[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Eixàrcia de treball d’una vela quadra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La figura representa una vela quadra amb 2 xafaldets (en verd) i 6 briols (en vermell). La vela es contempla des de la banda de proa (mirant de davant cap enrere) i figura que és semitransparent permetent veure la posició de les cordes que passen per la part posterior (dibuixades amb colors difuminats).

A diferència de l'eixàrcia de treball de les veles de tall, que és relativament senzilla, l'eixàrcia de treball d’una vela quadra és molt més complexa i consta de cordes diverses que responen a funcions específiques.[1]

Vela quadra

[modifica]

Una vela quadra té dos gràtils i dos caients :

  • el gràtil és la vora superior
  • els caients són les vores del costat (normalment identificats a partir del vent: caient de sobrevent, caient de sotavent)
  • el gràtil d'escota és la vora inferior[2]

Una vela quadra va afermada per la part superior a una verga amb botafions propers al gràtil. Els botafions envolten la verga i es nuen entre si amb un nus apropiat. Els botafions dels extrems encaixen en un rebaix del penol; dos penols i dos rebaixos per verga que eviten el lliscament i mantenen la tensió inicial del gràtil de la vela. Els caients i el gràtil d’escota s’uneixen en els punys d’escota. Les escotes s’afermen als punys d’escota.

Escotes

[modifica]

Les escotes o escotins van lligades als punys d'escota d'una vela quadra i permeten regular la tensió del gràtil d'escota des de coberta (amb els reenviaments, politges i desmultiplicacions que calgui).

Hissar i arriar

[modifica]
Detall de vela arriada i plegada, amb botafions nuats. El botafió és simple (una corda sola) i el nus emprat és un nus de pardal amb baga.

Hissar vol dir “desplegar la vela”. En una vela quadra equival a “deixar-la anar”, “deixar-la caure”. Per contra hissar una bandera o una vela de ganivet implica “fer-les pujar” tibant d’una drissa. De manera semblant, arriar una vela quadra vol dir “plegar-la” (fent pujar el gràtil d’escota, amb tota la vela) per sota de la verga.

Cordes implicades

[modifica]

El sistema clàssic d’hissar i arriar una vela quadra emprava dues menes de cordes anomenades xafaldets (dos per vela) i briols (normalment quatre per vela). Els caps dels briols i xafaldets anaven guiats cap al pal i redirigits per politges fins a coberta. D’aquesta manera el plegat i desplegat de la vela es podien fer sense necessitat de pujar fins a la verga. Ordenar els plecs i lligar la vela a la verga requerien la presència in situ de mariners que havien de pujar al pal i distribuir-se per la verga. Aquests mariners posaven els peus sobre un marxapeu i treballaven reposant el pit sobre la verga sense agafar-se amb les mans.

Orientar la vela

[modifica]

Les vergues d’un aparell caire tradicional (aparell rodó, amb veles quadres) són perpendiculars als pals i poden girar uns 45 graus a cada banda. En funció de l’angle d'incidència del vent (vent aparent) cal orientar les vergues a la seva posició òptima. Aquesta funció es fa amb les braces.[3][4][5]

Cada verga disposa de dues braces: braça d’estribord i braça de babord. En cada braça un dels caps va lligat al penol de la verga. La braça es reenvia (primer cap a popa o cap a proa, gairebé en posició horitzontal) fins a la coberta (amb les politges i desmultiplicacions que convingui). El cap de la braça de coberta es lliga al claviller corresponent.

Resum

[modifica]

L'eixàrcia de treball d’una vela quadra consta de les cordes (cadascuna amb dos caps; vegeu Nota més avall) següents:

  • dues braces (que permeten orientar la verga)[6]
  • dues escotes (que permeten tensar el gràtil d’escota i posicionar les veles baixes)[7]
  • dos xafaldets[8]
  • quatre, sis o vuit briols[9]
  • opcionalment algunes veles poden dur apagapenols[10]

Nota: Cada corda de les enumerades anteriorment pot ser simple (desviada per bossells fins al claviller corresponent) o enllaçada a una desmultiplicació.

Vela sobre-goneta mestra del bergantí Prince William. Les dues cordes que van en diagonal des dels caients de la vela fins al centre de la verga són apagapenols.
Cordes diverses lligades a les seves clavilles i ordenades.
Arbre mestre del bergantí Prince William
Bergantí Prince William (actualment PNS Rah Naward).

Casos particulars

[modifica]
Thermopylae.
Detall del cordam amb veles arriades de la bricbarca Belem.[11]
Representació de la bricbarca Belem amb totes les veles hissades.

Referències

[modifica]
  1. Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002, p. 92–. ISBN 978-84-8301-590-2. 
  2. «GDLC - caient». [Consulta: 17 desembre 2017].
  3. Jorge Juan. Examen marítimo theórico práctico, ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la imprenta de D. Francisco Manuel de Mena, 1771, p. 196–. 
  4. Cartilla de construccion y manejo de los buques para instruccion de los guardias marinas. Imprenta de la Revista Médica, 1864, p. 235–. 
  5. Francisco Ciscár. Reflexiones sobre las máquinas y maniobras del uso de á bordo. Imprenta Real, 1791, p. 319–. 
  6. DCVB:Braça.
  7. DCVB:Escota.
  8. DCVB:Xafaldet.
  9. DCVB:Briol.
  10. DCVB:Apagapenol.
  11. Maurice de Brossard. De Nantes à Saint-Nazaire, l'estuaire de la Loire. FeniXX réédition numérique, 1982, p. 469–. ISBN 978-2-307-08052-7.