conca mediterrània, ara està en fort declivi amb una àrea de distribució fragmentada i amenaçada d'extinció. Té diverses subespècies i varietats, als Països Catalans hi viu la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii).[1]
Característiques
[modifica]És un arbre de fins a 30 metres d'alçada, tot i que algunes subespècies (pallasiana i laricio) poden atènyer 50 m. Té el tronc recte i la capçada cònica, amb tendència a forma de para-sol en arbres vells. Les fulles de fins a 17 cm de llarg i 2 mm d'amplada són de color verd intens.
Les agulles de la subespècie nigra són més gruixudes i rígides, característica que es relaciona amb la seva major resistència a les gelades (-30 °C en nigra, -20 °C en salzmanii).
Floreix entre els mesos de març i maig. Les pinyes són de color marró clar de fins a 6 cm de longitud amb escudets en forma de piràmide baixa i obtusa. Les llavors, alades, es dispersen amb ajut del vent.
Subespècies
[modifica]Es tracta d'una espècie força variable i amb una àrea de dispersió fragmentada, cosa que ha afavorit la diferenciació de nombrosos fenotips que són considerats com a varietats o com a subespècies, segons els autors. Segons The Gymnosperm Database,[1] es reconeixen cinc subespècies i un híbrid:
- Pinus nigra subsp. nigra J. F. Arnold 1785. Península balcànica i Anatòlia.[1]
- Pinus nigra subsp. dalmatica (Vis.) Franco 1943. Croàcia.[1]
- Pinus nigra subsp. laricio (Poir.) Maire 1928. Còrsega, Sicília i Calàbria.[1]
- Pinus nigra subsp. pallasiana (Lamb.) Holmboe 1914. Xipre, Crimea, Turquia i Ucraïna.[1]
- Pinus nigra subsp. salzmannii (Dunal) Franco 1943. Principalment a Espanya amb poblacions aïllades al sud-est de França, Marroc i Algèria.[1]
- Pinus × neilreichiana Reichardt 1876. Àustria. Híbrid natural entre P. nigra subsp. nigra i Pinus sylvestris.[1]
Distribució
[modifica]És una planta autòctona dels països europeus de la Mediterrània i del Marroc i Algèria al nord d'Àfrica; es troba també a Àustria, Turquia i el nord del Caucas. És espècie introduïda al centre i nord d'Europa, a les illes Britàniques, en alguns punts de Nord-amèrica i al sud-est d'Austràlia.[2]
En el futur, a causa del canvi climàtic, s'espera que la seva distribució canviï: en el centre d'Europa, les millors condicions climàtiques per a aquesta espècie en contribuirien a l'expansió, mentre que en la regió mediterrània, l'estrès hídric que s'hi vaticina la faria retrocedir.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Pinus nigra (schwarzkiefer) description - The Gymnosperm Database». [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «Pinus nigra J.F.Arnold» (en anglès). Plants of the World Online | Kew Science. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ Enescu, C.M.; de Rigo, D.; Caudullo, G.; Mauri, A.; Houston Durrant, T. «Pinus nigra». A: San-Miguel-Ayanz, J., de Rigo, D., Caudullo, G., Houston Durrant, T., Mauri, A. (eds.). European Atlas of Forest Tree Species - Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Publication Office of the European Union, 2016, p. 126-127. ISBN 978-92-76-17290-1 [Consulta: 22 maig 2023].