Evil (El Mal)

Evil

Ondskan
Fitxa
Direcció	Mikael Håfström
Protagonistes	Gustaf Skarsgård Filip Berg Andreas Wilson Mats Bergman Henrik Lundström Linda Zilliacus Jesper Salén Johan Rabaeus Marie Richardson Magnus Roosmann Ulf Friberg Lennart Hjulström Kjell Bergqvist Björn Granath Petter Darin Adam Pålsson Fredrik af Trampe Henrik Linnros (en) Peter Eggers Sannamari Patjas
Dissenyador de producció	Anna Asp
Guió	Hans Gunnarsson, Mikael Håfström i Klas Östergren
Música	Francis Shaw
Fotografia	Peter Mokrosiński
Muntatge	Darek Hodor
Distribuïdor	Sony Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia i Dinamarca
Estrena	26 setembre 2003
Durada	114 min
Idioma original	suec
Color	en color
Descripció
Basat en	Evil (en)
Gènere	drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	Suècia i Stjärnsberg (en)
Època d'ambientació	dècada del 1950
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2004) candidata internacional als Premis Oscar (2004)

Evil (El Mal)^[1] (títol original: Ondskan) és una pel·lícula sueca dirigida per Mikael Håfström, treta de la novel·la autobiogràfica La Fàbrica de violència de Jan Guillou, i estrenada l'any 2003. El film va ser nominat a l' Oscar al millor film en llengua estrangera. Ha estat doblada al català.^[1]

(El film va estar inspirat en fets autèntics.)

Erik Ponti, de quinze anys, viu amb un padrastre sàdic que el pega a la mínima, mentre la seva mare toca el piano per emmascarar el soroll dels cops, es expulsat de l'escola per a lluites repetides.

La seva mare decideix llavors de posar-lo en un internat, venent per a allò una part dels seus béns, Erik pren consciència d'allò i renuncia a les seves males inclinacions.

A l'arribada a la seva nova escola, se li explica que un consell de 12 alumnes regnen sobre l'escola i han posat en marxa regles basades en serveis i la brutalitat amb la finalitat de castigar els que desobeeixen o que no executin els seus menors capricis. Erik rebutja les regles, i haurà de fer de tot per a no recaure a la violència.^[2]

• Andreas Wilson: Erik Ponti
• Henrik Lundström: Pierre Tanguy
• Gustaf Skarsgård: Otto Silverhielm
• Linda Zilliacus: Marja
• Jesper Salén: Dahlén
• Filip Berg: Johan
• Fredrik af Trampe: von Schenken
• Richard Danielsson: Karlberg
• Martin Svane: Leffler
• Rustan Blomqvist: Bergvall
• Peter Eggers: Von Rosen
• Per Westergren: Lewenheusen
• Henrik Linnros: Beijer
• Theodor Hoffsten: Lagerros
• Sanna Mari Patjas: Stina
• Johan Rabaeus: el padrastre d'Erik
• Marie Richardson: la mare de Erik
• Magnus Roosmann: Tosse Berg
• Ulf Friberg: Tranströmer
• Mats Bergman: Melander
• Lennart Hjulström: Lindblad
• Kjell Bergqvist: Ekengren

Jan Guillou ha declarat que Ondskan és essencialment una història real. Algunes coses, com la història d'amor, la prova de natació han estat modificades per fer la història més interessant. Però la violència, la merda, el terror psicològic és absolutament real. En efecte, l'escola de Guillou ha estat mencionada als periòdics per a aquestes violències i va fer fallida alguns anys després de la seva graduació; ell parla en entrevistes de manera molt convincent de la seva vasta experiència personal i de la violència.

2003

Nominada a l'Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa

2003

3 Premis Guldbagge (Suècia): Millor pel·lícula, fotografia, menció

2004

Festival de Xangai: Millor Actor (Andreas Wilson) i millor fotografia

• El padrastre a Erik, abans de pegar-lo

- En tornarem a parlar després del menjar.

• Un dels torturadors a Erik:

- Aquí tenim fe en l'ànima d'equip.

• Erik al seu padrastre:

- En menys de mitja hora seràs a l'hospital. / No hi veuràs gairebé més res. / Les teves cames estaran trencades i el teu nas estarà fet miques. / Però no diràs a ningú el que ha passat...