Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica
Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica . [a]
Antiguitat
[modifica]- 3300 aC: durant l'edat de pedra, els primers metges van utilitzar formes molt primitives de fitoteràpia.[1]
- 3000 aC - Aiurveda Els orígens de l'Aiurveda es remunten a uns 4.000 aC.[2]
- c. 2600 aC: Imhotep, el capellà metge que més tard fou divinitzat com el déu egipci de la medicina.[3]
- 2500 aC: la inscripció egípcia Iry parla d'Iry com [metge ocular del palau], [metge de la panxa del palau], [guardià de les entranyes reials] i [qui prepara la medicina important (el nom no es pot traduir) i coneix els sucs interns del cos.][4]
- 1900 aC - 1600 aC: Les tauletes d'argila acàdies sobre medicina sobreviuen principalment com a còpies de la biblioteca d'Ashurbanipal a Nínive.[5]
- 1800 aC - L'Estela d'Hammurabi estableix honoraris per als cirurgians i càstigs per mala praxi.[4]
- 1800 aC - Papirs de Lahun el text mèdic egipci mes antic conegut tracta sobre disciplines diverses: obstetrícia, veterinària i aritmètica.[6]
- 1600 aC: Papir Hearst, parla sobre descripcions mèdiques, quirúrgiques i algunes fórmules magistrals.[7]
- 1551 aC: Papir d'Ebers, coproteràpia, ginecologia i màgia.[8]
- 1500 aC: el safrà utilitzat com a medicament a l'illa egea de Tera, a l'antiga Grècia.
- 1500 aC: el Papir Edwin Smith, un text mèdic egipci i el tractat quirúrgic més antic conegut sense màgia.[9]
- 1300 aC: Papir Brugsch i Papir mèdic de Londres sobre ginecologia i afeccions oculars amb receptes i rituals màgics.[10]
- 1250 aC: Asclepi. Personatge mitològic de culte a l'Antiga Grècia els seus partidaris aixecaben temples coneguts com Asclepeion. Homer li atriubueix els dons de la curació.[11]
- 1200 aC: Papir Carlsberg (1200 aC), parla sobre obstètricia, oftalmologia i neurologia.[12]
- 900 aC: Hesíode informa d'una concepció ontològica de la malaltia mitjançant el mite de Pandora. La malaltia té una "vida" pròpia, però és d'origen diví.[13]
- 800 aC: Homer diu que Polidamna subministra les forces gregues que assetgen Troia amb fàrmacs curatius. També fa referència a la cirurgia de guerra (disciplina dins la medicina militar) quan Idomeneu diu Nestor després Macaó havia caigut: Un cirurgià que pot tallar una fletxa i curar la ferida amb els seus ungüents val un regiment.
- 700 aC: Escola de medicina Cnidos ; també a Cos.[14]
- 500 aC - Darius I ordena la restauració de la Casa de la Vida (primer registre d'una escola de medicina (molt més antiga).[15]
- 500 aC: Bian Que es converteix en el primer metge conegut a utilitzar l'acupuntura i el diagnòstic del pols.[16]
- 500 aC: Manuscrit conegut com Sushruta Samhita, atribuit al metge indi Sushruta que posa el marc per a la medicina aiurvèdica.[17]
- 500 aC: es van utilitzar pastilles. Presumiblement es van inventar perquè es poguessin lliurar quantitats mesurades d'una substància medicinal a un pacient.
- 510–430 aC: disseccions anatòmiques científiques d'Alcemó de Crotona. Va estudiar els nervis òptics i el cervell, argumentant que el cervell era la seu dels sentits i de la intel·ligència. Distingia les venes de les artèries i tenia almenys una vaga comprensió de la circulació de la sang. Diversament descrit pels erudits moderns com a Pare de l'Anatomia ; Pare de la Fisiologia ; Pare de l'Embriologia ; Pare de la psicologia ; Creador de psiquiatria ; Fundador de Ginecologia ; i com a propi pare de la medicina .[18] Hi ha poques proves que recolzin les afirmacions, però és important.[19][20]
- c. 490 - c. 430: Empèdocles metge, poeta i filòsof. Teoritza sobre els quatre elements: aigua, aire, foc i terra, exposats abans per Tales de Milet, Anaxímenes, Heràclit i Xenòfanes que tindran repercussió en l'evolució de la medicina hipocràtica i galènica.[21]
- c. 484 - 425 aC: Heròdot ens diu que els metges egipcis eren especialistes: la medicina es practica entre ells en un pla de separació; cada metge tracta un trastorn únic i no més. Així, el país pul·lula amb metges, alguns es comprometen a curar malalties dels ulls, altres del cap, altres de nou de les dents, altres de l'intestí i alguns que no són locals. [22]
