Alaior

Alaior

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Illa	Menorca
Conté la subdivisió	Cales Coves Son Bou Son Vitamina (es) Turó fortificat de Torre-solí Vell platja de Cala en Porter
Població humana
Població	9.748 (2023) (88,62 hab./km²)
Gentilici	Alaiorenc, alaiorenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	110 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	130 m
Limita amb	es Mercadal Es Migjorn Gran Maó
Patrocini	Sant Llorenç i Santa Eulàlia
Identificador descriptiu
Codi postal	07730
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07002
Lloc web	alaior.org

Alaior (pron. local [lo])^[1] és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Padró municipal a 1 de gener

Any	Habitants	Any	Habitants
2023	9.748	2009	9.257
2022	9.606	2008	9.133
2021	9.477	2007	8.972
2020	9.467	2006	8.933
2019	9.065	2005	8.671
2018	9.012	2004	8.308
2017	9.097	2003	8.197
2016	8.959	2002	7.982
2015	8.997	2001	7.684
2014	9.162	2000	7.390
2013	9.769	1999	7.229
2012	9.610	1998	7.046
2011	9.600	1997	-
2010	9.399	1996	6.705

Entitat de població	Habitants (2021)
Alaior	7.677
l'Argentina	189
Cala en Porter	1.064
Cales Coves	82
Sant Jaume	186
Son Bou	66
Son Vitamina	108
Torre Solí Nou	105
Font: Idescat

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

El municipi d´Alaior te com a representació heràldica l´aprovada pel Reial Decret 1154/1977 de 3 maig de 1977, publicat al Butlletí Oficial de l´Estat Núm. 127 de 28 de maig de 1977. Segons el dit Reial Decret i en traducció lliure,

“Escut mig partit i tallat. Primer, de sinople, l'aspa d'or; segon d'or, els quatre pals, de gules. Tercer d'azur, el gall d'or. Bordura general, de plata, carregada amb la paraula Alayor, en lletres de sabre, dividida en dues parts «Ala» i «Yor», a la dreta i sinistra, respectivament, d'aquesta peça. Al timbre, corona reial tancada.”^[2]

Mitjançant el Decret del Govern de les Illes Balears 26/1988, de 14 d´abril, pel qual es publiquen es formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s´estableix que la denominació oficial d´Alaior es només la versió catalana “Alaior”, i així es recull actualment a la seva representació heràldica dividida en dues parts “Ala” i “ior”.^[3]

La representació heràldica del municipi, representa la creu de Santa Eulàlia, patrona del municipi, las barres d´or de la Corona d´Aragó. En el cas del Gall d´or. En versions anteriors es representava únicament una ala d´ocell d´or, com es pot veure en el catàleg de segells de tinta de l´arxiu històric nacional, en el que apareix com a representació heràldica de 1876,^[4] un escut tallat i mig partit, a l'inrevés de l´actual, primer cinc pals, segon aspa, tercer, una ala. Probablement aquesta adopció heràldica es va fer per la similitud d´aquesta combinació de paraules “Ala y or” amb el nom del municipi, si bé com s´exposa a l´apartat d´etimologia d´aquest article, el nom del municipi no provindria d´aquesta combinació de paraules.

L´escut està representat en diverses ubicacions de les cases consistorials d´Alaior, un edifici del segle XVII considerat Bé d´Interès Cultural, i en particular a la seva façana on es representa tal com s´utilitza de forma habitual, és a dir, presentat sobre un pergamí.^[5]

Bandera d´Alaior o bandera d´en Barçola

La bandera d´Alaior també anomenada bandera d´en “Barçola”, va ser aprovada segons acord del Consell del Govern de les Illes Balears de data 8 d´octubre de 1987, i es definia com una bandera quadrada formada per 8 franges horitzontals del mateix ample, alternant els colors groc amb el blau-verdós, i per sobre una aspa en color ocre-groc.^[6]

