[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Mariner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióMariner
Tipus d'ocupació
tripulació Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
nàutica i navegació a vela Modifica el valor a Wikidata
Des del port de Copenhagen I (Albert Edelfelt, c. 1890)
Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375)

Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació. Professió relacionada amb la pesca i el transport marítim.

La comunitat marinera té creences pròpies, festes en honor de sants i patrons i un lèxic específic. Durant segles, les poblacions marineres van ser nuclis petits, adaptats a una geografia retallada, sotmesos al flagell de pirates i corsaris. La platja ha estat l'escenari d'una activitat frenètica, s'havien d'adobar xarxes, construir embarcacions, salar el peix o vendre'l a peu de barca. Al llarg del litoral, fins al segle xx, hi havia petites drassanes on treballaven els mestres d'aixa.[1]

Història

[modifica]

Sorgeixen quan els pobles comencen a utilitzar la mar com a mitjà de transport. Sempre tindran origen en les poblacions més civilitzades i que poden mantenir coneixements de construcció de barques i vaixells, coneixements tècnics i mètodes d'orientació.

Des d'antic, els homes i les dones de la riba mediterrània van saber explotar el mar, especialment per a la pesca i la navegació. Del mar se'n podia extreure els fruits que garantien la subsistència i l'intercanvi. Del mar venien els beneficis del comerç, les noves idees i la gent, però també els perills i els atacs.[1]

La bricbarca Garthsnaid al Cap d'Hornos vers el 1920.

La pesca, el transport marítim de cabotatge, la pirateria, el comerç amb Amèrica, la construcció naval, el turisme, són elements que han dibuixat el paisatge humà de la costa catalana i algunes d'aquestes activitats són ben vives a les comunitats litorals.[1]

La pesca practicada a la costa catalana ha estat i és una pesca de dia, de litoral. Excepte els grans tonyinaires i alguns palangrers, les barques pescadores tornen a port cada dia. Encara que s'han comptabilitzat més de cent instruments de pesca diferents, avui dia, bàsicament, es practiquen sis sistemes: l'arrossegament, l'encerclament, la pesca al palangre, de superfície o de fons, la pesca amb xarxes, soltes i tresmalls, la pesca de la tonyina amb encerclament i el marisqueig.

Tradicionalment, però, els ritmes de treball i les condicions de vida imposades pel medi marítim junt amb l'aïllament físic en platges i cales, reforçaven la unitat d'un col·lectiu que es guanyava el pa al mar i que es diferenciava de les poblacions de terra endins. Els pescadors tenien i tenen devocions i creences pròpies i festes en honor de sants i patrons. Les jornades depenen de les temporades i les captures de la pesca. A més, el medi marítim té un lèxic específic, i la comunitat que viu de la pesca comparteix perills d'accidents i naufragis, precarietats com la manca de peix, o uns ingressos escassos, subjectes a un sistema de retribució ‘a la part', que han generat un fort sentiment d'identitat col·lectiva i han fonamentat l'ajuda mútua. La gent del món mariner té una sensibilitat peculiar: són arrauxats i generosos alhora.[1]

Al mar, s'hi anava amb tripulacions de cinc, set o nou homes, en llaguts oberts o cobertats, de menys de deu metres d'eslora, que aparellaven la vela llatina, per aprofitar el vent i la força dels rems per anar a calador o fugir de la maltempsada.[1]

Conceptes particulars

[modifica]

La història dels mariners és molt llarga i difícil de resumir. Però hi ha alguns temes específics que es poden exposar de forma simplificada i concreta.

Remers. Remers forçats. Xurma

[modifica]

En els primers vaixells de rems els remers eren ciutadans lliures i voluntaris. En molts casos es tractava de persones escollides que consideraven un honor formar part de determinades tripulacions. Hi ha l'exemple de la mítica nau Argo o els històrics de les naus Pàralos i Salamínia.