- 496–405 aC: Sòfocles "No és un metge savi qui canta encantaments sobre els dolors que s'haurien de curar tallant".[23]
- fl. 425 aC: Diògenes d'Apol·lòniates metge i cosmòleg.[24]
- 420 aC: Hipòcrates de Cos sosté que les malalties tenen causes naturals i declara el jurament hipocràtic. Origen de la medicina racional.[25][26]
Medicina després d'Hipòcrates
[modifica]- c. 400 aC - 1 aC - Textos manuscits mèdics coneguts com Huangdi Neijing (Cànon Interior de Huangdi o Cànon intern de l'emperador), que posa el marc de la medicina tradicional xinesa.[27]
- Segle IV aC - Filistió de Locri [19] Praxàgores distingeix les venes i les artèries i determina només el pols de les artèries [28]
- 375–295 aC - Diocles Caristi metge grec escriu sobre nutrició, dietètica i el primer text conegut sobre anatomia animal.[29]
- 354 aC: Critobulus de Cos extreu una fletxa de l'ull de Filip II de Macedònia, tractant la pèrdua del globus ocular sense provocar desfiguracions facials.[30]
- ca 200-100 aC - Filí de Cos fundador de l'escola empirista. Herophilus i Erasistrat practiquen l'androtomia. (Disseccionar éssers humans vius i morts).[31]
- 280 aC: Herophilus de Calcedònia [20] estudia el sistema nerviós i distingeix entre els nervis sensitius dels motors i el cervell. També l'anatomia de l'ull amb la retina.[32]
- 270 - Huangfu Mi escriu el Zhenjiu Jiayijing (Compendi d'Acupuntura), posa les bases fundacionals de l'acupuntura.[33]
- 250 aC: Erasistrat estudia el cervell i distingeix entre la fisiologia del cervell i el cerebel del cervell, el cor i els ulls, i en els sistemes vascular, nerviós, respiratori i reproductor.[34]
- 219 aC: Zhang Zhongjing publica Shang Han Lun (Sobre els danys per malaltia freda).[35]
- 200 aC: Manuscrit Charaka Samhita atribuit al metge indi Cháraka, juntament amb el text Sushruta Samhita constitueix l'origen de la medicina aiurvèdica, utilitzant un enfocament racional de les causes i la cura de les malalties amb mètodes objectius d'examen clínic.[36]
- 124–44 aC: Asclepíades de Bitíni contrari als preceptes d'Hipòcrates en buscar les causes dels mals, advoca perl'eficàcia de la dieta, l'exercici, els banys i la neteja.[37]
- 116–27 aC: Marc Terenci Varró teoritza sobre la malaltia dels gèrmens Ningú no hi va fer cas.[38]
- Segle I dC: Rufus Efesi ; Marcel·lí, metge del segle i; Numisianus [18]
- 23 dC - 79 dC: Plini el Vell escriu Naturalis Historia en el llibre VII parl del cos humà i del XXIV al XXXI de les propietats medicinals de plantes i animals.[39]
- c. 25 aC - c. 50 dC: Aulus Corneli Cels elalbora una enciclopèdia mèdica[40]
- 50-70 dC - Dioscòrides Pedani escriu De Materia Medica - un precursor de les farmacopees modernes que va estar en ús durant gairebé 1600 anys.[41]
- 100 dC: Areteu de Capadòcia escriu un tractat sobre Sobre les causes i els símptomes de les malalties.on descriu les causes i diagnòstic de moltes malalties.[42]
- 98–138 dC: Sorà d'Efes el Jove escriu sobre les malalies de les dones.[43]
- 129-216 dC: Galè - Medicina clínica basada en l'observació i l'experiència. El sistema completament integrat i complet resultant, que oferia una filosofia mèdica completa, va dominar la medicina al llarg de l'edat mitjana i fins al començament de l'era moderna.[44][45]
Després de Galè 200 dC
[modifica]- 260 dC: Gargilius Martialis, petit llibre de text en llatí sobre Medicinae ex holeribus et pomis. [46]
- 300: Magnus de Nisibis, Metge alexandrí i professor sobre l'aparell urinari.[47]
- 325–400; Oribasi Enciclopèdia de 70 volums sobre el saber mèdic hipocràtic i alexandrí titulat Sinagogues mèdiques.[48]
- 362:Julià l'Apòstata ordena construir els xenones per imitació de la caritat cristiana (proto hospitals).[49]
- 369: Basil de Cesarea funda a Cesarea, Cappadocia una institució hospitalària coneguda com Basilias, amb diferents edificis per pacients, metges, enfermeres i escoles[50]
- 375: Efraïm de Siria obre un hospital at Edessa S'estenen i especialitzen nosocomia per a malalts, brefotròfia per a orfes, orfotrofia per a orfes, ptokhenia per a pobres, xenodochia per a pelegrins pobres o malalts i gerontochia per a vells.[51]
- 400: Fabiola de Roma funda el primer hospital de la cristiandat llatina a Roma.[52]
