Banu Qassi

No s'ha de confondre amb Banu Mussa.

Els Banu Qassi (àrab: بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles viii i x.^[1] La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana. La família Cassi era ètnicament visigoda i originària de la part navarresa de la vall de l'Ebre.^[1]

vegeu l'article principal: comte Cassi

El fundador de la dinastia muladí fou el comte Casius Fortunius (685? - ?) que es va aliar amb els musulmans quan aquests envaïren la península Ibèrica el 711. Es va convertir a l'islam i s'arabitzà el nom Qāsī, motiu pel qual els sarraïns el confirmaren com a comte el 714. Qassi va viatjar amb Mussa ibn Nussayr fins a Damasc per fer-se client del califa Al-Walid I. Per consolidar el poder familiar sobre els nous territoris àrabs Qassi va casar el seu fill gran Fortuny amb Àïxa (715? - ?) la neta tant del líder dels conqueridors musulmans Mussa ibn Nussayr (i per tant, a través de l'àvia materna, descendent directa de Mahoma segons els sunnites); com d'Egilona, viuda de l'últim rei visigot, Roderic.

Al seu torn, Fortuny (Fortun ibn Qassi) va regir una bona part de les terres entre Saragossa, Nàjera, Tudela i Tarassona de forma quasi independent, tot i que de iure era dependent de les autoritats d'al-Àndalus, i per tant subjecte a la sobirania del califa Al-Walid I. Ell i la seva esposa Àïxa van tenir dos fills: Dhàhir ibn Fortun i Mussa ibn Fortun.

Mussa ibn Fortun (v.740? - 789) fou governador d'Arnedo, Saragossa i Tarassona. Es casà amb Ònnega, viuda d'Ènnec Ximenes (que segons la llegenda era comte de Sobrarb). Mussa va tenir diversos fills amb Ònnega, la dama cristiana:

• Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun (? - 799), valí de Pamplona.
• Yunus ibn Mussa ibn Fortun (?-802)
• Mussa ibn Mussa ibn Fortun (785 - 862), senyor de Saragossa.
• Llop ibn Mussa ibn Fortun, senyor de Borja.
• Yuqàrtaix ibn Mussa ibn Fortun
• Garcia ibn Mussa ibn Fortun

El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq,^[2] i arran d'aquesta reunió, el 799 aparegué assassinat el valí de Pamplona Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun víctima d'un complot. Els francs ho aprofitaren per col·locar al govern de la ciutat el pro-carolingi Balaixk al-Jalaixqí (de la família Velasc). Els Banu Qassi reaccionaren amb una aliança amb els comtes de Sobrarb fet que els permeté vèncer els Velasc pocs anys més tard. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.

Després de la mort dels seus germans grans, Mussa II de Saragossa assolí el poder de la família i es convertí en la principal figura de la nissaga Banu Quasi: Intitulat senyor de la Vall de l'Ebre, senyor d'Osca (840), Tudela (852-862), Erriberri, Arnedo (843-862), Tarassona, Borja, Lleida, Toledo, Eixea i Saragossa (852-862). Segons la Crònica d'Alfons III, Mussa s'autoanomenava Tercer rei d'Hispània. Mussa II va liderar una terrible ràtzia que va assolar el comtat d'Aragó el 842, i una altra el 856 contra Barcelona i Terrassa. També va rebel·lar-se en diverses ocasions contra l'emir de Còrdova, però en totes va haver d'acceptar la seva autoritat. Pel que fa a les relacions amb els nous sobirans de Pamplona, va mantenir una política d'aliances matrimonials.

De fet, Mussa II es va casar en primeres noces amb Assona, filla del cristià Ènnec Aritza I de Pamplona. En segones noces es va casar també amb Maymuna bint Zàhir. Va tenir diversos fills:

• Llop ibn Mussa (? - 875), el primogènit. Valí de Saragossa i Tudela (871 - ?). Fou retingut per l'emir de Còrdova durant dos anys fins que el va deixar lliure. Un descendent seu fou Llop ibn Muhàmmad que durant una ràtzia contra el comtat de Barcelona va ferir de mort a Guifré el Pilós.
• Mutàrrif ibn Mussa (? - 873), valí d'Osca (872 - 873), casat amb Falasqueta Garcés, filla de Garcia I de Pamplona. L'emir Muhàmmad I va ocupar Osca i va endur-se Mutàrrif a Còrdova, on el feu crucificar.
• Furtun ibn Mussa (? - 874), valí de Tudela (872 - 874)
• Ismaïl ibn Mussa (? - 889), captiu a Còrdova. Fou senyor de Lleida i Montsó.
• Òria o Àwriya bint Mussa, casada el 845 amb Fortuny Garcés de Pamplona.