També en naus de guerra cartagineses i romanes els remers foren lliures en una primera època. Un exemple més proper fou els dels vikings. En l'edat mitjana ja hi ha molts exemples de remers forçats, sovint capturats a l'enemic i engrillonats al banc de la galera.

La pena de galeres fou posterior.

  • En sentit estricte, els remers forçats no eren mariners. Però compartien amb els mariners les condicions de la vida de a bord.

Corsaris

[modifica]

Pirates

[modifica]
Retrat del pirata Pere Gibert dibuixat mentre se’l jutjava en un tribunal dels Estats Units.[2]

Des del punt de vista dels mariners, les tripulacions dedicades a la pirateria presenten aspectes similars als de les tripulacions normals.

En èpoques antigues, la pirateria era una activitat normal, gairebé honorable. Si més no, considerada inevitable. Molts mariners “normals” practicaven ocasionalment la pirateria.

Hi ha molts documents que recorden la intensa activitat dels antics pirates catalans a les costes de Grècia, Turquia, l'est del Mediterrani i, fins i tot, a la Mar Negra.[3][4][5][6][7][8]

També, dissortadament, el darrer pirata “oficial” de l'època clàssica (encara hi ha pirates al Carib actualment)[9] que va actuar a l'Oceà Atlàntic fou un català: Pere Gibert .

Mercaders

[modifica]

El comerç i la navegació són tan inseparables en la mar com les rutes comercials i les caravanes en el comerç terrestre. Els pobles antics (fenicis, minoics i altres) tingueren mariners i mercaders o, potser de forma més precisa, mariners-mercaders.

  • El comerç oriental era "el corrent més important del comerç internacional de Barcelona, que li devia totes les seves fortunes i la prosperitat de la seva classe dirigent".[10] Al sector de l'Egeu i a Constantinoble, on els catalans gaudien de privilegis, hi venien productes agrícoles (safrà, oli) i de fabricació (draps, dagues, corall), i hi compraven primeres matèries (alum, cera, coure, cotó) i esclaus).
  • També fou molt important el comerç mediterrani amb Anglaterra i la mar del Nord.[11][12][13]
  • Els drets i obligacions dels mercaders estaven consignats en el Llibre del Consolat de mar.[14]

Pelegrins

[modifica]

Una tradició cristiana molt antiga, semblant a algunes tradicions d'altres religions, és el pelegrinatge a Roma o a Terra Santa. Moltes vegades els pelegrins estaven obligats a viatjar per mar. L'interès històric d'aquelles singladures se centra en les cròniques escrites d'alguns d'aquells viatges.

  • Els pelegrins no eren mariners, però havien de compartir amb els navegants professionals els perills i treballs de la mar.
  • El llibre del Consolat de Mar, en versions diferents, recull els seus drets i obligacions.[15]

Algunes de les cròniques esmentades són les següents:

  • Relation des voyages de Saewulf à Jérusalem et en Terre Sainte pendant les années 1102 et 1103. De Saewulf.[16]
  • Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour. De Nicolas Benard.[17]
    • Un dels consells de l'autor per a futurs pelegrins és la necessitat de comprar un gran un bagul d'avet (tan llarg com l'estatura del propietari) que es pugui tancar amb clau o cadenat. Necessari per a guardar la roba i els queviures personals.

Exploradors

[modifica]

Els viatges d'exploració per mar, especialment els que assoliren un cert èxit (tornant els vaixells i la tripulació al port de sortida), són prou coneguts i no es poden resumir. Molts exploradors deixaren escrits relats dels seus viatges.

Pel que fa als navegants en general i mariners en particular, les cròniques esmentades recullen les penalitats que hagueren de patir: manca d'aigua potable, manca de menjar, tempestes, esculls, bucs dels vaixells menjats per la broma[18]

Pescadors en general

[modifica]

Els pescadors són, bàsicament, mariners que es dediquen a la pesca. Poden ser pescadors costaners, que surten a pescar enfora (a dins de la mar, en parla terrestre) i cada dia i tornen al seu lloc de residència, a vendre el que han pescat. Hi ha una altra varietat de pescadors costaners que emigren temporalment a pescar en aigües forasteres. Molts pescadors catalans, valencians i balears s'hagueren de guanyar la vida pescant en costes llunyanes en les seves típiques barques de vela llatina.

