[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Sotsobre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Embarcació entrenant-se pel sotsobre

El sotsobre[1] d'una embarcació ("de sota a sobre"),[2] es produeix quan la seva posició d'equilibri deixa de ser estable a nivell transversal. Per a una embarcació que navega a vela, són les forces creades pel vent que poden generar un moment d'escora important, en altres casos l'error humà i/o un fenomen extern fan que el vaixell s'inclini més enllà del punt d'equilibri fent que les respectives posicions del centre d'empenyiment i del centre de gravetat de la carena generin un parell que fa sotsobrar el vaixell.

En el cas d'una embarcació esportiva de vela lleugera el sotsobrar (anomenat comunament bolcar ) és normal en aquest cas i no és greu. L'origen està normalment a voler aprofitar fins al límit una velocitat excessiva.

Els grans vaixells sotsobren generalment després d'una acumulació de problemes, i/o errors humans. L'entrada d'aigua que esdevé posteriorment sol causar la pèrdua de la nau. Alguns casos van ser molt publicitats, com les següents:

Etimologia

[modifica]
Embarcació a punt de bolcar pel vent de popa.. La tripulació tracta d'equilibrar el vaixell.

És evident el seu origen en el català medieval "sotsobre: sota a sobre" reconegut en el DCVB i en el Coromines.[5] El DRAE ho reconeix indirectament en donar-li un origen llunyà del llatí ("de sub: debajo i supra: encima", i en llatí no existeix el terme), quan només cal llegir les referències catalanes del segle XV al Tirant lo blanc (apareix al mig d'un combat, no amb el sentit nàutic):[6]

« ...Feu caure tres voltes a Tirant en terra, e tres voltes lo sotsobrà... »
— Tirant, c. 60.

En la seva accepció nàutica hi ha una referència en la Crònica de Ramon Muntaner.[7]

Causes en una embarcació de rem

[modifica]
  • "Falsa palada" (error en una palada quan s'està donant empenta)
  • Ona

Causes en un veler

[modifica]
Tornada en posició d'un catamarà a partir de la posició de sotsobre
  • Maniobres amb les veles
  • Desplaçament de pes
  • Ona
  • Ràfega de vent

Causes en grans vaixells

[modifica]
  • Desplaçament de la càrrega
  • La mala gestió dels moviments de càrrega: és el cas per exemple dels vaixels que transporten una càrrega inestable (grà, etc.) que pot moure's d'un costat a l'altre.
  • Via d'aigua: La separació dels compartiments estancs del vaixell pot reduir l'impacte d'una via d'aigua
  • Carena líquida: separant lles carenes líquides en diferents compartiments es reduirà els efectes causats pel seu moviment.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. DCVB:Sotsobre.
  2. Ramon MUNTANER; Antonio de BOFARULL Y BROCÁ Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span, 1860, p. 412–. 
  3. Lien ext "Fortunes de mer"
  4. Lien ext "Fortunes de mer"
  5. Joan Corominas; Joseph Gulsoy & Max Cahner. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1988. ISBN 978-84-7256-315-5 [Consulta: 5 agost 2011]. 
  6. Joanot Martorell; Martí Joan de Galba & Martín de Riquer & Maria Josepa Gallofré. Tirant lo Blanc. Edicions 62, 1983. ISBN 9788429720051 [Consulta: 4 agost 2011]. 
  7. Ramon Muntaner. Chronica, o Descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, rey Darago, de Mallorques, e de Valencia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. en casa de Iaume Cortey, 1562, p. 404–.