Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí
| Nom original | (ar) أبو الفرج بن الجوزي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1116 (Gregorià) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Mort | 1201 (84/85 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fiqh, ciència del hadit, tafsir i història |
| Ocupació | muhàddith, filòsof, alfaquí, historiador, escriptor |
| Professors | Abu Mansur Mauhub al-Jawaliqi |
| Alumnes | Ibn Batish |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Hàfidh |
| Fills | Yusuf bin Abd al-Rahman Ibn al-Jawzi |
Abd-ar-Rahman ibn Alí ibn Muhàmmad Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí conegut com a Abu-l-Fàraj ibn al-Jawzí o, simplement, com Ibn al-Jawzí (Bagdad, 1116-1200), fou un jurista i historiador hanbalita, el més cèlebre de Bagdad. Va tenir gran activitat literària i religiosa i va arribar a dirigir cinc madrasses. Va caure en desgràcia quan fou destituït el visir Ibn Yunus i va pujar al poder el xiïta Ibn al-Qàssab el 1194. La seva obra Muntazam és una font destacada per la història del califat del 871 al 1179; les seves biografies laudatòries (manakib) són també excepcionals. Va ser pare de l'historiador Sibt ibn al-Jawzí.
Referències
[modifica]- Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn al-Djawzī".