Viladamat

Viladamat

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 08′ 07″ N, 3° 04′ 34″ E / 42.135277777778°N,3.0761111111111°E / 42.135277777778; 3.0761111111111
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Viladamat
Població humana
Població	488 (2023) (41,71 hab./km²)
Llars	33 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	11,7 km²
Altitud	13 m
Limita amb	l'Escala Garrigoles la Tallada d'Empordà Albons Ventalló
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Pons Sais (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17137
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17217
Codi IDESCAT	172174
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	20410
Lloc web	viladamat.cat

Viladamat és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983. Té conreus de secà i de regadiu, que són l'activitat econòmica principal del municipi juntament amb la ramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb la Costa Brava, s'hi desenvolupen activitats d'atenció als forasters com l'hostaleria.

Els gentilici és "viladamatenc-a"

El malnom dels viladamatencs és salta-recs.

• Llista de topònims de Viladamat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Es té constància d'assentaments ibers, i a partir del segle i aC, es detecten els primers assentaments romans. Destaquen el jaciment de l'Olivet d'en Pujol, un magatzem romà del segle ii aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle iv aC; la vil·la romana de Tolegassos abandonada definitivament a mitjan segle IV dC; i la vil·la que es troba al Mas Notari, on s'han documentat restes de ceràmica romana. L'etimologia de Viladamat prové del nom Amatus, possiblement una vil·la romana que no s'ha trobat.^[1]

La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l'església de Girona. Es tracta de la donació d'un alou a la vora de Villam Amati. Ja l'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí.^[1]

El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església de Sant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati. Tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirc, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirc. Aquest topònim, juntament amb places com "la de l'Oli" o "de la Llana", indica que al poble s'hi celebraven mercats.^[1]

El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble.^[1]

A partir del segle xvi, la comarca va es va transformar en una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme. Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat per les tropes castellanes com a represàlia. Durant el segle xvi, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf. L'economia bàsica va ser fonamentalment agrícola, amb un destacat protagonisme del conreu de l'olivera, tal com queda simbolitzat amb l'olivera mil·lenària situada en la plaça de l'Església.^[1]

La població va pertànyer fins a l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la nova església de Sant Quirze. L'any 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església de Sant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.^[1]

El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle xx, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli, la qual cosa fomentà la formació del raval de les Cases Noves. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'aviació franquista va bombardejar la població civil de Viladamat el 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana.^[1]

• Els Tolejassos, que és un jaciment arqueològic.
• Església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita. Segle XVI
• Capella de Santa Eulàlia. Preromànica
• Conjunt monumental de Sant Feliu de la Garriga, amb església romànica i castell.
• Diverses masies d'estil gòtico-renaixentista, al centre de la població de Viladamat.
• Can Poch

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 26 - 33 170 192 484 448 398 450 467

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 461 446 386 423 428 447 383 365 386 386

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 401 408 417 397 404 421 439 458 451 440

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 466 466 458 479 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Sebastià Salellas i Magret (1949 - 2008), advocat.
• Damià Bardera i Poch (1982) escriptor.

• Volum 14. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5802-X. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladamat

• Viladamat - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya