[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Bisher habt ihr nichts gebeten in meinem Namen, BWV 87

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalBisher habt ihr nichts gebeten in meinem Namen, BWV 87
Títol originalBisher habt ihr nichts gebeten in meinem Namen (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts7 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 87 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena6 maig 1724 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9e7c96d8-c975-46a7-b76f-a7c1bfc7dbbd IMSLP: Bisher_habt_ihr_nichts_gebeten,_BWV_87_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002356379 Modifica el valor a Wikidata

Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen, BWV 87 (Fins ara no heu demanat res en el meu nom),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al cinquè diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 6 de maig de 1725.

Origen i context

[modifica]

Aquesta cantata per al cinquè diumenge després de Pasqua, anomenat en la litúrgia luterana diumenge Rogate, forma una parella amb l'anterior BWV 86 i són les dues úniques conservades per a aquest ia. El llibret és de la poetessa Christiane Marie von Ziegler i forma part d'un volum de poesies pietoses Versuch in gebunder Schreib-Art publicat l'any 1728. El text fa referència a les lectures del dia l'Epístola de Jaume (1, 22) i l'evangeli Joan (16, 23-30) però en destaca els aspectes més negatius com l'angoixa del pecador i les idees de por i d'amenaça, que es reflecteix en què dels set números de la cantata sis ho són en mode menor. Empra directament els versicles 24 i 25 de l'evangeli en els números primer i cinquè, respectivament, mentre que en el coral final fa ús de la novena estrofa de Selig ist die Seele de Heinrich Müller.

Anàlisi

[modifica]

Obra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dos oboès, dos oboes da caccia, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Arioso (baix): Bisher habt ihr nichts gebeten in meinen Namen (Fins ara no heu demanat res en el meu nom)
  2. Recitatiu (contralt): O Wort, das Geist und Seel erschreckt! (Oh, paraula que sacseja Esperit i Ànima!)
  3. Ària (contralt): Vergib, o Vater, unsre Schuld” (Perdona, oh Pare, la nostra culpa)
  4. Recitatiu (tenor): Wenn unsre Schuld bis an den Himmel steigt (Quan les nostres culpes arriben fins al Cel)
  5. Arioso (baix): In der Welt habt ihr Angst; aber seid getrost (Al Món tindreu por, però confieu)
  6. Ària (tenor) “Al Món tindreu por, però confieu” (Patiré, callaré)
  7. Coral: Muß ich sein betrübet? (Haig d'estar preocupat?)

La cantata comença amb les paraules de Jesús, cantades com sempre pel baix, repetides de manera insistent i amb una llarga vocalització sobre gebeten (demanar. En el número 2, un recitatiu secco, el contralt exposa la condició pecadora de l'home per tal de portar-lo cap al penediment, aquest sentiment es reforça, quasi de manera desesperada, en la següent ària en què s'implora el perdó de Déu; el contralt va acompanyat pels dos oboès da caccia i el continu, una disposició que és única en les cantates de Bach. En el recitatiu següent de tenor acompanyat de la corda i continu, es canta el consol i la confiança i s'arriba al punt més alt de la tessitura sobre Himmel (cel); consol que s'assoleix en el número 5, un arioso en què el baix canta: “Al Món tindreu por, però confieu, Jo he vençut al Món!”, amb un cromatisme descendent sobre Angst (por) i una extensa vocalització sobre überwunden (vençut). L'ària de tenor número 6, en mode major, ja és més optimista, més amable i sensual amb un ritme de siciliana. Un coral amb la melodia de Jesu meine Freude de Johann Crüger (1653) clou la cantata, transformant l'esperança amb certesa. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

[modifica]
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

[modifica]