Portal:Pilota/desembre

gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

abenduaren 1

• El 2000 —fa 23 anys— nasqué l'escalater beniparrellí Hilari Vázquez Pérez^[1]

• El 2001 —fa 22 anys— nasqué el raspaller navarresí Nicolás Argente García,^[2] Nicolás (Q107110414)

• El 2021 —fa 2 anys— morí l'exfrontoner labortà Panpi Ladutxe

abenduaren 2

• El 2001 —fa 22 anys— nasqué el raspaller Ivan d'Ontinyent.^[3]

 3 de desembre | abenduaren 3

Ian és un raspaller professional senyerut en la posició de rest. Als cinc anys començà a jugar en l'escola del Trinquet de Batiste (Castelló de la Ribera), junt amb figures locals com Guillem, Marrahí, Ricard Sentandreu i Seve; als deu anys aplegà a la final dels Jocs Escolars de la Comunitat Valenciana; el 2007 l'escola de Castelló tancà i se n'anà a la d'Alcàntera i Càrcer, dirigida per Moro d'Alcàntera, amb el qual seguí formant-se en el Centre d'Especialització de Pilota Valenciana; també entrenà amb el genovesí Robert Tejero. L'any 2013 obtingué la millor puntuació per a una beca d'especialització; Ian debutà el 29 de setembre d'eixe any al trinquet de Bellreguard. En 2017, a punt de fer vint-i-dos anys, guanyà el seu primer Individual de Raspall contra el bicampió vigent, Moltó de Barxeta.

• El 2022 —fa 1 anys— Puchol II guanyà el 1r Mà a Mà.

abenduaren 4

Naiximents

• El 1977 —fa 46 anys— nasqué el raspaller bellreguardí Galán.

abenduaren 5

.

abenduaren 6

abenduaren 7

Genovés II és un rest professional d'escala i corda, fill de Paco Cabanes i membre de la Selecció Valenciana de Pilota. De ben menut va començar a l'escola municipal de Genovés d'on va passar a les escoles de tecnificació. Amb setze anys, el 6 de maig de 1998 es va vestir de blanc al trinquet de Vilamarxant. Es va proclamar campió en dos ocasions de la Lliga Caixa Popular i l'any 2002 debutà en el Trofeu Individual d'Escala i Corda deixant una gran impressió, ja que va ser capaç d'anar superant eliminatòries des de la primera fase fins a la tercera. La seua explosió esportiva es va produir en la final del Trofeu Individual Bancaixa de 2004: Tenia Álvaro contra les cordes (15-55) però no aconseguí la victòria (60-55). A partir d'aquell moment va protagonitzar una rivalitat esportiva que va marcar una època en el món de la pilota valenciana. En juliol de 2011, mentre es trobava en el millor moment de la seua carrera, va patir una caiguda en bicicleta que li va provocar una greu lesió al colze, car ja se l'havia trencat tres anys abans.

abenduaren 8

Antoniet d'Almassora és un rest d'escala i corda nascut l'any 1947: va debutar als dèsset anys al trinquet d'Almassora i es va mantindre trenta anys com a professional fins que es va retirar. D'ençà, és mestre de les escoles del Club Pilotari Almassora i el Club de Pilota d'Atzeneta del Maestrat. Va guanyar el Campionat Nacional d'Escala i Corda en 1973 amb Gat I de mitger i amb Carboneret II com a punter. Este trofeu el va consagrar com a un dels millors escalaters de la dècada, ja que als vint-i-cinc anys era ben popular als trinquets de la Plana, però relativament desconegut als de la resta del País Valencià.