Aquesta bandera ve a reproduir una bandera en possessió de l´Ajuntament d´Alaior des de 1944 que hauria estat enarborada l´any 1644 per Miquel Barçola i Cardona, en uns fets anomenats "de s´Òlla de ses Coves", en els quals Miquel Barçola hauria defensant el municipi d´un atac dels pirates barbarescs, morint en dies posteriors com a conseqüència de les ferides rebudes durant l´assalt. Aquests fets que no tenen suport històric contemporani com senyala Miquel Àngel Limón Pons, han estat interpretats en sentits diversos en moltes ocasions, si bé la bandera resultant es d´ús amplament popular al municipi.^[6]

Com a conseqüència de la restauració de la bandera per part de l´Ajuntament d´Alaior l´any 2010 es va concloure que els colors originals de la bandera no eren els colors aprovats per l´acord del Consell de Govern, sino que aquests eren en realitat en el cas de les franges, groc intens i blau de prússia, i l´aspa d´un vermell terrós. Si bé no consta que s´hagi modificat el símbol oficial del municipi.^[7]

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Des de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona).

Legislatura	Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Govern
I	1979 - 1983	Cristòfol Triay Humbert		Govern UCD i Independents
II	1983 - 1987	Antoni Pons Timoner		Govern AP i Independents
III	1987 - 1991	Antoni Pons Timoner		Majoria absoluta
IV	1991 - 1995	Antoni Pons Timoner		Majoria absoluta
V	1995 - 1999	Antoni Gómez Arbona		Majoria absoluta
VI	1999 - 2003	Antoni Gómez Arbona		Majoria absoluta
VII	2003 - 2007	Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)		Govern PSOE i EM	1
		Pau Morlà Florit (2004 - 2007)
VIII	2007 - 2011	Pau Morlà Florit		Govern PSOE i EM
IX	2011 - 2015	Misericòrdia Sugrañes Barenys		Majoria absoluta
X	2015 - 2019	Misericòrdia Sugrañes Barenys		Majoria absoluta
XI	2019 - 2023	José Luis Benejam Saura		Majoria absoluta
XII	2023 - actualitat	José Luis Benejam Saura		Majoria absoluta
Observacions
El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit. Prengué possessió del càrrec el 14 d'octubre de 2004.					1

