Empetrum
 Empetrum nigrum  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Ericaceae |
| Gènere | Empetrum L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Empetrum nigrum |
| Espècies | |
Èmpetrum és un petit gènere de plantes ericàcies que compta amb unes cinc espècies.[1] Adopten la forma d'arbusts nans de fulles persistents amb fruits comestibles. Es troben normalment a l'hemisferi nord des de climes temperats a subàrtics (tundra), també apareixen als Andes, a les Illes Malvines i a Tristan da Cunha a l'hemisferi sud. Normalment es troben en torberes però també en boscos de pícees. A Dinamarca es troben en abundància a les dunes de l'illa de Fanø. També es troben a Grenlàndia i Islàndia.
Taxonomia
[modifica]E. nigrum, E. eamesii i E. hermaphroditum. Tots ells són arbusts amb fulles petites aciculars de 3 a 10mm de llarg. Fruits en drupa negra. Aquest gènere i altres de relacionats com Ceratiola i Corema[2] van estar durant quasi tot el segle XX classificats dins de la seva pròpia família Empetraceae o Empetràcies, però les anàlisis moleculars, morfologia foliar i altres consideracions les ha inclòs dins la família de les Ericàcies (com una tribu de la subfamília Ericoideae) amb morfologia adaptada a la pol·linització anemòfila.[3]
Usos
[modifica]En climes subàrtics, les espècies d'Èmpetra van ser vitals per la dieta dels pobles de la tundra per tal de subministrar vitamines que no es troben a la carn o el peix. Els fruits (baies) es cullen a la tardor però si no es cullen persisteixen a la planta i es poden collir a la primavera. Aquests fruits es cuinen i es poden barrejar amb altres fruits, ja que en estat cru són insípids o amargants. Les espècies d'Èmpetrum de vegades es conreen com plantes ornamentals.
Referències
[modifica]- ↑ Flora dels Països Catalans, Volum III, Oriol de Bolòs i Josep Vigo, 1995
- ↑ «Genera for Family = Empetraceae». USDA PLANTS.
- ↑ «Ericaceae». Flora of China.
