Museu Comarcal de Manresa

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Museu Comarcal de Manresa
Nom en la llengua original	(ca) Museu Comarcal de Manresa
Dades
Tipus	Edifici i museu
Part de	Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Construcció	2 setembre 1896
Obertura	2 de setembre de 1896
Construcció	XVIII, XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc, obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Manresa (Bages)
Localització	Via de sant Ignasi, 36-40 c. Vidal i Barraquer, c. Viladordis. Manresa (Bages) (Barcelona)
41° 43′ 29″ N, 1° 49′ 50″ E / 41.724731°N,1.830486°E / 41.724731; 1.830486
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	4155-MH
Codi BIC	RI-51-0001325
Id. IPAC	32165
Activitat
Visitants anuals	10.017 (2008)
Lloc web	museudemanresa.cat

Ell Museu Comarcal de Manresa és un museu pluridisciplinari inaugurat l'1 de setembre de 1896 a Manresa. Ocupa els edificis l'antic Col·legi de Sant Ignasi de Loyola. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional des del 1962.^[1]

Va ser inaugurat a la fi del segle xix i és propietat de l'ajuntament de Manresa.

Va ser inaugurat amb el nom de «Museu Arqueològic, Biblioteca Pública i exposició artística industrial permanent».

Exposició retroactiva Artística Arqueològica (1882). Els seus orígens es remunten en "L'exposició retroactiva Artística Arqueològica", que es va dur a terme en una de les sales de l'Ajuntament de Manresa en 1882.

Les aportacions artístiques i arqueològiques en aquest primer moment, van ser adquirides mitjançant l'ajuntament i donacions de particulars. L'objectiu principal de la institució era adquirir, preservar, investigar i documentar tots aquests béns com a testimoniatges culturals del territori. Tot seguit, enriquint el coneixement sobre el patrimoni local.

En relació a l'activitat arqueològica, la institució va comptar amb la participació i assessorament de l'Instituït d'Estudis Catalans i el Museu Arqueològic de Barcelona, especialment en les intervencions que van realitzar el Centre Excursionista Montserrat.

Amb la finalitat de protegir, conservar i resguardar els fons arqueològics de Manresa i la resta de béns artístics, l'ajuntament va crear un dipòsit dins de l'edifici requisat de la Cova de Sant Ignasi. Quan va acabar la guerra, justament aquest fons es van consolidar el nou Museu municipal.

Seguidament, després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, en 1941 el museu va obrir les portes en les dependències del Col·legi de Sant Ignasi i va comptar amb l'ajuda del Museu Arqueològic de Barcelona per al seu funcionament intern.

Durant aquests anys, el museu va incrementar el seu patrimoni amb noves donacions. Les col·leccions originàries del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Centre Excursionista Montserrat s'hi van integrar, a més d'altres objectes artístics procedents de les esglésies que es van enderrocar durant els conflictes de la Guerra Civil.

El nou Museu de Manresa (1941-1968). Sala del museu en el Col·legi de Sant Ignasi (1950) L'any 1968, el museu va tancar fins 1977.

El museu reobre les portes el 1977, amb el nom de Museu Comarcal de Manresa. Es va renovar la presentació de la col·lecció. El museu proposa una temàtica multidisciplinària en la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

El museu ha sigut un suport imprescindible per a les campanyes d'excavacions arqueològiques realitzada per un grup de joves en els anys 80. Va ajudar a revisar les peces antigues, així com també reprendre les excavacions, com el cas de les Boades, en col·laboració amb la Universitat i la Generalitat. Tot seguit, es van escriure monografies sobre jaciments i períodes arqueològics locals i a més es va elaborar el primer inventari exhaustiu dels jaciments arqueològics trobats a la comarca. Tot el material es va actualitzar a l'any 1995.

D'altra banda, l'any 2010, amb el suport dels serveis territorials de la Generalitat, el Centre d'Estudis del Bages i l'Associació per a la MCM, es van organitzar les primeres jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, promovent així que en els últims anys les activitats arqueològiques es duguin a terme amb una nova àrea de patrimoni cultural de l'Ajuntament.

Sens cap dubte, amb la jubilació de l'antic director del Museu Comarcal de Manresa, Mn. Gasol, es produeixen dos esdeveniments claus: La creació d'una plaça de director per al museu, ocupada des de llavors per Francesc Vilà i la inscripció del Museu en el Registro de Museus de Catalunya, gestionat pel Servei de museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura i la Generalitat de Catalunya.