Període	Alcalde	Context
01-01-1835 a 01-01-1836	Pedro Rotger Trémol	Regnat Isabel II
01-01-1836 a 01-01-1837	Rafael Mascaró Triay	Regnat Isabel II
01-01-1837 a 01-01-1838	Cosme Trémol Mercadal	Regnat Isabel II
05-05-1838 a 26-01-1839	Francisco Pons Pons	Regnat Isabel II
26-01-1839 a 02-01-1840	Rafael Mascaró Triay	Regnat Isabel II
02-01-1840 a 02-01-1841	Juan Febrer Rotger	Regnat Isabel II
02-01-1841 a 02-01-1842	Nicolás Guardia Meliá	Regnat Isabel II
02-01-1842 a 04-01-1843	Miguel Villalonga Tremol	Regnat Isabel II
04-01-1843 a 12-05-1844	Cosme Trémol Mercadal	Regnat Isabel II
12-05-1844 a 01-01-1846	Lorenzo Riudavets Fábregas	Regnat Isabel II
01-01-1846 a 23-02-1848	Diego Salord Salord	Regnat Isabel II
23-02-1848 a 01-01-1850	Lorenzo Riudavets Fábregas	Regnat Isabel II
01-01-1850 a 01-01-1852	Miguel Villalonga Tremol	Regnat Isabel II
01-01-1852 a 01-01-1859	Juan Febrer Rotger	Regnat Isabel II
01-01-1859 a 01-01-1861	Constantino Pons Pons	Regnat Isabel II
01-01-1861 a 01-01-1865	Diego Salord Salord	Regnat Isabel II
01-01-1865 a 01-01-1869	Juan Febrer Rotger	Regnat Isabel II i Sexenni Democràtic
01-01-1869 a 01-02-1872	Lorenzo Villalonga Pons	Sexenni Democràtic iregnat Amadeu I
01-02-1872 a 11-10-1873	Pedro Villalonga Vinent	Regnat Amadeu I i I República Espanyola
11-10-1873 a 31-03-1875	Bernardo Pons Seguí	I República Espanyola i regnat Alfons XII
31-03-1875 a 01-03-1877	Juan D. Salord Salord	Regnat Alfons XII
01-03-1877 a 01-07-1881	Lorenzo Villalonga Puig	Regnat Alfons XII
01-07-1881 a 01-07-1883	José Albertí Mascaró	Regnat Alfons XII
01-07-1883 a 01-07-1887	Pedro Villalonga Vinent	Regnats Alfons XII i Alfons XIII
01-07-1887 a 28-09-1888	Bernardo Riudavets Pons	Regnat Alfons XIII
28-09-1888 a 01-01-1890	Bernardo Pons Orfila	Regnat Alfons XIII
01-01-1890 a 01-07-1890	Juan J. Pons Piris	Regnat Alfons XIII
01-07-1890 a 12-08-1890	Lorenzo Pons Pons	Regnat Alfons XIII
12-08-1890 a 17-03-1892	Juan J. Pons Pons	Regnat Alfons XIII
17-03-1892 a 31-03-1892	José M. Pons Piris	Regnat Alfons XIII
31-03-1892 a 11-06-1892	Pedro Villalonga Vinent	Regnat Alfons XIII
11-06-1892 a 01-01-1894	Juan J. Pons Piris	Regnat Alfons XIII
01-01-1894 a 01-07-1895	Lorenzo Pons Pons	Regnat Alfons XIII
01-07-1895 a 01-07-1897	Juan Castell Vinent	Regnat Alfons XIII
01-07-1897 a 01-07-1899	Juan D. Salord Salord	Regnat Alfons XIII
01-07-1899 a 01-01-1902	Jaime Pons Villalonga	Regnat Alfons XIII
01-01-1902 a 01-01-1906	Lorenzo Pons Pons	Regnat Alfons XIII
01-01-1906 a 01-07-1909	Domingo Pons Villalonga	Regnat Alfons XIII
01-07-1909 a 01-01-1910	Lorenzo Villalonga Pons	Regnat Alfons XIII
01-01-1910 a 01-01-1912	Lorenzo Pons Pons	Regnat Alfons XIII
01-01-1912 a 01-01-1914	Lorenzo Villalonga Pons	Regnat Alfons XIII
01-01-1914 a 01-01-1916	Miguel Villalonga Pons	Regnat Alfons XIII
01-01-1916 a 01-01-1918	Tomás D. Salord Salord	Regnat Alfons XIII
01-01-1918 a 01-04-1920	Juan Sintes Marín	Regnat Alfons XIII
01-04-1920 a 01-04-1923	Juan Piris Mercadal	Regnat Alfons XIII
01-04-1923 a 18-07-1924	Juan Villalonga Sintes	Regnat Alfons XIII
18-07-1924 a 04-04-1927	Lorenzo Pons Pons	Regnat Alfons XIII
04-04-1927 a 13-06-1927	Tomás D. Salord Salord	Regnat Alfons XIII
13-06-1927 a 19-06-1929	Lorenzo Villalonga de Febrer	Regnat Alfons XIII
19-06-1929 a 26-02-1930	Juan de Salord Albertí	Regnat Alfons XIII
26-02-1930 a 12-05-1930	Juan Piris Mercadal	Regnat Alfons XIII
12-05-1930 a 18-04-1931	Cosme Trémol Pons	Regnat Alfons XIII i II República Espanyola
18-04-1931 a 26-01-1933	Juan Piris Mercadal	II República Espanyola
26-01-1933 a 10-05-1933	Antonio Gimenez Pons	II República Espanyola
10-05-1933 a 20-07-1936	Juan Pons Serra	II República Espanyola
20-07-1936 a 13-02-1939	Juan Carreras Expósito	II República Espanyola
13-02-1939 a 22-02-1939	Lorenzo Mascaró Villalonga	Dictadura de Francisco Franco
22-02-1939 a 19-05-1943	Antonio Mascaró Caules	Dictadura de Francisco Franco
19-05-1943 a 01-07-1944	Martín Timoner Vinent	Dictadura de Francisco Franco
01-07-1944 a 01-06-1949	Juan de Salort Albertí	Dictadura de Francisco Franco
01-06-1949 a 23-10-1954	Juan Pons Pons	Dictadura de Francisco Franco
23-10-1954 a 19-02-1971	Basilio Pons Pons	Dictadura de Francisco Franco
19-02-1971 a 19-04-1979	Antonio Pons Timoner	Dictadura de Francisco Franco i Regnat de Joan Carles I
Pergamí dels alcaldes i alcaldesses d'Alaior des de 1835 fins a l'actualitat. Es pot veure a les cases consistorials.