• El 2015 —fa 8 anys— Pere Roc II, Javi i Carlos guanyaren el III Trofeu Mixt Savipecho.

abenduaren 9

abenduaren 10

abenduaren 11

Francesc Xavier Puchol, Puchol de Vinalesa —també anunciat com a Puchol I respecte al seu fill, Puchol II–, és un rest professional d'escala i corda i frontó valencià ja retirat, encara que continua participant en competicions d'aficionats o en exhibicions amb altres figures de segona partida. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Puchol va tindre els primers contactes amb la pilota en un frontó que actualment encara es conserva a la seua localitat natal, concretament en un bar. Prompte destacà en un equip de galotxa, i més tard passà a jugar als trinquets, en els quals va destacar com a dauer durants els anys 90. Va despuntar pel seu físic, la seua esquerra i el seu colp de bragueta; en frontó era reconegut per saber col·locar bé la treta. El final de la seua carrera esportiva, al voltant dels quaranta anys, estigué marcada per la participació en l'equip de llargues del Poble Nou de Benitatxell com a banca. A més, va arribar a jugar en tornejos internacionals.

Altres efemèrides

Bueno (n. 1990) · Raül (n. 1986)

abenduaren 12

abenduaren 13

• El 2020 —fa 3 anys— Tonet IV es proclamà campió individual de Raspall.

abenduaren 14

abenduaren 15

abenduaren 16

abenduaren 17

Álvaro de Faura és un ex-pilotaire professional, figura a batre en qualsevol de les pistes de qualsevol de les modalitats en què jugava gràcies ser un esquerrà poderós i la seua professionalitat, arribant a ser membre de la Selecció Valenciana de Pilota. Va jugar en nòmina de l'empresa ValNet i fon campió del Circuit Bancaixa quatre voltes, i altres quatre subcampió. Pel que fa al Campionat Individual, n'era el dominador absolut, amb onze edicions guanyades i tres voltes subcampió: l'any 1995 va arribar a la final en una partida històrica que acabà guanyant Genovés I per 60 a 55. L'any 98 es va proclamar Campió Individual per primera vegada. Després de guanyar per desena volta l'Individual, el 2009, Álvaro va anunciar que es retiraria d'aquesta competició. Dos edicions després, la del 2011 hi tornà a participar i guanyà la final contra Soro III de manera ajustada (60-55); dos anys més tard perdé la seua última final individual contra ell. A finals de 2014 va anunciar la seua retirada, elegint com escenari per a la seua última partida el Trinquet de Pelayo, on s'enfrontà a qui havia sigut el seu major rival esportiu: Genovés II.

Salva de Massamagrell és un mitger professional d'escala i corda en actiu en ValNet: va debutar el 1994 en Museros i ha guanyat diversos campionats, entre els quals el Circuit Professional d'Escala i Corda dels anys 2009, 2010 i 2012.

abenduaren 18

• El 1967 —fa 56 anys— nasqué el galotxer massalfassí Jesús Fontestad Duet.

• El 2021 —fa 2 anys— tingueren lloc al trinquet de Pedreguer les finals del V Trofeu Mixt Masymas: Salelles II i Tonet IV guanyaren la de raspall.^[4]

abenduaren 19

• El 2020 —fa 3 anys— tingueren lloc les finals del Trofeu Mestres de Pilota al Trinquet de Pelayo: Vicent, Tonet IV i Néstor guanyaren la de raspall, i Puchol II, Javi i Santi la d'escala.^[5]

abenduaren 20

Paco Cabanes Genovés era un pilotari valencià: en actiu professionalment des de 1972 fins a 1996, està considerat un dels cinc figures del segle XX en l'escala i corda i, com a tal, apareix retratat en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo junt al Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. També va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu, la de l'ajuntament del seu poble, un dels Premis Octubre, El Saque de la Federació de Pilota Valenciana i la txapela basca (reservada als campions del manomanista). Considerat durant molts anys l'adversari a batre, la seua etapa d'esplendor començà on acaba la d'aquell últim, coincidix amb les d'Eusebio, Enric Sarasol, Fredi o Puchol i donà pas a un altre número u, Álvaro, el qual tingué com a principal contrincant Genovés II, fill de Paco. També fon membre de la Selecció Valenciana de Pilota, l'última volta en 2004. D'ençà participava en escoles de tecnificació i se'l podia vore en la llotgeta de baix de qualsevol trinquet, especialment els dies que jugava el seu fill.

