Julio Palau Lozano
 Juliet, en 1948. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1925  Alginet (la Ribera Alta) |
| Mort | 7 novembre 2015 (89/90 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilotaire valencià |
| Activitat | 1940 - 1968 |
| Esport | pilota valenciana |
| Disciplina esportiva | escala i corda |
| Posició a l'equip | Rest |
Signatura  | |
Julio Palau Lozano (Alginet, 1925 - 7 de novembre de 2015) va ser un destacat pilotaire valencià d'Escala i corda conegut com a Juliet d'Alginet. És un dels cinc únics pilotaires que té foto penjada a la Galeria d'Honor del Trinquet de Pelayo (València).[1] Es retirà el 1968, i té quatre fills pilotaires: Salva Palau, Julio, Guillem i Adolfo.[2]
Debutà als 15 anys de la mà del trinqueter del seu poble, el tio Toles (Batiste Toles), on guanyà el 90% de les partides disputades.[3] Les seues primeres eixides foren als trinquets d'Algemesí, Alzira, Guadassuar i Carcaixent, on va veure augmentat el seu prestigi.[4] Amb 20 anys ja era nom destacat als trinquets, i guanyà Quart després d'una igualada a 55 punts.
Va ser un escalater cap de cartell a Pelayo, destacant per la seua col·locació i esperit competitiu, amb els quals suplia un físic esquifit i no gaire fort, i una esquerra minsa. D'ell es deia que la pilota sempre li anava a les mans, i era això justament el que ell procurava evitar als rivals, enviant la pilota al rival més feble o als raconets.
El 1952, l'organització del primer Campionat Nacional d'Escala i Corda li assignà un mitger de poques garanties, motiu pel qual es negà a participar-hi i fou sancionat. El 1960 se li va concedir la medalla al Mèrit Esportiu al trinquet de Pelayo.[3] Justiniano Latorre Rubio li dedicà un pasdoble titulat Juliet (Juliet el pilotari).[5] Ismael Latorre Mendoza és considerat el seu fotògraf.[6][7] També se li ha dedicat un carrer al seu poble natal i el 1999 va ser nomenat fill predilecte de la vila.[3] Va morir a Alginet el 7 de novembre de 2015, a punt de fer 90 anys.[8]
Galeria
[modifica]-
Juliet al trinquet de Carlet amb aficionats, 1.948
-
El públic aplaudia quan Juliet entrava a un trinquet. Ací, en l'homenatge a Carboneret de 1984.
-
Juliet i Quart amb el Tio Toles.
-
Juliet, amb 84 anys.
Referències
[modifica]- ↑ «Galeria d'honor del Trinquet de Pelayo». Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 7 gener 2009].
- ↑ Sanchis, Guillem «L'herència de Juliet». Ferida, 14, Desembre 2020, pàg. 76-85.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fornés, Alberto i altres Julio Palau Lozano "Juliet d'Alginet" en Alginet: històries, costums i altres relats 2003, p.153. En les pàgines 152, 153 i 154 hi ha fotografies de Juliet fetes per Ismael Latorre Mendoza de la dècada dels 40
- ↑ Ciscar, José Julio Palau Lozano "Juliet el Pilotari" en Alginet, anecdotari i personatges 2007, p.157 D.L.: V-2464-2007. En la pàgina 157 hi ha una fotografia del 23-1-1967 d'Ismael Latorre Mendoza captant la preparació de les mans del pilotari.
- ↑ Banda de la Societat Artística Musical d'Alginet La nostra gent(CD) 2000
- ↑ Homenaje al fotógrafo de Juliet en Genovés (Levante-EMV) 17-5-2009
- ↑ Consell Coordinador d'Aljannat Conversant amb Ismael Latorre 2008, p.22 ISSN 1886-984X. Fotografia d'Ismael Latorre de l'estrena del pasdoble.
- ↑ «Ens ha deixat Juliet d'Alginet un dels grans de la pilota valenciana». PilotaViu, 07-11-2015. Arxivat de l'original el 2018-09-20 [Consulta: 20 setembre 2018].
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD), 2008.
- Espert, José El meu poble Alginet, 2007, p.94.