Partit Polític		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023	2027
Partit Popular		-	-	-	7	6	6	6	6	8	7	7	7
Partit Socialista Obrer Espanyol		-	6	4	-	7	7	6	6	3	-	-	3
Més per Menorca i Esquerra de Menorca		-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3
Junts per Lô		-	-	-	-	-	-	-	-	-	6	6	-
Proposta per les Illes Balears		-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	0	-
Esquerra de Menorca		-	-	-	-	0	0	1	1	1	-	-	-
Partit Socialista de Menorca		-	-	-	-	-	-	-	-	1	-	-	-
Unió Menorquina		-	-	-	-	-	-	-	-	0	-	-	-
Unió Centrista de Menorca		-	-	-	-	-	-	0	0	-	-	-	-
Unió del Poble Balear		-	-	-	-	-	0	0	-	-	-	-	-
Independents de Menorca		-	-	-	-	0	-	-	-	-	-	-	-
Socialistes d'Alaior		-	-	-	5	-	-	-	-	-	-	-	-
Centre Democràtic i Social		-	-	1	1	-	-	-	-	-	-	-	-
Aliança Popular		-	4	7	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Entesa de l'Esquerra de Menorca		-	-	1	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Independents d'Alaior		4	3	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Progressistes d'Alaior		5	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Unió del Centre Democràtic		4	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
Número total regidors/es		13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	17
Després de superar la xifra de 10.000 habitants empadronats, i tal com estableixen les taules del número d’escons segons la Llei d’Hondt, el ple de l’Ajuntament d’Alaior augmentarà en 4 representants, passant de 13 a 17 regidors/es. Les eleccions municipals del 24 de maig de 2027 seran les primeres en la història que s’escolliran 17 representants al Ple municipal.
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític	O
Equip de govern
José Luis Benejam Saura	Alcalde i regidor de Turisme, Comerç Local, Promoció Econòmica i Comunicació
Maria Antònia Pons Mascaró	Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Recursos Humans, Joventut, Ocupació, Diversitat, Protecció Civil, Cooperació, Ocupació via pública i Coordinació General. Portaveu del grup popular.
Nando Orfila Timoner	Segon tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Contractació, Tresoreria, Educació, Biblioteca Municipal, Arxiu, Subvencions, Administració Electrònica, Atenció al Ciutadà, Participació Ciutadana i Transparència
Llorenç Mascaró Florit	Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni
Eva Petrus Pons	Quarta tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Festes, Fires i Mercats
Luis Alberto Arevalo González	Regidor de Manteniment de les vies públiques, Parcs, Jardins, Camins Rurals, Carreteres, Edificis Municipals, Enllumenat Públic, Brigada i Cementiri
Lorenzo Triay Caules	Regidor d'Esports, Urbanitzacions, Platges, Medi Ambient, Neteja Viària, Recollida de Residus, Energia i Salut Pública
Oposició
Antoni Mir Vidal	Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
Mireia Gómez Pons	Regidora a l'oposició
Maite Verger Cortés	Regidora a l'oposició		1
Isa Allès Ferrer	Regidora a l'oposició i portaveu del grup Avançam
Lluís López Camps	Regidor a l'oposició
Víctor Ferrer Olives	Regidor a l'oposició
Observacions
El 6 de febrer de 2024, en sessió ordinària, es produeix la renúncia al càrrec de regidor el Sr. Àlex Vidal Sierra, en motiu de la incompatibilitat del càrrec amb el nou lloc de treball al mateix consistori com a agent d'ocupació i desenvolupament local. Fou substituït per la número 4 de la llista electoral, la Sra. Maite Verger Cortés. Prengué possessió del càrrec el dia 2 d'abril de 2024 en sessió ordinària.			1