Jesús de Silla és un mitger professional d'escala i corda nascut el 1982: s'inicià en el Club de Pilota de Silla i ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota.

abenduaren 21

abenduaren 22

Adolfo Silvestre Boixet fou un rest professional d'escala i corda, també conegut com el Xiquet d'Alcoi: nascut prop del trinquet de la Cova Santa, Boixet va aprendre a jugar amb el mestratge de son tio Enrique Llácer Silvestre Regolí, i el veterà pilotaire veterà Rafael Malchirant Sanz Xulla; amb només dèneu anys, Boixet ja jugava amb Xulla i eren una parella de renom, per la qual cosa varen tindre l'honor d'inaugurar el primer trinquet El Zurdo l'any 1932. No debades, trinqueters i marxadors de tot el País Valencià el cridaven per a jugar tots els diumenges: així s'enfrontà a primeres figures com el Barber de Beniarbeig, el Faixero de Gandia, Xiquet de Llíria, Xato de Pedreguer, el Blau d'Alginet, Guara, el Fusteret de la Llosa, el Gallinero d'Aielo, el Panaero d'Alacant, el Xiquet de Quart, Mora II, Danielet de Sueca, el Lloco (o el Lleó de Burjassot), Peris d'Ondara, el Xiquet de Simat, el Fuentes, el Rovell de Dénia, Moragues de Borriana, el Xiquet de Vila-real, el Mestret, Llanera, etc. Conten els afeccionats que era pràcticament invencible al seu trinquet, que se'l coneixia pam a pam. Es va retirar l'any 1953.

abenduaren 23

El 2022 —hui fa 1 any!— Soro III jugà l'última partida com a professional a Vila-real.

• El 2021 —fa 2 anys— Genovés II anuncià la retirada després de la temporada del 2022.

abenduaren 24

abenduaren 25

abenduaren 26

• El 2007 Mikel Unanue Calvo jugà l'última partida com a professional al frontó de Tolosa.

abenduaren 27

Efemèrides

• El 2020 —fa 3 anys— Puchol II i Héctor guanyaren el 4t Trofeu Mixt Masymas d'escala i Salelles II i Tonet IV el de raspall.

Naiximents

Waldo d'Oliva és un raspaller ex professional oliver nascut el 1978 en Antíbol. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és el màxim guanyador del Campionat Individual de Raspall, del qual ha guanyat deu finals de les dotze disputades entre 1999 i 2015, a més de molts altres títols en equip. L'any 2001, una volta demostrada la seua superioritat en el raspall, Waldo provà a jugar per dalt a escala i corda professional, però els resultats no foren els esperats i tornà a la seua modalitat original. També és valorat com a jugador de frontó valencià, especialitat en la qual compta amb dos trofeus. Les lesions i molèsties han sigut una constant en la seua carrera: arribà a ser operat a Sant Sebastià per la manca de reg sanguini en la mà dreta. L'abril de 2006 li fou extirpat un tumor benigne en la columna vertebral que l'apartà del trinquet fins juliol del 2007, i una lesió recurrent al menisc del genoll esquerre forçà una operació en gener del 2008, de la qual no es recuperà fins abril. En les eleccions municipals espanyoles de 2007 Waldo va eixir escollit en la llista del PSPV al seu poble, en el qual exercí com a regidor d'esport. En l'actualitat compagina la seua faena com a promotor de l'empresa A Mà Pilota i tècnic de les escoles de tecnificació de la Federació de Pilota Valenciana.

• El 1990 —fa 33 anys— nasqué el raspaller oliver Escoto.

Morts

• 
  1950 Joseph Apeztegi Txikito de Kanbo

abenduaren 28

abenduaren 29

abenduaren 30

• L'any passat, Giner i Pere guanyaren el 33 Memorial Vicent Pérez Devesa.

• El 1994 nasqué el frontoner basc Ander Imaz Retegi.

abenduaren 31

• El 2017, Miguel, Héctor i Carlos guanyaren el XXVIII Trofeu de Nadal.

Referències