La política expansiva de Mussa el feu entrar en conflicte amb Ordoni I d'Astúries, que el derrotà el 859. Aquest moment de debilitat dels Banu Qassi fou aprofitat per l'emir Muhàmmad I per fer una ràtzia el 860 i segrestar durant vint anys l'hereu al tron pamplonès Fortuny Garcés (gendre de Mussa a la vegada que nebot d'Assona).

A la mort de Mussa ibn Mussa ibn Fortun el 862, els seus quatre fills mascles van alçar-se en armes contra l'emir de Còrdova i van repartir-se els antics dominis del seu pare. La revolta dels banu Mussa (en àrab, fills de Mussa) va obligar a Muhàmmad I a organitzar un exèrcit per eliminar d'un cop aquella família rebel, i també va donar el seu suport a la família rival dels Qassi: els banu Tujib o tugíbides. A més a més, el regne de Pamplona va trencar l'aliança que havia mantingut amb els Qassi quan arribà al tron la nova dinastia Ximena començada per Sanç Garcés. Finalment la generació dels fills de Mussa fou derrotada pel poder cordovès i pels tugíbides (que es quedaren Saragossa).

Aleshores el principal representant de la família banu Qassi va passar a ser Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - 898), un dels fills d'aquella generació però que s'havia oposat a la revolta del seu pare i llurs germans. Muhàmmad fou recompensat essent nomenat valí de Lleida, i va liderar nombroses campanyes contra els cristians. Va morir intentant recuperar per als Qassi la ciutat de Saragossa en mans dels Tujib durant el setge de 898. Muhàmmad va tenir sis fills que van continuar amb la política del seu pare, tot i que les lluites familiars internes van acabar debilitant en extrem els banu Qassi. El primogènit de Muhàmmad, Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907) fou valí de Lleida i va intentar ocupar el Comtat de Ribagorça atacant el seu cosí Ramon II de Pallars i Ribagorça. En la ràtzia, Llop va fer prop de set-cents presoners i va segrestar un fill del comte, Isarn. Poc després, seria assassinat en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra. L'últim membre d'aquesta branca oriental dels banu Qassi fou el seu fill Muhàmmad ibn Llop II, qui també va morir assassinat el 929.^[1]

Després la família va perdre importància i no s'esmenten més a les cròniques.

Casius Fortunius

Abu Tahir

Fortuny

Àïxa

Abu Salama

Yunus

Yahya

Zàhir

Mussa I

Ònnega

Ènnec Ximenes

Ènnec I de Pamplona

Yunus

Garcia

Mutàrrif

Llop

Yuqàrtaix

Mussa II

Assona

Llop (1)

Mutàrrif (2)

Furtun (3)

Ismaïl (4)

Òria o Àwriya bint Mussa (5)

Llop

Àjab

Issa

Muhàmmad

Mutàrrif

Llop

Mussa

Yusuf

Abd-Al·lah

Yunus

Mutàrrif

Abd-Al·lah

Muhàmmad

Furtun

Muhàmmad

Mussa

Furtun

Abd-Al·lah

Urraca

Llop

Ordoni

Ramir

Garcia I de Pamplona

Mutàrrif

Falasqueta

Muhàmmad

Mussa

Llop

Yusuf

Abd-Al·lah

Ismaïl

Fortun

Maymuna bint Zàhir ibn Fortun

Ismaïl

Mussa

Muhàmmad

Llop

Ismaïl

Sayyida

Muhàmmad

Mussa

Saïd

Llop

Òria o Àwriya bint Mussa

Fortuny I de Pamplona

Mussa

Urraca

Fruela II d'Astúries

Ordoni

Ramir

Obres referenciades:

• Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 94 entrada: "banū Qasī". ISBN 84-297-3521-6. 

• (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96

• Genealogia dels Banu Qasi Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine. (castellà)
• Els Banu Qasi i els reis de Navarra (anglès)