[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Es erhub sich ein Streit, BWV 19

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEs erhub sich ein Streit, BWV 19
Títol originalEs erhub sich ein Streit (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 19 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 setembre 1726 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 382c2eb1-dd22-4088-930a-d774d57e78e0 IMSLP: Es_erhub_sich_ein_Streit,_BWV_19_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002658679 Modifica el valor a Wikidata

Es erhub sich ein Streit, BWV 19 (Es va lliurar una gran batalla),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Sant Miquel Arcàngel, estrenada a Leipzig el 29 de setembre de 1726, que aquell any caigué en diumenge.

Origen i context

[modifica]

La festa de Sant Miquel era molt celebrada per la Reforma protestant i conjuntament amb la festivitat de Sant Joan i les tres dedicades a la Mare de Déu (Purificació, Anunciació i Visitació), eren les úniques, a part de les anomenades "Festes del Senyor", en què es cantava una cantata. A més, Luter tenia una especial devoció a l'arcàngel com a antagonista de Llucifer que era. El llibret s'atribueix a Picander amb algunes modificacions que podrien ser del mateix Bach. El text no es refereix a l'evangeli del dia, sinó que ho fa a l'epístola que narra el combat de Sant Miquel contra el drac (Apocalipsi 12, 7-9). S'hi celebra la victòria sobre Satanàs i es demana a Déu la protecció dels seus àngels i la seva intercessió a l'hora de la nostra mort. Per a aquesta festivitat es conserven, per ordre cronològic, les cantates BWV 130, BWV 19, BWV 149 i la BWV 50.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbal, dos oboès, dos oboès d'amor, oboè da cacia, corda i baix continu. Igual que a les altres cantates per a aquest dia, Bach empra trompetes i timbals.

  1. Cor: Es erhub sich ein Streit (Es va lliurar una gran batalla)
  2. Recitatiu (baix): Gottlob! der Drache lieg (Lloat sigui el Senyor! El Drac jau tombat!)
  3. Ària (soprano): Gott schickt uns Mahanaim zu (Déu ens envia Manahaim)
  4. Recitatiu (tenor): Was ist der schnöde Mensch, das Erdenkind? (Què és l'home, fill miserable de la terra?)
  5. Ària (tenor): Bleibt, ihr Engel, bleibt bei mir! (Quedeu-vos, Àngels, quedeu-vos amb mi!)
  6. Recitatiu (soprano): Laßt uns das Angesicht (Adorem l'aspecte)
  7. Coral: Laß dein' Engel mit mir fahren (Que el teu Àngel m'acompanyi)

El cor inicial és una peça monumental que com si fos un quadre descriu la derrota que Sant Miquel infligeix al drac; es distingeix per l'absència d'introducció musical i els baixos exposen un tema de naturalesa marcial, que passa en un moviment anàleg a la fuga cap a les veus superiors. Amb l'entrada de les tres trompetes i el timbal s'arriba al clímax i el cor es repeteix da capo. Després del recitatiu del baix, segueix una ària de soprano amb dos oboès d'amor en funcions de solistes, que per la seva delicadesa contrasta amb el clima guerrer del començament. El recitatiu de tenor, número 4, està sostingut per un fons estàtic que es conserva en l'ària següent, una de les àries més llargues que Bach escriví; té un aire de siciliana i la trompeta solista toca la melodia del coral que clou la Passió segons Sant Joan (BWV 245). El recitatiu de soprano dona pas al coral final, número 7, amb la melodia del cant anònim del segle xv Freu dich sehr, o meine Seele. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]