- 420: Celi Aurelià un doctor de Sicca Veneria (El-Kef, Tunisia) escriu un manual Sobre malalties agudes i cròniques en llatí.[53]
- 447: Cassi Iatrosofista (Constanti, Ksantina, Algeria), escriu un manual basat en fonts gregues metodista i galenista en llatí.[54]
- 480-547: Benet de Núrsia funda un "monestir mèdic" a Monte Cassino.[55]
- 484–590: Flavius Magnus Aurelius Cassiodor.[56]
- fl. 511–534: Ântim Greek: Ἄνθιμος[57]
- 536: Sergius of Reshaina – Tèoleg i metge cristià va traduir 32 volums dels treballs de Galè al Siríiac i va escriure tractats mèdics pel seu compte.[58]
- 525–605: Alexandre de Tral·les[59] Alexander Trallianus, escriu Dotze llibres de Medicina, obra principal.[60]
- 500-550: Aeci d'Amida. Sota l'emperador romà d'Orient, esciu una enciclopèdia en 4 volums recull bona part del saber mèdic de l'Antiguitat.[61]
- A partir dels 500 els nestorians construeixen els xenodocheions / bimārestāns sota l'Imperi Sassànida, que evolucionaria cap al complex "hospital islàmic" secular, que combinava la pràctica laica i l'ensenyament galènic.[62]
- 550–630: Stephanus d'Atenes metge i filòsof durant l'Imperi Romà d'Orient escruy diversos tractats mèdics.[63]
- 560–636: Isidor de Sevilla, erudit visigot escriu l'obra enciclopèdica Etymologiae on el seu volum IV parla de la medicina.[64]
- c. 620: Aaron d' Alexandria Siriac. Va escriure 30 llibres sobre medicina, els "Pandectes". Va ser el primer autor de l'antiguitat que va esmentar les malalties de la verola i el xarampió[65] Va ser traduït a l'àrab per Māsarjawaih un jueu metge siríac sobre el 683
- c. 630: Pau d'Egina Enciclopedia en 7 llibres sobre cirurgia utilitza com a font per Albucasis[66]
- 790–869: Lleó de Tessalònica, també matemàtic o filòsof va escriure "Epitome de Medicina".[67]
- c. 800–873: Al-Kindi (Alkindus) De Gradibus. Un homo universalis de l'islam contribuí a la transmissió del coneixement grec al mon occidental i oriental.[68]
- 820: L'Ordre de Sant Benet funda l'hospital-escola conegut com a Escola Mèdica Salernitana els coneixements de la qual s'estendran arreu del món.[69]
- 857:Joan Mesué (El Vell) (Yūḥannā ibn Masawaiyh) Siríac nestorià va dirigir l'hospital de Bagdad amb Harun ar-Raixid i Al-Mutawàkkil dirignt la traducció dels clàssics grecollatins.[70]
- c. 830–870: Hunayn ibn Ishaq (Johannitius) Siriac nestorià, tradueix diferents tractats mèdics clàssics sota el regnat de Al-Mutawàkkil (abbàssida).[71]
- c. 838–870: Ali ibn Sahl Rabban al-Tabari, escriu una enciclopèdia mèdica en àrab coneguda com Firdous al-Hikmah.[72]
- c. 910: Ishaq ibn Hunayn escriu la rprimera biografia de metges i traductor dels clàssics grecollatins a l'àrab.[73]
- c. 800: Yahya ibn Sarafyun metge siríac conegut com Johannes Serapion, Serapion el Vell.[74]
- c. 865–925: Al-Razi escriu sobre pediatria, i fa la pimera distinció clara entre verola i xarampió en el seu al-Hawi.[75]
- c. 955: Isaac Israeli ben Solomon (Isḥāq ibn Sulaymān al-Isrāʾīlī) metge i filòsof nascut com a jueu escriu Kitab al-Ḥummayat (Llibre de les Febres) entre d'altres tractats basats en la medicina hipocràtia. Va influir en les universiats medievals[76]
- 913–982: Shabbetai Donnolo presumpte pare fundador de l'Escola de Salern va escriure en hebreu Séfer ha-Mirkachot o Llibre dels Remeis.[77]
- c 982–994: 'Ali ibn al-'Abbas al-Majusi (Haly Abbas) escriu el Kitāb Kāmil aṣ-Ṣināʿa aṭ-Ṭibbiyya o Llibre complet de l'art de la medicina un dels textos mèdics mes complerts del moment.[78]
- 1000: Al-Zahrawi (936–1018) conegut també com Albucasis, escriu sobre cirurgia Kitab al-Tasrif, instrumental quirurigic.[79]
- c 1075: Ibn Butlan metge cristià de Bagdad escriu Tacuinum sanitatis en àrab i successives versions en llatí tenen un format tabular.[80]
- 1018–1087: Miquel Psel·los, monjo, escriptor, filòsof, polític i historiador romà d'Orient escriu diferents llibres sobre medicina.[81]
- c. 1030: Avicenna Cànon de la Medicina El Canon va esdevenir un text normatiu en les universitats cristianes i musulmanes fins al segle xviii .[82]
- c Trotula de Ruggiero ecriu Passionibus Mulierum Curandorum ('Tractament de les malalties de les dones') de l'Escola Mèdica Salernitana. Els tractats de medicina de les dones seran coneguts com Trotula.[83][84]
