Iluro

Iluro

Làpida de Lucius Marcius Optatus amb inscripció relativa a Iluro
Tipus	jaciment arqueològic
Sobrenom	Ilturo o Ilduro (ibèric) Iluro (llatí)
Localització
Entitat territorial administrativa	Mataró (Maresme)
Localització	actual Mataró
41° 32′ 22″ N, 2° 26′ 52″ E / 41.53953°N,2.44786°E / 41.53953; 2.44786
Característiques
Altitud	28 m
Bé d'interès cultural
Data	7 novembre 1995
Identificador	RI-55-0000116
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	zona arqueològica
Codi BCIN	2076-ZA
Codi BIC	RI-55-0000116
Id. IPAPC	19896
Història
Troballa arqueològica	Monedes romanes de bronze, muralles, fòrum, necròpolis, termes, palestra edificis públics, vies, domus, macèl·lum, clavegueres i canalitzacions, temple paleocristià, cisterna, casa senyorial amb paviments de mosaic.
Activitat
Gestor/operador	Secció Arqueològica del Museu de Mataró

Iluro (llatí: Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró. Les restes arqueològiques del poblat romà es conserven sota el nucli antic de la ciutat.

Les restes del jaciment arqueològic foren identificades a partir de les troballes epigràfiques documentades al jaciment, les notícies aportades per les fonts clàssiques (Plini, Mela i Ptolemeu, que es refereixen a Iluro com una de les "parva oppida" de la costa) i per l'estudi de les restes arqueològiques exhumades. De totes aquestes referències es desprèn la importància d'aquesta ciutat en època romana.

La valoració i l'estudi de les restes es va iniciar al segle xvii i ha continuat fins al segle xxi, en investigacions relacionades amb arqueòlegs i historiadors eminents, com Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Carreras i Candi, Puig i Cadafalch, Marià Ribas i, fonamentalment, el grup de col·laboradors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

L'antiga Iluro fou la continuadora, com a centre organitzador del territori, d'una altra ciutat romana anterior, segurament Ilduro, nom que apareix escrit en caràcters ibèrics i en monedes de bronze datades del segle II - I aC, trobades recentment a Cabrera de Mar, situat a uns cinc quilòmetres de l'actual Mataró. L'àrea d'influència de la ciutat d'Iluro va ser molt àmplia, seguint el concepte romà de la ciutat com a entitat formada indissolublement pel nucli urbà i el seu territori, que inclouria gran part de l'actual comarca del Maresme.

Urbanísticament, la nova Iluro romana va ser fundada «ex novo» a la primera meitat del segle i aC sobre un petit turó, d'uns 28 metres d'altura sobre el nivell del mar, situada entre dues rieres, els actuals carrers de la Riera i el Rierot, i va arribar una extensió urbana d'unes 6 hectàrees.

L'estructura urbanística de la ciutat, en part fossilitzada en el traçat d'alguns carrers actuals del centre històric de Mataró i en part reconstruïda hipotèticament a partir de les restes arqueològiques conegudes, constitueix un bon exemple d'urbanisme regular romà, amb perímetre rectangular i xarxa ortogonal de carrers. Les estratigrafies arqueològiques documenten la continuïtat d'Iluro fins a principis del segle vii dC, amb dos moments, a part del fundacional, d'especial dinamisme i vitalitat, datables, respectivament, en els segles II i IV dC. Anteriorment, en temps d'August, va arribar el règim jurídic de municipi.

Entre altres elements urbanístics, conserva traces de la muralla que l'envoltava, així com del fòrum, de diversos edificis públics, carrers, cases, una gran cisterna, el mercat (macellum), clavegueres i canalitzacions, i de les necròpolis urbanes i suburbanes. També s'han trobat el que semblen restes d'un temple paleocristià. De les nombroses restes arquitectòniques exhumades al jaciment destaquen les d'un temple paleocristià, les d'una gran casa senyorial amb paviments de mosaic d'«opus signinum», localitzades sota la plaça Gran.

Cal destacar el conjunt arqueològic de Can Xammar, situat a la plaça homònima, avui ja destruït, en l'angle sud-est de la ciutat, on es van documentar les restes d'un edifici notable, amb mosaics que pavimentaven les diverses estances i un conducte d’aigua, probablement les termes de la ciutat, amb les seves dependències termals i palestra.^{[1] [2]}

Mapa de la Via Augusta

Llegenda   direcció Narbo Ad Salsulas(Salses?)[3] Ad Combustam(?)[3] Ruscino(Castellrosselló)[3] Ad Stabulum / Illiberis(Elna)[3] Ad Centuriones(?)[3] Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)[3][4] Deciana(Llançà - La Jonquera)[3][4] Iuncaria(Figueres)[3][4] Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)[3][4] Gerunda(Girona)[3][4] Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)[3][4] Blanda(Blanes)[3][4] [4][3](Hostalric?)Seterrae [4][3](Llinars del Vallès)Praetorio Iluro(Mataró)[3][4] [4](Granollers)Semproniana [3]direcció Ausa Baetulo(Badalona)[3][4] direcció Ègara (Terrassa)   [4][3](Sabadell)Arraona Bàrcino(Barcelona)[3][4] Ad Fines(Martorell)[3][4] Antistiana(La Ràpita?)[3][4] [4][3](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo Palfuriana(terme del Vendrell)[3][4] [4][3]direcció Ilerda Tarraco(Tarragona)[3][4] Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)[3][4] Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)[4] Tria Capita(El Perelló)[3][4] Dertosa(Tortosa)[3][4] Intibili(Traiguera?)[5] Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)[5] Ad Noulas / Sebelaci(?)[5] Saguntum(Sagunt)[5] València[5] Sucro(Albalat de la Ribera?)[5] Saetabis(Xàtiva)[5] Ad Turres(?)[5] (Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi Ad Ello(Elda)[5] (Lezuza)Libisosa Aspis(Asp)[5] (Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana Illici(Elx)[5] (Mengíbar)Iliturgi Thiar(?)[5] (Còrdova)Corduba Cartago Spartaria(Cartagena)[5] (Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma (La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla (Carmona)Carmo (Sevilla)Hispalis (Dos Hermanas)Orippo (Utrera)Ugia (Rota)Rotea (Cadis)Gades

• Ribas i Bertran, Marià. Origen i fets històrics de Mataró. Argentona: L'Aixernador, 1995. ISBN 84-88568-32-0. 
• Ribas i Bertran, Marià. Els orígens de Mataró. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. ISBN 84-232-0271-2. 

• Llista de jaciments arqueològics de Catalunya