Sabran (Àsia central)

Sabran

Tipus	localitat

Sabran fou una antiga ciutat de l'Àsia central, avui al Kazakhstan, una de les principals ciutats de l'Horda Blava. La ciutat tenia considerable extensió. Estava a no gaire distància de la capital Sighnak en la ruta de Yanghikent a Yassy (Turkestan). Al-Idrisi diu que fou el lloc on els turcs oghuz feien la pau o les treves i la utilitzaven com a centre comercial en temps de pau; en aquell temps (segle xi) depenia de Nukath, la capital d'Ilak (Ilek = Kanat dels Karakhànides); afegeix que després de passar la ciutat s'arribava al desert dels Ghuzz. Schuyler la situa no lluny del fort rus de Julek i diu que les seves ruïnes estaven a una certa distància de la fortalesa i per això no la va poder visitar; les ruïnes foren descrites més tard a la meitat del segle xix i contenien dues altes torres o minarets de rajola amb escales de caragol; una d'elles va caure després i l'altra fou greument damnada pels nòmades. Prop de la ciutat, hi havia el roi Kharchuk, amb la ciutat del mateix nom a la riba, a mig camí entre Sabran i Yassy.

El 1376 o 1377 Tamerlà va investir a Toktamish (que li havia demanat ajuda) amb el govern d'Otrar, Sabran, Saganak (Sighnak), Sayram, Sarai,^[1] i altres poblacions de la frontera de Quiptxaq, que de fet pertanyien a l'Horda Blava (també anomenada Horda Blanca). Timur va aportar medis materials i tropes per fer efectiva l'organització d'aquests governs. Quan Urus Khan va saber que Toktamish s'havia establert a l'est del kanat va enviar un exèrcit manat pel seu fill Kuthik Buka (Kuthigh Bugha o Kutluq Bugha), amb un exèrcit de cinc mil cavalls cap al territori, ocupat per la tribu de Jujy, que va saquejar. Les forces de Toktamish i Kutluq Bugha es van enfrontar; tot i que Kuthigh Bugha va resultar mal ferit per una fletxa, i va morir l'endemà, Toktamish fou finalment derrotat i els seus governs saquejats, i va haver de refugiar-se altre cop a Transoxiana, demanant ajut altre cop a Tamerlà.^[2]

Tamerlà Timur el va rebre encara amb mes honors que la primera vegada i li va tornar a donar medis materials i un bon nombre de tropes i el va tornar a enviar al nord (1376 o 1377). Tukta Kaja o Toktakia,fill d'Urus Khan, que volia venjar la mort del seu germà Kuthik Buka, al saber que Toktamish havia tornat a Sabran, es va reunir amb diversos amirs i van formar un exèrcit nombrós. Els dos exèrcits es van enfrontar prop del riu Sihun i Toktamish fou un altre cop derrotat i va haver de fugir creuant el Sihun nadant.^[3]

El 1377 Urus Khan va morir i el seu fill i successor Tukta Kaja (Toktakia) el va seguir al cap de pocs dies o setmanes.^[4] Tamerla va establir com a kan a Toktamish al que va deixar allí (amb tropes suficients) i va decidir retornar a Samarcanda. Toktamish es va establir a Sighnak.^[5]

Tamerlà ho considerava com una mena de protectorat però Toktamish tenia les seves pròpies idees i quan es va haver consolidat en el poder va voler expulsar les tropes timúrides (1387) i va envair els territoris orientals on havia cimentat el seu poder. Les forces de Toktamish anaven manades pels prínceps tuluïdes Bik Yarok i Ilikmish i pels amirs Aisa Beg, Satgan Bahadur i altres. Des de Sighnak es van dirigir a Sabran que fou assetjada. Estava defensada pel governador timúrida Timur Khoja ibn Ak Bugha que va resistir i finalment els atacants van aixecar el setge i van marxar cap altres llocs. Umar Xaikh, fill de Tamerlà i governador d'Andijan, va reaccionar i va marxar contra la gent de Toktamish amb les seves forces; van creuar el Sihun i van anar a trobar a l'enemic a Juklik a uns 25 km a l'est d'Otrar. Allí es va lliurar una batalla que va durar tot el dia; Umar Xaikh va avançar i va quedar aïllat dins de les línies enemigues i només per sort va poder-ne sortir i retirar-se cap a Andijan; pel seu costat les forces timúrides de reforç que havien estat enviades des de Samarcanda, foren derrotades. Els mongols de Toktamish van fer incursions a Transoxiana però no anaven a conquerir ciutats sinó a saquejar, cosa que van fer per tota la regió. Únicament a Bukharà es van ajuntar dos contingents i van fer un esforç per assetjar la ciutat. A Bukharà estaven Taji Bugha Barles i Atilmish i els amirs Yetlik Kutxin i Derbi Kutxin que van fortificar les muralles de la ciutat per defensar-la; van aconseguir refusar diversos atacs enemics i finalment els atacants van retirar-se abandonant el setge i anant a saquejar altres llocs i en concret aquestes forces van anar fins a Karshi guiats per Shah Mahmud Khuttalani, fill de Kay Khosraw Khuttalani. Després van passar per Kioiren i van arribar fins al Jihun.^[6]

El 1389 Toktamish, de concert amb el kan de Mogolistan, Kamar al-Din, va envair la vall de Fergana i va atacar Sabran, defensada per Genger Shah, Amir Lal i un dels Kutxin i la va assetjar, però com que la defensa era aferrissada va desistir de ocupar-la i es va retirar.^[7]

El 1391 en la primera gran expedició de Tamerlà contra Toktamish, va passar per Sabran el març; l'estepa oferia pocs recursos per als cavalls i mancava l'aigua. Estaven altre cop a Sabran a la tornada l'octubre del mateix any.

A començament del 1405, en la campanya a la Xina, l'exèrcit timúrida va arribar a Sabran, en concret l'ala esquerra manada per Sultan Husayn Mirza.

El 1410 el rebel amir Xaikh Nur al-Din s'havia dirigit al Mogolistan i havia obtingut el suport del kan Muhammad Khan que li havia enviat al príncep Xam-i Jahan i s'havien establert a Sairam [probablement un error per Sabran] L'amir Xah Malik va fer una expedició al país dels mogols i va obtenir força botí (hivern del 1410) i allí va poder comprovar que Xaikh Nur al-Din estava establert a Sabran i persistia en les seves ambicions. Informat l'emperador li va confirmar que com a governador d'aquella part del país podia actuar com considerés convenient.^[8]

El gener del 1411 el gran noyan (comandant en cap) Xah Malik va sortir de Samarcanda i es va dirigir a Sabran de la que Nur al-Din va fugir. Però Xah Malik se’n va adonar que una vegada retornés amb les seves tropes, Nur al-Din tornaria al lloc. Per això va escriure al governador del districte fronterer [probablement Sairam], que era Abd al-Khalik, el fill de Kodadad Husayni, demanant de preparar una emboscada; Abd al-Khalik, enemic jurat de Nur al-Din va estar d'acord i es va situar al lloc adient quan Nur al-Din tornava a Sabran. Atacat per sorpresa fou derrotat completament i va haver de fugir cap al Mogolistan amb només 30 homes. Abd al-Khalik l'hauria pogut fer presoner però va pensar que si ho feia, Xah Malik no tardaria en arrabassar-li el seu govern i el va deixar fugir, limitant-se a agafar un miler de cavalls com a botí ^[9]

• Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880. 

Viccionari