- c. 1071–1078: Simeó Set va ser un jueu romà d'Orient traductor al grec de textos mèdics àrabs.[85]
- 1084: Primer hospital documentat a l'Anglaterra de Canterbury.[86]
- 1087: Constantí l'Africà tradueix el Khitaab el Maleki al llatí com a Liber Pantegni. Va treballar a l'Escola Mèdica Salernitana[87]
- 1083–1153: Anna Comnena, també com Komnene i llatinitzada com a Comnena, erudita que va escriure sobre temes mèdics entre d'altres.[88]
- 1095: Congregació dels Antonins va ser fundada per tractar les víctimes de l'"Ergotisme" una malaltia de la pell.[89]
- c 1100: Dobrodeia de Kiev: Princesa russa casada amb Alexios Komnenos de l'Imperi Romà d'Orient, escriu un tractat sobre unguents que es considera el primer tractat mèdic no femení escrit per una dona.[90]
- 1123: St Bartholomew's Hospital fundat per membre de la cort Agusti d'Hipona va atendre malalts mentals entre d'altres.[91]
- 1127; Esteve de Pisa o d'Antioquia va traduir l'obra de Haly Abbas.[92]
- 1138-1204: Maimonides: filòsof i metge sefardíta escriu diferents obres mèdiques entre les quals trobem una Guia de la bona salut (1198).[93]
- 1100–1161; Abu-Marwan Ibn Zuhr conegut com Avenzoar escriu diferents obres mèdiques.[94]
- 1170 – Rogerius Salernitanus redacta l'obra Chirurgia també coneguda com la Ciruriga de Roger.[95]
- 1126–1198: Averrois filòsof i científic d'Al-Andalus elabora una enciclopèdia mèdica coneguda com Kulliyat o Colliget (Principis generals de medicina).[96]
- c. 1161d: Matthaeus Platearius metge de l'escola salernitana escriu entre d'altres Liber de simplici medicina o Circa Instans sobre plantes medicinals.[97]
1200–1499
[modifica]- 1203: El Papa Innocenci III va organitzar l'Hospital de Santo Spirito a Roma inspirant altres de tota Europa.[98]
- c. 1200: Rebecca Guarna. Metgessa italiana de l'Escola Salernitana teoritza sobre l'anàlisi d'orina pel diagnòstic de malalties: De Urinis, De febrius i De embrione.[99]
- c. 1210–1277: Guillem de Saliceto, (Guilielmus de Saliceto) cirurgià de tradició galènica escriu Summa conservationis et curationis i parla de cauterització.[100]
- 1210–1295: Taddeo Alderotti fa una tasca eminentment docent a l'escola de medicna de la Universitat de Bolonya. Escriu entre d'altres Della conservazione della salute. [101]
- c 1220: Miquel Scot: astròleg, filòsof i metge escocès a la cort de Frederic II trasllada el pensament mèdic àrab d'Averrois al llatí.[102]
- 1240: Bartholomeus Anglicus, escolàstic de la Universitat de Paris, esciur De propietatibus rerum (Sobre la propietat de les coses), obra enciclopèdica amb un capítol VII dedicat a "Infirmitatibus" (malaltiies).[103]
- 1242: Ibn an-Nafis suggereix que els ventricles dret i esquerre del cor estan separats i descobreix la circulació pulmonar i la circulació coronària.[104]
- c. 1248: Ibn al-Baytar va escriure sobre botànica i farmàcia, estudiar anatomia animal i medicina veterinària.[105]
- 1249: Roger Bacon escriu sobre ulleres de lents convexes per al tractament de la hipermetropia.[106] Entre segle xii i XIII: Serapi el Jove (Ibn Sarabi) autor de De Simplici Medicina (Llibre dels medicaments simples) obra sobre botànica mèdica que influi en autors del XVI com Leonhart Fuchs.[107]
- 1250: Demetri Pepagomè, metge romà d'Orient, escriu obres sobre caça amb falcons i gossos i també un tractat sobre gota Syntagma Pedi Podagras.[108]
- 1250-1310: Lanfranc de Milà. metgè francès escriu Chirurgia parva i Chirurgia magna, primers tractats quirúrgics apareguts a França.[109]
- 1257 - 1316: Pietro d'Abano també conegut com Petrus De Apono o Aponensis inteta fusionar la filosoifa grega i la medicina àrab.[110]
- 1260; Lluís IX establí Les Quinze-vingt; originalment un refugi per a invidents, es va convertir en un hospital per a malalties oculars i ara és un dels centres mèdics més importants de París [111]
- ca 1260: Teodoric Borgognoni. Metge i menescal de la Toscana escriu Cyrurgia seu Filia principis i un Practica equorum.[112]
- c. 1260–1320; Henri de Mondeville, anatomista i cirurgia primer francès en ecriure un tractat sobre La Chirurgie.[113]
- 1284: Hospital Al-Mansuri del Caire.[114]
