Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model». En tot l'àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories. Aquest concepte va ser originalment específic de la gramàtica, el 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu ús només en aquest context, o en retòrica per referir-se a una paràbola o una faula. En lingüística, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.

Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una determinada comunitat científica.

• Les lleis explícitament establertes i els supòsits teòrics. Per exemple, les lleis del moviment de Newton formen part del paradigma newtonià i les equacions de Maxwell formen part del paradigma que constituïx la teoria electromagnètica clàssica.

• L'instrumental i les tècniques instrumentals necessaris per a fer que les lleis del paradigma es referisquen al món real. L'aplicació en astronomia del paradigma newtonià requerix l'ús de diversos telescopis, junt amb tècniques per a la seva utilització i diverses tècniques per a corregir les dades recopilades.

• Un component addicional dels paradigmes el constituïxen alguns principis metafísics molt generals que guien el treball dins del paradigma. Tots els paradigmes, a més, contenen prescripcions metodològiques molt generals com ara: "Cal intentar seriosament compaginar el paradigma amb la naturalesa".

El terme paradigma s'origina en la paraula grega παράδειγμα (parádeigma) que al seu torn es divideix en dos vocables "paràmetres" (al costat) i "déigma" (model), en general, etimològicament significa «model» o «exemple». Al seu torn té les mateixes arrels que «demostrar» .

En termes generals es pot definir al terme paradigma com la forma de visualitzar i interpretar els múltiples conceptes, esquemes o models del comportament en totes les etapes de la humanitat en el psicològic i filosòfic, que influeixen en el desenvolupament de les diferents societats així com de les empreses, integrades i influenciades per l'econòmic, intel·lectual, tecnològic, científic, cultural, artístic, i religiós que en ser aplicats poden sofrir modificacions o evolucions segons les situacions per al benefici de tots.

El filòsof i científic Thomas Kuhn va donar a paradigma el seu significat contemporani quan el va adoptar per referir-se al conjunt de pràctiques que defineixen una disciplina científica durant un període especificat de temps. El mateix Kuhn preferia els termes exemplar o ciència normal, que tenen un significat filosòfic més exacte. Tanmateix, en el seu llibre L'estructura de les revolucions científiques^[1] defineix a un paradigma de la següent manera:

• el que es necessita observar i escrutar;
• el tipus d'interrogants que se suposa que s'ha de formular per trobar respostes en relació a l'objectiu;
• com s'han d'estructurar aquests interrogants
• com s'han d'interpretar els resultats de la investigació científica.

Els models paradigmàtics són models metafísics i epistemològics, que proporcionen el "context" en el qual es formen els diferents models teòrics i teories d'un nivell inferior, prestant les directrius generals d'agrupament de les diferents teories. La injustícia epistèmica provoca que determinats subjectes i col·lectius no tinguin el mateix pes en l'elaboració de paradigmes i que per tant algunes preguntes sobre el món no es plantegin.

Alternativament, el Diccionari Oxford defineix a paradigma com "Un patró o model, un exemple". Així, un component addicional de la definició de Kuhn és:

• Com s'ha de conduir un experiment i quin equipament està disponible per realitzar-lo.

Així, dins de la ciència normal, un paradigma és el conjunt d'experiments modèlics capaços de ser copats o emulats; sent la base per crear un consens científic. El paradigma prevalent present en el consens imperant, sovint, una manera més específica de veure la realitat o les limitacions de propostes per a la investigació futura; més que un mètode científic molt més genèric. Això podria conduir a un paradigma positivista.

• Paradigma de programació.
• Pensament complex.

• Què és un paradigma?

Viccionari