Santiago Alcobé i Noguer

Santiago Alcobé i Noguer

Biografia
Naixement	5 març 1903 Barcelona
Mort	1977 (73/74 anys) Barcelona
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 juliol 1965 – Francisco García-Valdecasas Santamaría → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
4 octubre 1963 – 6 juny 1964 ← Antonio Torroja i Miret Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Rector de la Universitat de Barcelona
1963 – 1965 ← Antonio Torroja i Miret – Francisco García-Valdecasas Santamaría →
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Altres noms	Alcobé, Santiago
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Catedràtic d'Antropologia i Rector de la Universitat de Barcelona
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Família
Pare	Eduard Alcobé Arenas
Premis
(1965)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi

Santiago Alcobé i Noguer (Barcelona, 1903 - 1977) fou un antropòleg, catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941,^[1] i rector des del 1963 al 1965.

Santiago Alcobé va néixer a Barcelona el 5 de març de l'any 1903. Fill d'Eduard Alcobé Arenas i Rosa Noguer i Avila natural de l'Havana. Estudià medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona i va ser pensionat a Alemanya els anys 1928-1929 on fou deixeble de Telésforo Aranzadi.

Destacà com a catedràtic d'Antropologia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector de la mateixa des de 1963 fins a 1965.^[2] Els seus inicis professionals es varen centrar en el camp de la medicina i més endavant s'especialitzà en antropologia. D'altra banda, es va interessar per la prehistòria i l'arqueologia aplicades a l'etnologia. Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques, de les del Sàhara Occidental i de les de la Guinea Equatorial.^[3] Fou un dels primers i més importants antropòlegs físics de l'estat español. Implantà mètodes i orientacions precursores a Europa; introduí l'estudi de la genètica i l'estadística en els estudis i en la recerca de la Facultat de Ciències de la UB.

Fou fundador de l'Escola d'Antropologia de Barcelona així com director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de la secció d'antropobiologia de l'Instituto Bernardino de Sahagún, també anomenat CSIC.

S'ha d'esmentar que fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural l'any 1963. Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Rebé la condecoració de la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, l'any 1965. Va morir a Barcelona el dia 15 de juliol de 1977.

• (1965) Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi

• Santiago Alcobé i Noguer al Catàleg d'Autoritats de la UB Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
• Ressenya biogràfica de Santiago Alcobé i Noguer a l'Enciclopèdia Catalana