- c. 1275 - c. 1328: Joan Actuari, metge romà d'Orient, va escriure l'últim gran compendi de la medicina romana d'Orient.[115]
- 1275–1326:Mondino de Luzzi "Mundinus" va dur a terme les primeres disseccions humanes sistemàtiques des d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Ceos 1500 anys abans.[116]
- 1285: Bernard de Gordon. Mege occità professor a la Universitat de Montpellier escriu De diciem ingeniis seu indicationibus curandorum morborum.[117]
Anatomia, 1541 - 1288:L'hospital de Santa Maria Nuova fundat a Florència, va ser estrictament mèdic.[118]
- 1300: es van desenvolupar a Itàlia ulleres de lent còncava per tractar la miopia.[119]
- d. 1348: Gentile da Foligno seguidor d'Avicenna, perpetra diseccions i estudia els banys termals com a teràpia.[120]
- 1292–1350: Ibn Qayyim al-Jawziya
- 1308: Arnau de Vilanova metge i alquimista de la Corona d'Aragó, escriu el Regimen Sanitatis ad regem Aragonum o Speculum medicinae d'impacte a tot Europa.[121]
- 1317: Matthaeus Silvaticus metge i botànic de l'Escola Salernitna escriu la farmacopea Pandectarum Medicinae or Pandectae Medicinae que va comptar amb onze edicions conegudes.[122]
- 1326: Alessandra Giliani, bolonyesa es considera la primera dona documentada que esta vinculada a estudis d'anatomia i anatomia patològica
- 1348: Jacme d'Agramont metge de la Corona d'Aragó publica el primer text mèdic en català sobre la pesta negra: Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats,[123]
- 1349: Ibn Jatima: metge andalusí estudia diferents episodis de pesta en Tahsíl garad al-qásid fi tafsil al-marad al-wafid, o Consecució del la fi proposada en l'aclaració de la malaltia de la pesta.[124]
- d. 1363: Gui de Chauliac metge occità escriu Chirurgia Magna, enciclopèdia de coneixements quirúrgics que influenciarà a tot Europa fins als XVIII.[125]
- ca 1376: John Ardene, considerat el primer cirurgià anglès, escriu un document sobre fistula anal.[126]
- f. 1460: Heinrich von Pfolspeundt [127][128][129]
- 1443-1502: Antonio Benivieni [130] sobre Anatomia patològica [131]
- 1493-1541: Paracels Sobre la relació entre medicina i cirurgia[132] llibre de cirurgia[133]
1500–1799
[modifica]
- Principis del segle xvi:
- Paracels, un alquimista, refusa ocultisme i inicia l'ús de substàncies químiques i minerals dins medicina. Crema dels llibres de Avicenna, Galè i Hippocrates.[134]
- Hieronymus Fabricius[135] La seva "Cirurgia" és majoritàriament que de Celsus, Paul de Aegina, i Abulcasis citant-los de nom.[136]
- Caspar Stromayr[137]
- 1500?–1561 Pierre Franco[129][138] [self-font publicada]
- Ambroise Paré (1510–1590) va iniciar el tractament de ferides de pistola.[139][140]
- Bartholomeo Maggi A Bologna, Felix Wurtz de Zurich, Léonard Botal a París, i l'angles Thomas Gale, tracten aquest tipus de ferides des de diferents punts ciutats europees.Paré va ser però el mes influent.[141]
- 1518 – Facultat de Medicina fundada per reial decret a Londres com un cos professional britànic de doctors de medicina general i les seves especialitats. Va rebre l'autorització reial el 1518
- 1510–1590 – Ambroise Paré cirurgià[142]
- 1540–1604 – William Clowes[128][143] – pit Quirúrgic per cirurgians militars[144]
- 1543 – Andreas Vesal publica De Humani Corporis Fabrica que corregeix errors mèdics grecs i revoluciona la medicina europea[145][146]
- 1546 – Girolamo Fracastoro proposa que malalties epidèmiques són causades per llavros que es transmeten.
- 1550–1612 – Peter Lowe[147]
- 1553 – Miguel Servet descriu la circulació de sang a través dels pulmons. És acusat d'heretgia i cremat a la foguera.
- 1556 – Amato Lusitano descriu les vàlvules venoses en la vena Ázigos
- 1559 – Realdo Colombo descriu la circulació de sang a través dels pulmons #en detall
- 1563 – Garcia de Orta funda medicina tropical amb el seu treatise en tractaments i malalties índies
- 1570–1643 – John Woodall cirurgians marítim utilitza el suc de llimona per tractar l'escorbut va escriure "The Surgions Company"[148]
- 1590 –Invenció del Microscopi, que va suposar un gran avenç mèdic
- 1596 – Li Shizhen publica Běncǎo Gāngmù o Compendi de Materia Medica
- 1603 – Hieronymus Fabricius escriu sobre les venes de cama i demostra en estudis que permeten a la sang fluir cap el cor.
