[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Narcoterrorisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El narcoterrorisme és el seguit d'accions violentes que cometen els grans càrtels del narcotràfic després primer a l'Estat de Colòmbia[1] i després a altres països llatinoamericans, quan els poders públics van augmentar la persecució del crim organitzat.[2]

El terme va ser encunyat pel president Fernando Belaúnde Terry el 1983[3] i se sol aplicar a les accions de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i altres entitats similars d'Amèrica Llatina. Els grups que haurien practicat narcoterrorisme tenen escamots que actuen com un paraexèrcit o una guerrilla, a diferència d'altres accions violentes de traficants i màfies o de sospitosos de terrorisme que aprofiten els ingressos extres provinent de la droga.

El terme va perdre precisió i esdevé problemàtic ja que suggereix una «relació simbiòtica» entre narcotraficants i terroristes que rarament es confirma amb proves, com demostren els estudis de casos del Perú, l'Afganistan, Mali i Mèxic.[4] El terme narcoterrorisme desvia l'atenció d'altres qüestions importants, com ara la corrupció, els abusos estatals, el tràfic d'armes, el tràfic de persones i altres tipus de crim organitzat i violència.[4] L'acusació del govern de Trump contra el president Nicolás Maduro com a narcoterrorista[5] va ser més una qüestió política amb poc o gaire proves:[6] és difícil imaginar com un estat com Venezuela que no produeix cap cocaina podria «afeblir els Estats Units submergint-les de cocaina barrata, utilitzat, no pas com mercaderia, sinó com a «arma».[6]

Referències

[modifica]
  1. «Narcoterrorisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Narcoterrorisme». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Calderon, Horacio. La situación en Mexico y el impacto del narcoterrorismo en el continente americano (en castellà), 15/4/2009, p. 4. 
  4. 4,0 4,1 Gomis, 2015.
  5. Sancho, Víctor «Els Estats Units acusen Maduro de narcoterrorisme». El Punt Avui, 27-03-2020, pàg. 32.
  6. 6,0 6,1 Speetjens, 2020.

Bibliografia

[modifica]