Sciurus
 esquirol  | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Sciuridae |
| Subfamília | Sciurinae |
| Gènere | Sciurus Linnaeus, 1758 |
| Subgèneres | |
Sciurus és un gènere de rosegadors esciüromorfs de la família dels esciúrids, que conté la majoria d'esquirols de cua tupida d'Amèrica, Europa i les zones temperades d'Àsia.[1]
Distribució
[modifica]Les diferents espècies d'esquirols viuen principalment a les Amèriques, on es troben en nombroses espècie. Fora de les Amèriques, només es produeixen tres espècies: l'esquirol comú, que té una àmplia distribució a gairebé tota Europa i gran part del continent asiàtic, l'esquirol persa, que viu a parts del sud d'Europa, al Caucas i l'Orient Pròxim, i l'esquirol del Japó, restringit exclusivament al Japó. Malgrat ser molt freqüent a moltes parts del món, no hi viu de manera natural al sud-est asiàtic, a l'Àfrica ni a Oceania.[1]
L'esquirol gris, originari dels Estats Units i el Canadà, ha estat introduït deliberadament a altres parts del món. A Europa, es va introduir al Regne Unit, Irlanda i Itàlia, on ha desplaçat, sobretot a la Gran Bretanya, als esquirols natius. A més, l'espècie es va establir a Sud-àfrica, encara que només a la regió de Ciutat del Cap, per la manca d'hàbitats forestals adients. Aquesta espècie es troba dins la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[2][3]
Etimologia
[modifica]El nom Sciurus, prové de la unió de les paraules gregues skia, que vol dir ombra, i oura, que vol dir cua. El nom es podria haver originat a causa de la costum dels esquirols de seure a l'ombra de la seva gran cua peluda.[4]
Ecologia
[modifica]Totes les espècies d'esquirol són predominantment diürnes i s'alimenten bàsicament de fruits secs i altres llavors, fruites i altres parts de plantes, i més rarament de forma oportunista d'aliments carnosos com insectes, ous i pollets i d'altres animals petits. Com animals arboris que són, són molt bons escaladors i la major part de les espècies passen la major part del temps als arbres i només ocasionalment baixen a terra per alimentar-se. Solen construir els seus nius amb forma d'esfera feta de branquetes i fulles en forats d'arbres o forquilles de branques.[5]
Els depredadors dels esquirol són principalment les aus de presa i depredadors com els mustèlids i els gats, especialment a Sud-amèrica, i les serps. Aquestes espècies d'esquirol tenen una esperança de vida de fins a dotze anys.[6]
Taxonomia
[modifica]Les esquirols d'aquest gènere és troben dins la tribu dels esciürinis, de la subfamília dels esciürins i la família dels esciúrids. La classificació científica es remunta a la primera descripció de l'esquirol de Carl von Linné a la 10a edició de la seva obra Systema Naturae, on es descriuen sis gèneres de rosegadors, incloent-hi Sciurus.
La classificació actual d'espècies del gènere és la següent:
- Gènere Sciurus
- Subgènere Hadrosciurus
- Subgènere Hesperosciurus
- Subgènere Otosciurus
- Subgènere Sciurus
- Subgènere Tenes
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Thorington, R. W. i Hoffmann, R. S.. «Família Sciuridae». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «Where can I find Sciurus carolinensis?» (en anglès). Kayleen Toellner. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «What does the scientific name mean?» (en anglès). Kayleen Toellner. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ Heaney, Lawrence R.; Thorington, Richard W. «Ecology of Neotropical Red-Tailed Squirrels, Sciurus granatensis, in the Panama Canal Zone» (en anglès). Journal of Mammalogy, 59, 4, 24-11-1978, pàg. 846-851. DOI: 10.2307/1380149. ISSN: 0022-2372.
- ↑ Cassola, F. (2016). Sciurus carolinensis. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 27-01-2018.