- 1621–1676 – Richard Wiseman[149][150]
- 1628 – William Harvey explica el sistema circulatori en Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis en Animalibus
- 1683–1758 – Lorenz Heister[151]
- 1688–1752 – William Cheselden[152][153][154]
- 1701 – Giacomo Pylarini dona la primera inoculaciós a Europa per la versola, que es practicava generalment a tot l'Orient.
- 1714–1789 – Percivall Pott[155][156][157][158]
- 1720 – Senyora Mary Wortley Montagu
- 1728–1793 – John Hunter[159][160][161]
- 1736 – Claudius Aymand actua amb èxit en un cas d'apendicectomía
- 1744–1795 – Pierre-Joseph Desault[162] Primer cirurgià periòdic[163]
- 1747 – James Lind descobreix que les fruites cítriques impedeixen l'escorbut
- 1749–1806 – Benjamin Bell – principal cirurgià del seu temps i pare d'una dinastia quirúrgica, autor de "A System of Surgery"[164]
- 1752–1832 – Antonio Scarpa[165][166]
- 1763–1820 – John Bell[167]
- 1766–1842 – Dominique Jean Larrey Cirurgià de Napoleó[168][169][170][171]
- 1768–1843 – Astley Cooper conferències de cirurgià amb teoria i pràctica[172][173]
- 1774–1842 – Charles Bell, cirurgià[174][175]
- 1774 – Joseph Priestley descobreix òxid de nitrogen, monòxid nítric, amoníac, clorur d'hidrogen i oxigen
- 1777–1835 – Baró Guillaume Dupuytren – cirurgià de Cap a Hôtel-Dieu de Paris, L'edat Dupuytren[176][177][178]
- 1785 – William Withering publica "An Account of the Foxglove" la primera descripció sistemàtica de digitalis dins un tractant sobre Edemes
- 1790 – Samuel Hahnemann contrari a l'ús prevalent de la pràctica de la sagnia funda l'homeopatia
- 1796 – Edward Jenner desenvolupa un mètode de vacunació contra la versola.
- 1799 – Humphry Davy descobreix les propietats anestèsiques de l'òxid nitrós.
1800–1899
[modifica]- 1800 - Humphry Davy anuncia les propietats anestèsiques de l'òxid nitrós.
- 1803-1805 - La morfina primer va ser aïllat per Friedrich Sertürner, com a primer aïllament d'un ingredient actiu d'una planta.
- 1813–1883 - James Marion Sims cirurgia vesico-vaganial [135][179][180] Pare de la ginecologia quirúrgica.[128][181]
- 1816 - Rene Laennec inventa l'estetoscopi.
- 1827–1912 - Cirurgia antisèptica de Joseph Lister [144][182] Pare de la cirurgia moderna[183]
- 1818 - James Blundell realitza la primera transfusió humana amb èxit.
- 1842 - Crawford Long realitza la primera operació quirúrgica mitjançant anestèsia amb èter.
- 1845 - John Hughes Bennett descriu per primer cop la leucèmia com un trastorn de la sang.
- 1846 - Primera cirurgia indolora amb anestèsia general.
- 1847 - Ignaz Semmelweis descobreix com prevenir la febre puerperal.
- 1849 - Elizabeth Blackwell va ser la primera dona que es va llicenciar en medicina als Estats Units.
- 1850 - Es funda a Filadèlfia Female Medical College de Pennsilvània (més tard Woman's Medical College), la primera universitat de medicina del món que atorga titulacions a dones.[184]
- 1858 - Rudolf Carl Virchow, 13 d'octubre de 1821 - 5 de setembre de 1902, les seves teories de la patologia cel·lular van significar el final de la medicina humoral.
- 1867 - Lister publica l'article Antiseptic Principle of the Practice of Surgery, basat en part en el treball de Pasteur.
- 1870 - Louis Pasteur i Robert Koch estableixen la teoria microbiana de la malaltia.
- 1878 - Ellis Reynolds Shipp es gradua del Women's Medical College de Pennsilvània i comença la pràctica a Utah.
- 1879 - Primera vacuna contra el còlera.
- 1881 - Louis Pasteur desenvolupa una vacuna contra l'antrax.
- 1882 - Louis Pasteur desenvolupa una vacuna contra la ràbia.
- 1890 - Emil von Behring descobreix antitoxines i les utilitza per desenvolupar vacunes contra el tètanus i la difteria.
- 1895 - Wilhelm Conrad Röntgen descobreix l'ús mèdic dels raigs X en imatges mèdiques
1900–1999
[modifica]- 1901 – Karl Landsteiner descobreix l'existència de grup s sanguinis en diferents humans
- 1901 – Alois Alzheimer identifica el primer cas de quin esdevé sabut com a malaltia d'Alzheimer.
