Alfabet avèstic
Tipus | alfabet, escriptura natural, alfabet fonètic, escriptura de caixa única i sistema d'escriptura |
---|---|
Llengües | Avèstic, Pahlavi o persa mitjà |
Creació | 400 |
Període | 400–1000 CE |
Origen | Imperi Sassànida |
Basat en | escriptura pahlavi, pahlavi de llibre i pahlavi psalterial |
Sistema pare | Alfabet fenici
|
ISO 15924 | Avst (134 ) |
Direcció del text | de dreta a esquerra |
Interval Unicode | U+10B00–U+10B3F |
L'alfabet avèstic és un sistema d'escriptura desenvolupat durant l'Imperi Sassànida (226-651 DC) per representar l'avèstic.
Història
[modifica]El desenvolupament de l'alfabet avèstic es va iniciar per la necessitat de representar correctament els textos de transmissió oral de l'avèstic. Les diverses col·leccions de textos que avui constitueixen el cànon de les escriptures zoroàstriques, els textos sagrats del mazdeisme, són el resultat d'una recol·lecció que es va produir al segle iv, probablement durant el regnat de Sapor II (309-379). És probable que l'alfabet avèstic sigui una innovació ad hoc relacionada amb aquesta recol·lecció.[1]
L'escriptura de l'Avèstic és molt més recent que l'idioma avèstic parlat. Probablement es va desenvolupar durant l'era de l'Imperi Sassànida per escriure avèstic[2] i també es va utilitzar per a textos en persa mitjà.
Després que l'islam conquerís el territori de l'Iran, el Pahlavi i l'escriptura avèstica van ser substituïts per l'escriptura aràbiga per escriure en persa. Actualment només els zoroastrians utilitzen l'escriptura avèstica.
L'escriptura avèstica es basa en l'antiga escriptura Pahlavi cursiva aramea, no obstant això és un alfabet de 37 consonants i 16 vocals. A més també es diferencien pel fet que les lletres estan lligades, com en l'àrab. S'escriu de dreta a esquerra.
Grafemes
[modifica]L'alfabet avèstic té en total 37 consonants i 16 vocals. Hi ha dos sistemes de transcripció per a l'avèstc, el més recent de Karl Hoffmann (Hoff. al quadre) i el més antic utilitzat per Christian Bartholomae (Bar. al quadre).
Lletra | Transcripció[3] | AFI | Unicode | |
---|---|---|---|---|
Hoff. | Bar. | |||
𐬀 | a | a | /a/ | U+10B00: AVESTAN LETTER A |
𐬁 | ā | ā | /aː/ | U+10B01: AVESTAN LETTER AA |
𐬂 | å | — | /ɒ/ | U+10B02: AVESTAN LETTER AO |
𐬃 | ā̊ | å | /ɒː/ | U+10B03: AVESTAN LETTER AAO |
𐬄 | ą | ą | /ã/ | U+10B04: AVESTAN LETTER AN |
𐬅 | ą̇ | — | /ã/ | U+10B05: AVESTAN LETTER AAN |
𐬆 | ə | ə | /ə/ | U+10B06: AVESTAN LETTER AE |
𐬇 | ə̄ | ə̄ | /əː/ | U+10B07: AVESTAN LETTER AEE |
𐬈 | e | e | /e/ | U+10B08: AVESTAN LETTER E |
𐬉 | ē | ē | /eː/ | U+10B09: AVESTAN LETTER EE |
𐬊 | o | o | /ɔ/ | U+10B0A: AVESTAN LETTER O |
𐬋 | ō | ō | /oː/ | U+10B0B: AVESTAN LETTER OO |
𐬌 | i | i | /ɪ/ | U+10B0C: AVESTAN LETTER I |
𐬍 | ī | ī | /iː/ | U+10B0D: AVESTAN LETTER II |
𐬎 | u | u | /ʊ/ | U+10B0E: AVESTAN LETTER U |
𐬏 | ū | ū | /uː/ | U+10B0F: AVESTAN LETTER UU |
𐬐 | k | k | /k/ | U+10B10: AVESTAN LETTER KE |
𐬑 | x | x | /x/ | U+10B11: AVESTAN LETTER XE |
𐬒 | x́ | ḣ | /xʲ/, /ç/ | U+10B12: AVESTAN LETTER XYE |
𐬓 | xᵛ | xᵛ | /xʷ/ | U+10B13: AVESTAN LETTER XVE |
𐬔 | g | g | /ɡ/ | U+10B14: AVESTAN LETTER GE |
𐬕 | ġ | — | /ɡʲ/, /ɟ/ | U+10B15: AVESTAN LETTER GGE |
𐬖 | γ | γ | /j/ | U+10B16: AVESTAN LETTER GHE |
