Moxo
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 4.500 (2012 ) |
Autòcton de | província de Moxos |
Estat | Bolívia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
Glottolog | moxo1234 |
UNESCO | 1956 |
El moxo (també conegut com a mojo, pronunciat "Moho") és qualsevol de les llengües arawak parlades pels moxos del nord-est de Bolívia. Les dues llengües existents del poble moxo, trinitario i ignaciano, són tan diferents entre si com de les llengües arawak veïnes. L'extinta magiana també era diferent.
Els idiomes moxo tenen una sintaxi activa-estativa.[1]
Antecedents sociolingüístics
[modifica]Les llengües pertanyen a un grup de tribus que originalment anaven a través de la part alta del Mamoré, que s'estenien cap a l'est i l'oest des de Guapure (Itenes) fins als Beni, i que ara se centren a la província de Moxos, departament de Beni, Bolívia.[2]
L'ignaciano s’utilitza a les reunions de la ciutat a menys que hi hagi persones forasteres, i és una assignatura obligatòria en els graus inferiors d’una sessió a la setmana. Potser la meitat dels nens aprenen Ignaciano. Als anys vuitanta hi havia menys de 100 monolingües, tots majors de 30 anys.
Classificació
[modifica]Les llengües moxo estan més relacionades amb Baure, Pauna i Paikonéka. Junts, formen les llengües Mamoré-Guaporé (anomenades així pel riu Mamoré i el riu Guaporé). Classificació de Jolkesky (2016): (2016):[3]:8
Classificació de Danielsen (2011) i Danielsen & Terhart (2014: 226):[4][5]
- Llengües Baure
- Bauré
- Carmelito
- Joaquiniano
- Llengües Pauna
- Paunáka
- Paikonéka
- Llengües Mojo
- Trinitário
- Ignaciano
- Loretano
- Javierano
- Muchojeone
Llista de paraules
[modifica]Aquesta és una llista de paraules moxo amb la traducció corresponent:
Català | Moxo |
---|---|
Un | Ikapia |
Dos | Apisá |
Tres | Impúse |
Home | Ehiro |
Dona | Eseno |
Sol | Sáche |
Aigua | Uni |
Foc | Yuku |
Cap | Nuxuti |
Mà | Nubupe |
Dacsa | Suru |
Llista de paraules magíana publicada a finals del 1700 a Palau i Saiz (1989):[6]:170
Castellà Magíana bueno shiomá malo shiomallama el padre papá la madre kay el hermano nomasqui uno huestiche dos heravetá
Bibliografia
[modifica]- Carvalho, Fernando O. de; Françoise Rose. Comparative reconstruction of Proto-Mojeño and the phonological diversification of Mojeño dialects. LIAMES, Campinas, v. 18, n. 1, p. 3–44, Jan./Jun. 2018. doi:10.20396/liames.v1i1.8648804
Referències
[modifica]- ↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.
- ↑ http://www.newadvent.org/cathen/10606b.htm, New Advent, Moxos Indians, Retrieved February 10, 2011.
- ↑ Jolkesky, Marcelo. 2016. Uma reconstrução do proto-mamoré-guaporé (família arawák). LIAMES 16: 7-37.
- ↑ Danielsen, Swintha (2011). The personal paradigms in Baure and other South Arawakan languages. In Antoine Guillaume; Françoise Rose (eds.). International Journal of American Linguistics 77(4): 495-520.
- ↑ Danielsen, Swintha; Terhart, Lena (2014). Paunaka. In Mily Crevels; Pieter Muysken (eds.). Lenguas de Bolivia, vol. III: Oriente, pp. 221-258. La Paz: Plural Editores.
- ↑ Palau, Mercedes and Blanca Saiz. 1989. Moxos: Descripciones exactas e historia fiel de los indios, animales y plantas de la provincia de Moxos en el virreinato del Perú por Lázaro de Ribera, 1786-1794. Madrid: El Viso.