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
José Luis Benejam Saura	Alcalde
Maria Antònia Pons Mascaró	Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans
Rafael Quintana Villalonga	Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Cristóbal Marqués Palliser	Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
Maria del Mar López Corral	Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
Luis Alberto Arevalo González	Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal.
Jaime Reurer Morlà	Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
Oposició
Maria Camps Sintes	Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert	Regidor a l'oposició
Lluis López Camps	Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles	Regidora a l'oposició
Marc Serena Espeitx	Regidor a l'oposició
Àlex Vidal Sierra (1)	Regidor a l'oposició
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys	Alcaldessa i regidora d'Urbanisme
Arturo Pons Reurer	Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal
Isabel Rodríguez Anglada	Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Roger Ferrer Kemp	Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment
Cristóbal Marqués Palliser	Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal.
Rafael Quintana Villalonga	Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Llorenç Cardona Seguí (1)	Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística.
Oposició
Llorenç Pons Llabrés	Regidor a l'oposició
Maria Camps Sintes	Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert	Regidor a l'oposició
Fanni Riudavets Florit	Regidora a l'oposició
Antoni Payeras Urbina	Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles	Regidora a l'oposició
Observacions
(1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular.

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys	Alcaldessa
Emilio Agis Benejam	Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme
Isabel Rodríguez Anglada	Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Juan Sintes Riudavets	Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment
Arturo Pons Reurer	Regidor de Policia, Cementiri i Personal
Antoni Mascaró Camps	Regidor de Serveis Socials
Roger Ferrer Kemp	Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient
Juana María Pons Gomila	Regidora d'Hisenda
Oposició
Pau Morlà Florit	Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
Àngela Caules Fuentes	Regidora a l'oposició
Anna Camps Morlà	Regidora a l'oposició
Fanni Riudavets Florit	Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds
Llorenç Pons Llabrés (1)	Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca
Observacions
(1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003).

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit	Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Antoni Perea Villalonga	Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials
Laurecia Seguí Torres	Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals
Jose Falagán Asensio	Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme
Celia Osorio Tapias	Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació.
David Moll Mascaró	Regidor de Medi Ambient
Josep Portella Coll	Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys	Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Ramon Orfila Timoner	Regidor a l'oposició.
Javier Irrigaray Fernandez	Regidor a l'oposició.
Juan Sintes Riudavets	Regidor a l'oposició.
Gertrudis Verger Febrer	Regidora a l'oposició.
Margarita Benejam Marín (1)	Regidora a l'oposició.
Observacions
(1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària.

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit	Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Ignàsia Domènech Pons	Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
Silverio Juanico Sintes	Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports.
Laurecia Seguí Torres	Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri.
Jose Falagán Asensio	Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil.
Celia Osorio Tapias	Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut.
Josep Portella Coll	Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys	Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Juan Sintes Riudavets	Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró	Regidor a l'oposició.
Onofre Pons Quintana	Regidor a l'oposició.
Bernardo Pons Mascaró	Regidor a l'oposició.
Ramon Orfila Timoner	Regidor a l'oposició.
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias.

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona	Alcalde.
Pau Morlà Florit	Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura.
Àngela Caules Fuentes	Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient.
Antoni Mir Vidal	Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
Ignàsia Domènech Pons	Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
Silverio Juanico Sintes	Regidor d'Esports i Turisme.
Almandina Melià Sintes	Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Sebastian Ameller Garriga	Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Antoni Camps Cardona	Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró	Regidor a l'oposició.
Misericòrdia Sugrañes Barenys	Regidora a l'oposició.
Jaime Reurer Morlà	Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny	Regidora a l'oposició.

Regidor o regidora	Càrrec	Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona	Alcalde.
Pau Morlà Florit	Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turisme i Agricultura.
Vicent Petrus Villalonga	Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura.
Maria Juana Paul Pons	Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
Antoni Mir Vidal	Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports.
Àngela Caules Fuentes	Regidora de Governació.
Almandina Melià Sintes	Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Misericòrdia Sugrañes Barenys	Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Bartolomé Mascaró	Regidor a l'oposició.
Sebastian Florit Olives	Regidor a l'oposició.
Juan Cardona Riudavets	Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny	Regidora a l'oposició.
Juana Maria Cardona Juanico (1)	Regidora a l'oposició.
Observacions
(1) Després dels resultats, l'anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda. Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular.