𐬗 | c | č | /t͡ʃ/ | U+10B17: AVESTAN LETTER CE |
𐬘 | j | ǰ | /d͡ʒ/ | U+10B18: AVESTAN LETTER JE |
𐬙 | t | t | /t/ | U+10B19: AVESTAN LETTER TE |
𐬚 | ϑ | ϑ | /θ/ | U+10B1A: AVESTAN LETTER THE |
𐬛 | d | d | /d/ | U+10B1B: AVESTAN LETTER DE |
𐬜 | δ | δ | /ð/ | U+10B1C: AVESTAN LETTER DHE |
𐬝 | t̰ | t̰ | /t̚/[4] | U+10B1D: AVESTAN LETTER TTE |
𐬞 | p | p | /p/ | U+10B1E: AVESTAN LETTER PE |
𐬟 | f | f | /f/ | U+10B1F: AVESTAN LETTER FE |
𐬠 | b | b | /b/ | U+10B20: AVESTAN LETTER BE |
𐬡 | β | w | /β/ | U+10B21: AVESTAN LETTER BHE |
𐬢 | ŋ | ŋ | /ŋ/ | U+10B22: AVESTAN LETTER NGE |
𐬣 | ŋ́ | ŋ́ | /ŋʲ/ | U+10B23: AVESTAN LETTER NGYE |
𐬤 | ŋᵛ | — | /ŋʷ/ | U+10B24: AVESTAN LETTER NGVE |
𐬥 | n | n | /n/ | U+10B25: AVESTAN LETTER NE |
𐬦 | ń | — | /ɲ/ | U+10B26: AVESTAN LETTER NYE |
𐬧 | ṇ | n, m | /ŋ/ |
U+10B27: AVESTAN LETTER NNE |
𐬨 | m | m | /m/ | U+10B28: AVESTAN LETTER ME |
𐬩 | m̨ | — | /m̥/, /mʰ/ |
U+10B29: AVESTAN LETTER HME |
𐬪 | ẏ | y | /j/ | U+10B2A: AVESTAN LETTER YYE |
𐬫 | y | /j/ | U+10B2B: AVESTAN LETTER YE | |
𐬌𐬌 | ii | /ii̯/[4] | U+10B0C: AVESTAN LETTER I (doubled) | |
𐬬 | v | v | /v/ |
U+10B2C: AVESTAN LETTER VE |
𐬎𐬎 | uu | /uu̯/[4] | U+10B0E: AVESTAN LETTER U (doubled) | |
𐬭 | r | r | /r/ | U+10B2D: AVESTAN LETTER RE |
𐬯 | s | s | /s/ | U+10B2F: AVESTAN LETTER SE |
𐬰 | z | z | /z/ | U+10B30: AVESTAN LETTER ZE |
𐬱 | š | š | /ʃ/ | U+10B31: AVESTAN LETTER SHE |
𐬲 | ž | ž | /ʒ/ | U+10B32: AVESTAN LETTER ZHE |
𐬳 | š́ | š | /ɕ/ | U+10B33: AVESTAN LETTER SHYE |
𐬴 | ṣ̌ | /ʂ/ |
U+10B34: AVESTAN LETTER SSHE | |
𐬵 | h | h | /h/ | U+10B35: AVESTAN LETTER HE |
Lletra | Hoff. | Bar. | AFI | Unicode |
Transcripció |
Posteriorment, per escriure Persa mitjà, va afegir-se una altra consonant 𐬮 per representar el fonema /l/ que no existia en llengua avèstica.
Referències
[modifica]- ↑ Kellens 1989, p. 36
- ↑ A. V. Williams Jackson, The Avestan Alphabet and its Transcriptions, Stuttgart 1890
- ↑ Gippert, Jost «The Encoding of Avestan – Problems and Solutions». JLCL: Journal for Language Technology and Computational Linguistics, 27, 2, 2012. Arxivat de l'original el 2016-03-16 [Consulta: 10 octubre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Skjærvø, Pods Octor. «Aramaic Scripts for Iranian Languages». A: The World's Writing Systems. Oxford University Press, 1996, p. 527-528. ISBN 978-0195079937.
Bibliografia
[modifica]- Dhalla, Maneckji Nusservanji. History of Zoroastrianism. Nova York: OUP, 1938..
- Everson, Michael; Pournader, Roozbeh. «Revised proposal to encode the Avestan script in the SMP of the UCS» (PDF), 2007. [Consulta: 10 juny 2007]..
- Fossey, Charles. «Notices sur les caractères étrangers anciens et modernes rédigées par une groupe de savants». A: Nouvelle édition mise à jour à l'occasion du 21e Congrès des Orientalistes. París: Imprimerie Nationale de France, 1948..
- Hoffmann, Karl. «Avestan language». A: Encyclopaedia Iranica. 3. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1989, p. 47–52..
- Hoffmann, Karl; Forssman, Bernhard. Avestische Laut- und Flexionslehre (en alemany). Innsbruck: Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft, 1996. ISBN 3-85124-652-7..
- Kellens, Jean. «Avesta». A: Encyclopaedia Iranica. 3. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1989, p. 35–44..