  • Segons Laborde (1827) hi havia catalans i barques catalanes en molts indrets del món. I no eren rars els viatges d'aquelles barques cap a Amèrica.[19][20] Les barques catalanes podien ser contemplades i comparades amb altres embarcacions semblants o diferents. Velocitat, solidesa, qualitats marineres,... I molts testimonis foren favorables a les embarcacions catalanes.[21][22]

Pescadors d'altura i baleners

[modifica]

La pesca d'altura suposa unes condicions de vida extremades als mariners. Hi ha molts exemples possibles arreu del món i en diverses èpoques. Dos casos notables:

  • la pesca a Terranova, des del segle xvi, per bascos i bretons
  • la caça de les balenes, amb una important participació basca en els inicis

Tripulacions

[modifica]

Motins

[modifica]

Càstigs corporals

[modifica]
« ... E si per ventura serà en terra de enemichs aquells qui la guayta s'adormiran, si és mariner de proa deu perdre lo vi e lo companatge de tot aquell jorn e encara deu esser assotat nu per tota la nau, e deu esser surt en mar tres vegades ab la veta del morgonal, e açò sia en coneguda del senyor de la nau e del notxer de dar-li qualsevolrà d'aquelles dues penes que de sus són dites; e si és (mariner) de popa deu perdre lo vi e tot lo companatge de tot aquell jorn, e deu-li esser gitat un cau d'aigua per lo cap en avall .... »
— Llibre del Consolat de Mar. Capítol 251: De guaytes de nau.

Abolició dels càstigs físics

[modifica]

Progressivament, els càstigs físics tradicionals anaren caient en desús. I s'alçaren veus demanant la seva supressió.[25]

Pena de vida

[modifica]

Per a castigar incompliments greus de les lleis del vaixell, un mariner podia ser castigat amb la pena de vida (condemna a mort), segons diversos mètodes.

  • El llibre del Consolat de Mar parla d'execucions per escapçament i penjament d'una verga (equivalent a la forca terrestre). Per als còmits traïdors demostrats hi havia el procediment terrible de l'empalament (Consolat. Capítol 301).[26]
  • Un exemple de condemna i execució d'un mariner, en un vaixell de guerra anglès, s'escenifica en el film La fragata infernal.

Cuina marinera

[modifica]

Des del punt de vista de la supervivència els mariners han hagut de cuinar a bord. Sovint en condicions molt precàries i amb escassetat de queviures i materials de cuinar. Els plats tradicionals no eren cap requisit gastronòmic.[27]

En èpoques més recents, els pescadors costaners foren els creadors d'uns plats i una manera de cuinar, senzilla i saborosa, que ha passat als millors restaurants.

Associacions

[modifica]

A l'edat mitjana, els mariners de les principals poblacions costaneres s'agrupaven en confraries o col·legis, a vegades anomenades de barquers. Incloïen professionals del tràfic portuari, de la pesca i de la navegació, i es coneixen col·legis professionals a indrets com Cotlliure (1388), Tarragona i Alacant.[28]

A Mallorca, el col·legi professional dels mariners agrupava pilots i patrons d'embarcacions de tràfic, contramestres i altres matriculats dedicats a la navegació, però no els pescadors i els mercaders, que tenien col·legis específics. El col·legi dels mariners data, es diu, del 1310, però les primeres ordinacions que es conserven són de 1702 perquè, a mitjan segle xvii, es varen cremar les anteriors. El seu patró era sant Elm, que veneraven a l'esglesieta de Sant Elm (avui situada al Moll Vell, davant la desembocadura de la Riera, però antigament era al carrer de la Mar), d'on prové la imatge del sant que avui es troba a la parròquia de Gènova (Palma); les reunions del col·legi les celebraven a la mateixa església de Sant Elm. A Alcúdia també consta l'existència d'un col·legi de mariners al segle xviii.[29]

Situació actual dels mariners

[modifica]

La marineria actualment es considera una professió que no és rendible per als països desenvolupats i que està perdent la seua tradició. D'altra banda cal tenir en compte la sobreexplotació que s'ha fet en els últims temps dels recursos marítims i la seua condició de risc natural i baixa productivitat en les zones tradicionalment riques.