- 1903 – Willem Einthoven inventa electrocardiografia (EKG/d'ECG)
- 1906 – Frederick Hopkins suggereix l'existència de vitamines i suggereix que una manca de vitamines causa escorbut i raquitisme
- 1907 – Paul Ehrlich desenvolupa una cura chemoterapèutica per malatia de la son o Tripanosomiosi africana.
- 1907 – Henry Stanley Plummer desenvolupa el primer rècord pacient estructurat i número clínic (Mayo clínica)
- 1908 – Victor Horsley i R. Clarke inventa el mètode stereotactic
- 1909 – Primer dispositiu intrauterí descrit per Richard Richter.[185]
- 1910 – Hans Christian Jacobaeus actua la primera laparoscòpia en éssers humans
- 1917 – Julius Wagner-Jauregg descobreix el malarial teràpia de xoc de la febre per parèsia general del dement
- 1921 – Edward Mellanby descobreix vitamínic D i mostra que les seves causes d'absència rickets
- 1921 – Frederick Banting i Charles Més descobreix la insulina – important pel tractament de la diabetis.
- 1921 – Fidel Pagés inicia epidural anestèsia
- 1923 – Primera vacuna per diftèria
- 1926 – Primera vacuna per tosferina
- 1927 – Primera vacuna per tuberculosi
- 1927 – Primera vacuna per tètanus
- 1928 – Alexander Fleming descobreix penicil·lina
- 1929 – Hans Berger descobreix electroencefalografia humana
- 1930 - primera cirurgia per reassignament sexual exitosa portada a term a Lili Elbe a Dresden, Alemanya.
- 1932 – Gerhard Domagk desenvolupa un cura chemotherapèutica per estreptococ
- 1933 – Manfred Sakel descobreix teràpia de xoc de la insulina
- 1935 – Ladislas J. Meduna Descobreix teràpia de xocamb metrazol
- 1935 – Primera vacuna per febre groga
- 1936 – Egas Moniz descobreix prefrontal lobotomia perfrontal per tractar malalties mentals; Enrique Finochietto desenvolupa el retràctor toràcic autoretenent
- 1938 – Ugo Cerletti i Lucio Bini descobreix electroconvulsive teràpia
- 1938 – Howard Walter Florey i Ernst Boris Chain investiga Penicil·lina i el prova sobre el policia Albert Alexander (agent policial) qui recuperat però mort a causa d'una manca de Penicil·lina
- 1943 – Willem J. Kolff construeix la primera màquina de diàlisi
- 1944 – Catèter autònom– David S. Sheridan
- 1946 – Quimioteràpia – Alfred G. Gilman I Louis S. Goodman
- 1947 – Desfibril·lador – Claude Beck
- 1948 – Paracetamol – Julius Axelrod, Bernard Brodie
- 1949 – Primer implant de lent intraocular, per Harold Ridley
- 1949 – Mecànic assistent per anestèsia – John Emerson
- 1952 – Jonas Salk desenvolupa el primer polio vacuna (disponible dins 1955)
- 1952 – Clonatge – Robert Briggs i Thomas King
- 1953 – Derivació cardiopulmonar – John Heysham Gibbon
- 1953 – Mèdic ultrasonography – Inge Edler
- 1954 – Joseph Murray trasplanta el primer ronyó humà (en bessons idèntics)
- 1954 – Ventouse – Tage Malmstrom
- 1955 – Tetracycline – Lloyd Conover
- 1956 – Inhalador de dosi Metered – 3M
- 1957 – William Grey Walter inventa la topografia d'EEG del cervell (toposcopi)
- 1958 – Marcapassos cardiac artificial – Rune Elmqvist
- 1959 – Fecundació in vitro – Min Chueh Chang
- 1960 – Invenció de reanimació cardiopulmonar (CPR)
- 1960 – Pindola contraceptiva Primer combinat aprovat pel FDA
- 1962 – Artoplàsia de Maluc – John Charnley
- 1962 – Blocador d'adrenoreceptors beta James W. Black
- 1962 – Albert Sabin desenvolupa primer oral vacuna de la polio
- 1963 – cor Artificial – Paul Winchell
- 1963 – Thomas Starzl porta a terme el primer trasplantament de fetge humà
- 1963 – James Hardy porta a terme el primer trasplantament de pulmó humà
- 1963 – Valium (diazepam) – Leo H. Sternbach
- 1964 – Primera vacuna per xarampió
- 1965 – Frank Pantridge instal·la el primer defibril·lador portàtil
- 1965 – Primer ultrasò comercial
- 1966 – C. Walton Lillehei porta a terme el primer trasplantament de pàncrees humà
- 1966 – Vacuna de Rubèola – Harry Martin Meyer i Paul D. Parkman[186]
- 1967 – Primera vacuna per galteres