Tot i que, el Museu manté el mateix fil conductor expositiu des dels seus inicis, també ha anat modernitzant en temes com a activitats didàctiques i culturals, tan en la gestió administrativa com museística.

A més, cal destacar que en aquest període, el Museu de Manresa passa a formar part de la Xarxa de Museus d'art de Catalunya i la Xarxa de Museus Locals.

Des de l'inici del segle xxi hi havia de menester una milior infraestructura, mitjançant una actuació global de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. Els canvis que s'han dut a terme tenen com a objectiu crear noves sales per albergar l'extensa col·lecció barroca, així com també dedicar més espai la resta de la col·lecció d'unes altres, i unes noves sales de reserva.

De fet, des del 2017 s'inicia un projecte de rehabilitació integral de l'edifici, que inclou diverses fases: La primera fase ha donat lloc a la creació del Museu del Barroc de Catalunya, inaugurat el 21 de febrer de 2024 i instal·lat en una part de la primera planta de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. Les següents fases que es duran a terme, tenen a veure amb l'ampliació del Museu del Barroc en tota la primera planta; el disseny d'unes noves sales d'exposició per al Museu de Manresa en la segona planta; la creació d'unes sales de reserva en la tercera planta, així com també l'acolliment de la Fundació Mestres Cabanes. A més, la institució també es convertirà en el Centre d'acolliment de Pelegrins.

Declarat Ben Natural d'interès Nacional (BCIN).^[1] L'antic col·legi de Sant Ignasi és un gran edifici de planta quadrangular construït entorn d'un ampli claustre central d'aire neoclàssic. Va ser edificat per l'orde jesuïta, a mitjan segle xviii al voltant de l'hospital medieval de Santa Lúcia. Durant molts anys va ser una escola. Des de 1835, el museu és de titularitat municipal.

El col·legi dels Jesuïtes va ser ampliat al segle xix i el col·legi de Sant Ignasi va ser liderat per la Companyia de Jesús fins a l'any 1892, com a centre educatiu mig especialitzat en estudis humanístics.

Les façanes de l'edifici ressalten per l'arquitectura sòbria i senzilla. Les mateixes que demostren obertures irregulars a l'entorn de la façana. Aquesta forma trenca amb la monotonia del mur de pedra. Entre els carrers que custodien aquest recinte, tenim el carrer Viladordis, on se situa el portal barroc de pedra arenosa, que dona amb l'entrada a l'edifici original del segle xviii. A l'interior d'aquest edifici, es conserva l'escala original in situ , com a part de la primera construcció, la mateixa que està visible per als visitants.

A l'inici del segle xx, el col·legi de Sant Ignasi constava de dos blocs arquitectònics: L'antic Hospital i el primer col·legi amb les capelles Santa Llúcia i el Rapte, a més del nou col·legi amb l'església de Sant Ignasi. Quan la Guerra Civil Espanyola va començar el 1936, els integrants locals van ordenar l’enderrocament de totes les esglésies de Manresa. Durant aquest període, les brigades de treballadors van destruir l'Església de Sant Ignasi amb tots els edificis adjacents i els edificis de l'antic hospital, inclosa la capella del Rapte. El nou col·legi va patir danys en la infraestructura durant el bombardeig de 1938, i va servir com a caserna, refugi i presó. D'aquell fatídic accident es conserven les ales del claustre, però part de la pèrdua de l'església de Sant Ignasi va modificar el disseny original del segle xviii.

La guerra Civil va marcar un abans i un després, per la qual cosa, els jesuïtes amb la voluntat de reorganitzar l'espai, van prendre la iniciativa de reconstruir l'Església de Santa Llúcia i la sala adjacent de l'hospital, on es va produir el Rapte.

Arran del projecte de rehabilitació integral de l'antic col·legi el 2017, la part dedicada al Museu del Barroc de Catalunya, que es duen a terme, ha estat redissenyada per l'arquitecte David Closes.