Estudis específics

[modifica]
Benedetto Cotrugli. Portada del manuscrit 'De Navigatione Liber' 1464.
Hamaques en el vaixell HMS Victory.

La vida dels mariners i d'altres professionals de la mar no s'acostuma a explicar de forma detallada. Però hi ha estudis especialitzats que permeten aproximar-se a la vida diària d'aquelles persones: lloc de procedència, família, deutes, testaments, contractes, alimentació, vestimenta,... Alguns dels estudis esmentats són els següents:

  • ELS BELLARBRE, UNA FAMÍLIA DE MARINERS GELTRUNENCS DEL SEGLE XIV: UN EXEMPLE DE L'EVOLUCIÓ DELS OFICIS MARÍTIMS MEDIEVALS. Matilde Victorio i Alsina, Joaquim Borràs i Gòmez. MISCELLÀNIA PENEDESENCA 1987.[30]
  • Benedetto Cotrugli fou autor d'un llibre de navegació (“De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta[1]. També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library). Entre altres temes l'obra tracta dels diversos oficis dels tripulants d'un vaixell.
  • Des de 1911 hi ha una revista nàutica en anglès que parla de molts aspectes de la vida marinera: The Mariner's Mirror.[31]

Roba i calçat

[modifica]

El tema de la roba i el calçat dels mariners no ha estat tractat de forma genèrica al llarg de totes les èpoques de navegació. És evident que la forma de vestir dels antics navegants minoics o fenicis era molt diferent que la de les tripulacions dels submarins nuclears actuals. O de la que habitualment usen els pescadors de les mars d'Alaska o dels vaixells portacontenidors dels nostres temps. Cada època presentava, o presenta, una problemàtica diferent.

Una gran divisió de la roba necessària està determinada per la temperatura. Un altre aspecte a considerar és el problema que suposa haver de suportar l'aigua de pluges torrencials o dels cops de mar.

Alguns documents relacionats amb el tema es resumeixen en apartats següents.

La Stolonomie. Any 1547-1550

[modifica]

La Stolonomie és un tractat en francès, manuscrit, sobre la construcció de galeres i el manteniment d'un estol de guerra. (A més d'una edició moderna, el manuscrit pot consultar-se i descarregar-se a Gallica . La lletra és fàcil de llegir).

  • Segons l'obra Stolonomie (pàgina 59/190), els galiots forçats disposaven de la roba següent:
    • 2 camises de tela gruixuda
    • 2 parells de calçons marins, de tela fina
    • 2 camises...(ilegible)
    • 1 capot (“caban”),
    • 2 parells de mitjons, 2 parells d'escarpins de llana gruixuda (“herbage”)
    • 2 “bonnetz rouges d'oreilles” (2 bonets vermells amb orelleres)
    • 1 flassada per a la nit

Jules Verne

[modifica]

Jules Verne en la seva obra Mathias Sandorf donà una descripció de l'uniforme dels mariners d'un iot (una goleta), abillats com els mariners de Malta[32]

« Les hommes, au nombre d'une vingtaine, portaient l'élégant costume des marins maltais, culotte courte, bottes de mer, chemise rayée, leur ceinture brune, bonnet rouge, vareuse, sur laquelle s'écartelaient en blanc les initiales du nom de la goélette et de son propriétaire. »
— Mathias Sandorf. Jules Verne. 1885. 2a part. III. LE DOCTEUR ANTÉKIRTT.

