Maria Luz Esteban Galarza

Maria Luz Esteban Galarza

Nom original	(es) María Luz Esteban Galarza
Biografia
Naixement	(es) Mari Luz Esteban Galarza 1r novembre 1959 (65 anys) Pedrosa de Valdeporres (província de Burgos)
Residència	Basauri
Formació	Universitat del País Basc - medicina Universitat de Barcelona - antropologia social Universitat de Mondragón
Director de tesi	Teresa del Valle
Activitat
Camp de treball	Antropologia, antropologia mèdica, salut reproductiva, antropologia social i estudis de gènere
Ocupació	antropòloga, escriptora, sociòloga, professora d'universitat, metgessa, antropòleg social
Ocupador	Universitat del País Basc (1998–) Universitat Pública de Navarra (1996–1998) Universitat de Lleó (1994–1996)
Membre de	Universitat Basca d'Estiu
Obra
Estudiant doctoral	Maria Ruiz Torrado, Irantzu Fernandez Rodriguez, Amaia Agirre Miguélez, Itxaso Martin, Maider Cilveti Perez, Miren Guillo Arakistain, Yolanda Bodoque Puerta (en) , Clara Juárez-Ramírez (en) , Maria Jesús Montes (en) , Inmaculada Hurtado García (en) , Jose Ignacio Olaizola, Almudena Marí Sáez (en) i María A. Zapata (en)
Premis
(2018)  Orador de graduación da UEU (gl)

Maria Luz Esteban Galarza (Burgos, 1959) és professora d'Antropologia Social a la Universitat del País Basc (UPV-EHU) i una referència a l'Estat espanyol en l'àmbit de l'antropologia i l'activisme feminista. Llicenciada en Medicina per la Universitat del País Basc i doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona, la seva recerca se situa en la intersecció de l'antropologia feminista i l'antropologia del cos, la salut i les emocions.^[1]

Esteban ha estudiat àmpliament la vivència que tenen les dones de la seva pròpia salut i l'experiència dels centres de planificació familiar, àrea en la qual també té diverses publicacions acadèmiques. També és autora de diversos llibres, entre els quals destaquen Antropología del cuerpo: género, itinerarios corporales, identidad y cambio (Edicions Bellaterra, 2004) i Crítica del pensamiento amoroso (Edicions Bellaterra, 2011). Per altra banda, també ha escrit el llibre de poesia La mort de la meva mare em va fer més lliure (Pol·len, 2016), i un assaig sobre les transformacions contemporànies en la política feminista en l'àmbit basc, Feminismoa eta politikaren eraldaketak (Susa-Lisipe, 2017; en català a Pol·len Edicions), i ha coordinat el llibre col·lectiu Etnografías feministas. Una mirada al siglo XXI desde la antropología vasca (amb Jone M. Hernández; Edicions de Bellaterra, 2018). A l'actualitat, i des de l'any 1980, compagina la recerca amb la participació en diferents iniciatives feministes com ara el Grup de Dones de Basauri.^[2]