Regidor o Regidora	Càrrec	Partit Polític
Equip de govern
Antonio Pons Timoner	Alcalde
Sebastián Florit Olives	Regidor
Misericòrdia Sugrañes Barenys	Regidora
Juan Carreras Olivar	Regidor
Juan Cardona Riudavets	Regidor
Lorenzo Mascaró Florit	Regidor
Sebastián Ameller Garriga	Regidor
Oposició
Vicente Petrus Villalonga	Regidor a l´oposició	Socialistes d'Alaior
Pere Jaume Alzina Seguí	Regidor a l´oposició	Socialistes d'Alaior
Bartomeu Josep Pons Pons	Regidor a l´oposició	Socialistes d'Alaior
Bienvenido Perea Villalonga	Regidor a l´oposició	Socialistes d'Alaior
Anselm Barber Luz	Regidor a l´oposició	Socialistes d'Alaior
Francesc Navas García	Regidor a l´oposició

Regidor o Regidora	Càrrec	Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner	Alcalde
Hilario Olives Riudavets	Regidor
Juana López Mercadal	Regidor
Sebastián Florit Olives	Regidor
Juan A. Verger Moll	Regidor
Juan Caules Juanico	Regidor
Isabel Petrus Melià	Regidor
Oposició
Idilio Paul Pons	Regidor a l´oposició
Pedro Alzina Seguí	Regidor a l´oposició
Bienvenido Perea Villalonga	Regidor a l´oposició
Anselmo Barber Luz	Regidor a l´oposició
Onofre Quintana Seguí	Regidor a l´oposició
Eduard Riudavets Florit	Regidor a l´oposició

Corporació municipal II Legislatura (1983-1987)

Regidor o Regidora	Càrrec	Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner	Alcalde
Juan A. Verger Moll	Regidor
Antonio Ruano	Regidor
Antoni Marquès Vidal	Regidor
Joan Caules Juanico	Regidor
Hilario Olives Riudavets	Regidor
Antoni Sintes Pons	Regidor	Independents
Miquel Grandio Picó	Regidor
	Regidor
Oposició
Miquel Alzina Timoner	Regidor a l'oposició
Llorenç Petrus Carreras	Regidor a l'oposició
Lidio Ameller Carreras	Regidor a l'oposició
Joan Barber Borràs	Regidor a l'oposició
José Coll Pons	Regidor a l'oposició
Antoni Riudavets López	Regidor a l'oposició

Corporació municipal I Legislatura (1979-1983)

Regidor o Regidora	Càrrec	Partit Polític
Equip de Gonvern
Cristòfol Triay Humbert	Alcalde
Martí Piris Mascaró	Regidor
Basili Enrich	Regidor
Alejo Cánovas	Regidor
Santiago Pons Quintana	Regidor	Independents
Juan Ignacio Fortuny	Regidor	Independents
Onofre Pons Quintana	Regidor	Independents
Joan Mascaró Palliser	Regidor	Independents
Oposició
Miquel Alzina Timoner	Regidor a l'oposició	Progressistes d'Alaior
Antoni Gomez Solsona	Regidor a l'oposició	Progressistes d'Alaior
Sebastià Pons Pallliser	Regidor a l'oposició	Progressistes d'Alaior
Antoni Fortuny Alzina	Regidor a l'oposició	Progressistes d'Alaior
Pedro Florit Olives	Regidor a l'oposició	Progressistes d'Alaior

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.^[12]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

Cal destacar LÔAC, Alaior Art Contemporani, que alberga una impressionant col·lecció d'obres d'art contemporani d'artistes tan reconeguts internacionalment com Joan Miró, Miquel Barceló, Marina Abramović, Jaume Plensa, Antonio Saura o Antoni Tàpies, entre molts altres. Es tracta de l'única exhibició pública d'una col·lecció privada d'aquestes característiques a l'illa de Menorca, destacant també per ser una de les més destacades de totes les Illes Balears.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