Calçat

[modifica]
  • 1849. Mariners descalços.[33]

Dormir

[modifica]
  • 1802. Segons las Reales Ordenanzas de la marina real, la major part dels mariners dormien en hamaques de lona, penjades quan calia i despenjades i plegades “en salchichón” per a desar-les penjades a les baranes del vaixell.[34]

Sanitat

[modifica]
  • 1354. Bernat II de Cabrera redactà les Ordinacions del fet de la mar, en què organitzà l'Armada Reial. Cada galera havia de portar un metge o barber, que havia de portar tots els estris necessaris per al seu ofici. El salari era de 25 lliures de Barcelona per 4 mesos.[35] (Pàgina 100)
  • Segons l'obra Stolonomie (pàgina 67/190), cada galera havia de comptar amb un “barbier chirurgien”..[36]
  • 1805. Tratado de las enfermedades de la gente de mar en que se exponen sus causas, y los medios de precaverlas. Pedro María González.[37]
  • 1853. Chirurgie navale, ou études cliniques sur les maladies chirurgicales que l'on observe le plus communément à bord des bâtiments de guerre. Louis Jules SAUREL.[38]

Supersticions marineres

[modifica]
  • Transportar un cadàver a bord d'un vaixell
  • Xiular.[39]
  • Matar una au marina.[40]
  • Gats

Relats d'expedicions

[modifica]

Hi ha una munió de diaris i relats d'expedicions marítimes. Una lectura atenta pot proporcionar aspectes de la vida dels mariners que, normalment, són considerats secundaris. Alguns document són els següents:

  • 1817. Expedició del vaixell Uranie de Louis Claude de Saulses de Freycinet. Jacques Arago hi anava de dibuixant, naturalista i etnògraf.
    • Jacques Arago. Souvenirs d'un aveugle: voyage autour du monde.[41]
      • Tradició festiva del bateig del pas de l'equador per part dels mariners.
  • 1824. William Edward Parry. Journal of a Third Voyage for the Discovery of a Northwest Passage.[42]
    • Preparació del vaixell i roba dels mariners per a les regions polars.

Literatura

[modifica]

La vida dels mariners ha estat recollida en moltes obres literàries. Unes quantes són les següents:

  • El Llibre dels mariners. Comentat per Joan Ors. Exposició, en vers i en català (del s. XIV?), de la vida dels mariners medievals.[43]
  • 1539. Antonio de Guevara. Arte del Marear y de los inventores de ella: con muchos avisos para los que navegan en ellas. [44]
  • 1599. Mateo Alemán és conegut per la seva obra Guzmán de Alfarache una novel·la del gènere picaresc. Un dels detalls de la vida marinera dels remers forçats de la xurma és la roba que rebien quan s'incorporaven al servei: “Diéronme la ropa del rey: dos camisas, dos pares de calzones de lienzo, almilla colorada, capote de jerga y bonete colorado”
  • 1840. Richard Henry Dana Jr., Two Years Before the Mast.[45]
  • 1883. Robert Louis Stevenson. L'illa del tresor.[46][47]
    • Bagul mariner, bagul de mar, "sea-chest".
  • 1897. Rudyard Kipling. Captains Courageous. (Vegeu el film del mateix títol Captains Courageous).[48]
  • 1916. Peter B. Kyne, un escriptor nord-americà, escrigué una sèrie de novel·les que tracten de la vida dels capitans de vaixells i armadors de finals del segle xix, amb vaixells de vela i de vapor.
    • Cappy Ricks (1916)
    • Cappy Ricks Retires (1922)
    • Cappy Ricks Comes Back (1934)
    • Cappy Ricks Special (1935)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 2 octubre 2012].
  2. A REPORT of the TRIAL of PEDRO GIBERT, BERNARDO DE SOTO, FRANCISCO RUIZ, NICOLA COSTA, ANTONIO FERRER, MANUEL BOYGA, DOMINGO DE GUZMAN, JUAN ANTONIO PORTANA, MANUEL CASTILLO, ANGEL GARCIA, JOSE VELAZQUEZ, AND JUAN MONTENEGRO alias JOSE BASILIO DE CASTRO.
  3. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Jornades Científiques; Maria Teresa Ferrer i Mallol Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 155–. ISBN 978-84-7283-670-9. 
  4. Eliyahu Ashtor. Levant Trade in the Middle Ages. Princeton University Press, 14 juliol 2014, p. 226–. ISBN 978-1-4008-5316-8. 
  5. Fotini Kondyli; Vera Andriopoulou; Eirini Panou Sylvester Syropoulos on Politics and Culture in the Fifteenth-Century Mediterranean: Themes and Problems in the Memoirs. Taylor & Francis, 17 setembre 2016, p. 193-. ISBN 978-1-317-04731-5. 
  6. Benjamin Arbel; Bernard Hamilton; David Jacoby Latins and Greeks in the Eastern Mediterranean After 1204. Psychology Press, 1989, p. 151–. ISBN 978-0-7146-3372-5. 
  7. K.M. Setton. Athens in the Middle Ages. Рипол Классик, 1975, p. 282–. ISBN 978-5-88501-407-6. 
  8. Adrian Boas. The Crusader World. Routledge, 14 octubre 2015, p. 394–. ISBN 978-1-317-40832-1. 
  9. Jason Porterfield. Modern-Day Piracy. The Rosen Publishing Group, agost 2010, p. 18–. ISBN 978-1-4358-9446-4. 
  10. Mario del Treppo (1976). Els mercaders catalans i l'expansió de la Corona catalano-aragonesa. Barcelona: Curial.
  11. David Macpherson. Annals of Commerce, Manufactures Fisheries and Navigation (etc.). Nichols, 1805, p. 1–. 
  12. Dolors Pifarré Torres. El comerç internacional de Barcelona i el Mar del Nord, Bruges, a finals del segle XIV. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 247–. ISBN 978-84-8415-341-2. 
  13. Richard Allen Griggs. Territory and National Identity : the Catalan Example. University of California, Berkeley, 1988. 
  14. Barcelonat; Capmany Surís y de Montpalau; Société de Géographie de Lyon Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona, hasta aquí vulgarmente llamado Libro del Consulado. Nuevamente traducido al castellano con el texto lemosin... por D. Antonio de Capmany, y de Monpalau... (-Apendice... contiene una coleccion de leyes y est. En la imprenta de Don Antonio de Sancha, 1791, p. 188–. 
  15. Jean Jacques Régis de Cambacérès. Consulat de la mer; ou, Pandectes du droit commercial et maritime: faisant loi en Espagne, en Italie, à Marseille et en Angleterre, et consulté partout ailleurs comme raison écrite. Chez A. Bertrand, 1808, p. 759–. 
  16. Saewulf. Relation des voyages de Saewulf à Jérusalem et en Terre Sainte pendant les années 1102 et 1103. Bourgogne et Martinet, 1839. 
  17. Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour. Moreau, 1621. 