Actualment es troba a l'antic Col·legi de Sant Ignasi. L'edifici és un gran casal quadrangular amb pati central, neoclàssic. Planta baixa i tres pisos a la Via de Sant Ignasi i al carrer Vidal i Barraquer, i planta baixa i pis al carrer Viladordis.^[1] Les façanes són planes, amb ritme d'obertures diferents a cadascuna, irregulars, en destaca la sobrietat i senzillesa.^[1]

Té un portal barroc de pedra arenisca, motllurat, al carrer Viladordis.^[1] L'interior presenta una escala d'accés a les sales, organitzades al voltant del claustre porticat amb arcs en planta baixa.^[1] Els elements decoratius són de caràcter constructius, portal del carrer Viladordis i galeria de finestres del pis superior de la Via de Sant Ignasi.^[1]

Va ser un edifici utilitzat pel col·legi de Sant Ignasi dels jesuïtes fins al 1892.^[1]

El Museu va créixer gràcies a les donacions de particulars, i als treballs del Centre Excursionista de la Comarca de Bages des de l'any 1905, i del Centre Excursionista de Montserrat des de l'any 1922 els quals, fruit de les seves activitats, aplegaran diverses col·leccions d'objectes d'interès artístic, etnològic o arqueològic.

Després de l'esclat de la guerra civil, l'any 1941 s'obrí finalment a les dependències del Col·legi de Sant Ignasi, el nou Museu de Manresa que aleshores estava adscrit al Museu Arqueològic de Barcelona. El museu anirà incrementant el seu patrimoni amb noves donacions i nou material arqueològic, fins que es va tancar per a reorganitzar-lo. L'any 1977, va reobrir portes i estrenà una nova presentació del seu fons amb el nom Museu Comarcal de Manresa.

El 4 de desembre de 2014 es va inaugurar un espai dedicat a Antoni Viladomat i Manalt, (Barcelona, 1678-1755), gràcies al dipòsit de 12 d'obres cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya. El dipòsit d'aquest important conjunt d'obres d'Antoni Viladomat és fruit de la col·laboració entre els dos centres i és el punt de partida per realitzar futures activitats conjuntes de difusió del patrimoni entre els dos museus integrats a la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, posada en funcionament a l'octubre del mateix any.

L'any 2024 el fons d'art barroc del museu es va incorporar al Museu del Barroc de Catalunya, mentre que la resta de sales del museu romanent tancades i es troben en procés de rehabilitació.

El Museu de Manresa compta amb una extensa i multidisciplinaria col·lecció. A causa del projecte de rehabilitació del 2017, actualment^[Quan?] només disposa d'una sala d'exposició titulada "Museu Petit, Petit Museu" situada en la planta baixa. Quant a la col·lecció d'art barroc, les millors obres s'exposaen al nou Museu del Barroc de Catalunya, situat a la primera planta.

Algunes de les col·leccions més destacades del Museu de Manresa actualment exposades són: una part de la col·lecció de ceràmica decorada en verd i manganès del segle xiv, trobada al voltant de l'església del Carme; així mateix, una bona mostra arqueològica d'objectes des del Neolític; algunes peces religioses del segle x al segle xvi; l'auca de la Llum (1953-1959) de Joan Vilanova Roset i els Gegants Vells manresans amb més de 100 anys d'història.

A més, encara que no està exposada actualment, el museu té un fons del pintor i escenògraf manresà, Josep Mestres i Cabanes, gravats i pintures d' Alfred Figueras, pintures de Josep Dalmau i Rafel, entre moltes altres.

El Museu compta també amb un mòdul multisensorial anomenat "La Mirada Tàctil", un espai d'interpretació tàctil adreçat a tothom però especialment adaptat i dissenyat per aquells visitants que presenten alguns tipus de dificultats visuals, ceguesa o mobilitat reduïda.^[2]

Per altra banda, l'espai Memòries és un projecte d'art i història per la recuperació de la memòria democràtica i la reflexió sobre el segle xx. Té com a singularitat que incorpora la creació artística contemporània com a element diferencial en el procés de recerca i reflexió, amb la participació d'especialistes de diferents disciplines. Neix amb la voluntat de generar un marc innovador i interdisciplinari per a la producció cultural. Preveu la programació d'activitats i exposicions amb la finalitat de generar processos de participació i col·laboració innovadors amb els usuaris, que no es consideren només visitants sinó agents actius en les propostes. Aquest espai de creació es planteja com un projecte cultural singular i de proximitat amb la ciutadania per implicar-la en la promoció dels valors de la pau, la llibertat i la democràcia.^[3]

• Museu del Barroc de Catalunya
• Arxiu Comarcal del Bages
• Llista de monuments del Bages

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Comarcal de Manresa

• Museu Comarcal de Manresa - Lloc web oficial