Tipologia	Nom	Observacions	Data del nomenament
Fill Il·lustre	Bisbe Gonyalons	Bisbe de Solsona	aproximadament l´any 1700
Fill Il·lustre	Pare Ramón Villalonga	Religiós, rector de S.J Baptista de Muro	1753
Fill Il·lustre	Comte de Cifuentes	Governador de Menorca	1783
Fill Il·lustre	Josep Miguel Guàrdia	escriptor, filòsof i metge	1868
Fill Il·lustre	Paborde Doctor Marc Martí Totxo	Paborde de Menorca	1917
Fill Il·lustre	Miquel Barçola Cardona		1973
Fill Il·lustre	Doctor Joan Comas Camps	Antropòleg	1975
Fill Il·lustre	Josep Mascaró Pasarius	Arqueòleg i investigador	1996
Fill Il·lustre	Antoni Cardona Sans	Cooperativista	2018
Fill Il·lustre	Santiago Pons Quintana	empresari del calçat	2022
Fill Adoptiu	Carlos de Torres i Alonso	Metge a Alaior durant 44 anys	1998
Fill Adoptiu	Joaquín Pardo Rodriguez	Mestre
Fill Adoptiu	Enrique Cuadra de Miguel	Metge
Fill Adoptiu	Bernat Ribot Ferriol	Hermano de la Salle
Fill Adoptiu	Augusto Cortés Bonnin	Mestre
Fill Adoptiu	Antonio Gómez	Metge

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

L´any 2004 es celebrava a Alaior el 700 aniversari del document en el qual el Rei Jaume II fundava la vila, i l´any 2007 es va acordar instituir el 29 d'abril como a diada per celebrar l´efemèride amb un acte institucional on cada any els partits polítics representats al Ple de l'Ajuntament, escullen un alcalde o personalitat destacada per tal que realitzi una conferència sobre el municipalisme.

Any	Nº	Conferenciant	Observacions
2024	20	Xavier García Albiol	Alcalde de Badalona (2011-2015, 2020-2021 i 2023 - actualitat)
2023	19	Javier Maroto Aranzabal	Senador. Alcalde de Vitòria (2011-2015)
2022	18	Odon Elorza González	Diputat al Congrés (2011-2023) i alcalde de Sant Sebastià (1991-2011)
2021	17	Manuela Carmena Castrillo	Advocada i jutgessa. Alcaldessa de Madrid (2015-2019)
2020		Suspès a causa de la pandèmia.
2019	16	Miquel Vidal Vidal	Biòleg. Alcalde de Santanyí (1999-2013).
2018	15	Guillem Balboa Buika	Alcalde d'Alaró (2017-2019).
2017	14	Pedro Santisteve Roche	Advocat i professor universitari. Alcalde de Saragossa (2015-2019).
2016	13	Íñigo de la Serna Hernaiz	Enginyer de camins. Alcalde de Santander (2007-2016) i ministre de Foment (2016-2018)
2015	12	Félix Alonso Cantorné	Geògraf. Alcalde d'Altafulla (2011-2019).
2014	11	Miquel Ensenyat Riutort	Alcalde d'Esporles (2005-2015). President del Consell Insular de Mallorca (2015-2019). Va perdre l´avió i no va impartir la conferència.
2013	10	Núria Parlon i Gil	Politòloga. Alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet (2009-2024).
2012	9	Mateu Isern Estela	Advocat. Alcalde de Palma (2011-2015) i diputat al Congrés dels Diputats (2016).
2011	8	Antoni Petrus[13]	Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona
2010	7	Amor Pascual Carceller	Alcaldessa d'Alcañiz (2007-2011).
2009	6	Jose Ramón Bauzà	Alcalde de Marratxí (2005-2011). President del Govern de les Illes Balears (2011-2015) i Eurodiputat (2019-)
2008	5	Aina Calvo Sastre	Doctora en Pedagogia. Alcaldessa de Palma (2007-2011) i delegada del Govern a les Illes Balears (2020-)

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

• Pavelló Esportiu Municipal
• Camp de futbol Los Pinos
• Club Hípic Alaior
• Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

• Torre de So na Caçana
• La Salle Alaior
• Poblat talaiòtic de Torrellisar

• Ajuntament d'Alaior
• Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
• L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castellà i anglès)
• Guia turística d'Alaior