  18. Dr Gudbrand Vigfusson Vigfusson. The Saga of Eirik the Red. Abela Publishing Ltd, 2 juny 2014, p. 63-. ISBN 978-1-907256-73-8. 
  19. Alexandre de Laborde. Itinéraire descriptif de l'Espagne. Firmin Didot, 1834, p. 185–. 
  20. Société de géographie (France). Bulletin de la Société de géographie. Delagrave, 1837, p. 334–. 
  21. The British Journal. Aylott & Jones, 1853, p. 132–. 
  22. Rogerson and Tuxford. The Farmer's Magazine, 1852, p. 75–. 
  23. Jean-Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe. siècle .... Imprimerie royale, 1839, p. 442– [Consulta: 28 octubre 2010].  Cap.XVIII
  24. Impressment of Seaman, and a Few Remarks on Corporal Punishment: Taken from the Private Memoranda of a Naval Officer. Roake and Varty, 1834, p. 12–. 
  25. Robert Bennet Forbes. An Appeal to Merchants and Ship Owners on the Subject of Seamen: A Lecture Delivered at the Request of the Boston Marine Society, March 7, 1854. Sleeper & Rogers, 1854, p. 28–. 
  26. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1002–. 
  27. Els orígens de la cuina del peix al Baix Empordà. LA CUINA DE BARCA. Joan Lluís Alegret, Miquel Martí Llambrich, Alfons Garrido Escobar, Ramon Boquera Serret, Jaume Badias Mata
  28. «Mariner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 145-157. 
  30. ELS BELLARBRE, UNA FAMÍLIA DE MARINERS GELTRUNENCS DEL SEGLE XIV: UN EXEMPLE DE L'EVOLUCIÓ DELS OFICIS MARÍTIMS MEDIEVALS. Matilde Victorio i Alsina, Joaquim Borràs i Gòmez. MISCELLÀNIA PENEDESENCA 1987.
  31. The Mariner's Mirror
  32. Jules Verne’s sources for “Mathias Sandorf”. Davor Šišovic.
  33. Francis Liardet. Professional recollections on points of seamanship, discipline, &c, 1849, p. 46–. 
  34. España; Carles IV (rei d'Espanya) Real ordenanza naval para el servicio de los baxeles de S.M.. en la Imprenta Real, 1802, p. 354–. 
  35. 35,0 35,1 Aragon Kingdom; Antonio de Capmany y de Montpalau Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon: aprobadas por el Rey D. Pedro IV. año de MCCCLIV .... En la Imp. Real, 1787, p. 78–. 
  36. Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978. 
  37. Pedro María González. Tratado de las enfermedades de la gente de mar en que se exponen sus causas, y los medios de precaverlas. En la Imprenta Real, 1805. 
  38. Louis Jules SAUREL. Chirurgie navale, ou études cliniques sur les maladies chirurgicales que l'on observe le plus communément à bord des bâtiments de guerre, 1853, p. 6–. 
  39. John Brand. Observations on Popular Antiquities, 1842, p. 128–. 
  40. Ian W. Toll. Six Frigates: The Epic History of the Founding of the U.S. Navy. W. W. Norton, 17 març 2008, p. 288–. ISBN 978-0-393-33032-8. 
  41. Jacques Arago. Souvenirs d'un aveugle: voyage autour du monde. Hortet et Ozanne, 1839. 
  42. Sir William Edward Parry. Journal of a Third Voyage for the Discovery of a Northwest Passage from the Atlantic to the Pacific;: Performed in the Years 1824-25, in His Majesty's Ships Hecla and Fury, Under the Orders of Captain William Edward Parry, .... John Murray, publisher to the Admirality, and Board of Longitude., 1826, p. 42–. 
  43. EL "LIBRE DELS MARINERS” (Text i caracterització literària). Joan Ors.
  44. Antonio de Guevara. Libro de los inventores del arte de marear, y de muchos trabajos que se passan en las galeras ..., 1579. 
  45. Richard Henry Dana. Two Years Before the Mast: A Personal Narrative. Fields, Osgood & Company, 1869. 
  46. Robert Louis Stevenson. L'illa del tresor. Columna CAT, juny 2008, p. 9–. ISBN 978-84-664-0930-8. 
  47. Robert Louis Stevenson; Lloyd Osbourne; Fanny Van de Grift Stevenson The Novels and Tales of Robert Louis Stevenson .... C. Scribners' Sons, 1804, p. 3-. 
  48. Captains Courageous. Rudyard Kipling. 1896.
  49. The Old Man and the Sea; Ernest Hemingway : "...good Catalan cordel...".(anglès)
  50. Consolat de Mar. Llibre de Consolat dels fets maritims: ara nouament corregit y emendat ab algunes declaracions de paraules als margens. en la estampa administrada per Sebastia de Cormellas, 1645, p. 29–. 

Enllaços externs

[modifica]