- 1967 – Christiaan Barnard porta a terme el primer trasplantament de cor humà
- 1968 – Powered prothesis – Samuel Alderson
- 1968 – fàrmac Controlat lliurament – Alejandro Zaffaron
- 1969 – catèter de Baló – Thomas Fogarty
- 1969 – implant Coclear – William Casa
- 1970 – Ciclosporina, el primer eficaç immunosupressor el fàrmac és introduït dins òrgan trasplantat
- Vacuna de 1971 #MMR - desenvolupat per Maurice Hilleman
- 1971 – Organisme modificat genèticament – Ananda Chakrabart
- 1971 – Imatge per ressonància magnètica – Raymond Vahan Damadian
- 1971 – Tomografia Computada (CT o Escàner de GAT) – Godfrey Hounsfield
- 1971 – Transdermal patches – Alejandro Zaffaroni
- 1971 – Senyor Godfrey Hounsfield inventa el primer CT comercial escàner
- 1972 – bomba d'Insulina Dean Kamen
- 1973 – ull de Làser cirurgia (LASIK) – Mani Lal Bhaumik
- 1974 – Liposucció – Giorgio Fischer
- 1976 – Primera tomografia per emissió de positrons comercialitzat en animals de companyia
- 1978 – Últim cas fatal de verola[187]
- 1979 – Antiviral fàrmacs – George Hitchings i Gertrude Elion
- 1980 – Raymond Damadian complexions primer escàner d'IRM comercial
- 1980 – Lithotripter – Dornier Grup de Recerca
- 1980 – Primera vacuna per hepatitis B – Baruch Samuel Blumberg
- 1980 – Clonatge d'interferons – Sidney Pestka
- 1981 – pell Artificial – John F. Burke i Ioannis V Yannas
- 1981 – Bruce Reitz porta a terme el primer trasplantament de cor i pulmo humà simultani
- 1982 – insulina Humana – Eli Lilly
- 1985 – va Automatitzar Capot de Leroy – de seqüenciador d'ADN i Lloyd Smith
- 1985 – cadena de Polimerasa reacció (PCR) – Kary Mullis
- 1985 – robot Quirúrgic – Yik San Kwoh
- 1985 – ADN fingerprinting – Alec Jeffreys
- 1985 – endoscòpia de Càpsula – Tarun Mullick
- 1986 – Fluoxetine HCl – Eli Lilly i Co
- 1987 – Ben Carson, dirigint un equip mèdic de 70 membrs a Alemanya, va ser el primer per separar occipital bessons cranifagics.
- 1987 – comercialment disponible Statins – Merck & Co.
- 1987 – enginyeria de Teixit – Joseph Vacanti & Robert Langer
- 1988 – Intravascular stent – Julio Palmaz
- 1988 – cataracta de Làser Bany – de Patricia de la cirurgia
- 1989 – Pre-implantació diagnosi genètica (PGD) – Alan Handyside
- 1989 – ADN microarray – Stephen Fodor
- 1990 – Gamow bossa® – Igor Gamow
- 1992 – Primera vacuna per hepatitis A disponible[188]
- 1992 – Polímers electroactius (múscul artificial) – SRI Internacional
- 1992 – Microinjecció espermàtica (ICSI) – Andre van Steirteghem
- 1995 – tija d'Adult ús de cèl·lula dins regeneració de teixits i òrgans en vivo – B. G Matapurkar U.S. Patent internacional
- 1996 – Ovella Dolly primera clonació
- 1998 – Teràpia amb Cèl·lules Mare – James Thomson
2000–present
[modifica]- 2000 – L'esborrany de Projecte de Genoma Humà va ser completat.
- 2001 – La primera telecirugia es porta a terme per Jacques Marescaux.
- 2003 – Carlo Urbani, de Metges sense Fronteres alerten a l'Organització Mundial de la Salut a l'amenaça del virus de SARS, provocant la resposta més eficaç a una epidèmia en la història. Urbani sucumbeix a la malaltia en menys d'un mes.
- 2005 – Jean-Michel Dubernard porta a terme el primer Trasplantament de cara parcial..
- 2006 – Aprovada la primera vacuna contra el papil·lonavirus humà (HPV) .
- 2006 – Aprovada la vacuna pel segon rotavirus la vacuna aprovada (primer va ser retirat).
- 2007 – El visual prosthetic (bionic ull) Argus II.
- 2008 – Laurent Lantieri actua la primera cara plena trasplanta.
- 2011 – Primer exitós trasplantament d`´uter d'un difunt donant a Turquia
- 2013 – El primer ronyó va ser desenvolupat in vitro en els EUA
- 2013 – El primer fetge humà va ser desenvolupat amb cèl·lules mare al Japó.
- 2014 – Una Impresora 3D és utilitzada per primer cop en un trasplantament de crani.
- 2016 – Es crea el primer pàncrees artificial
- 2019 – Impressió en 3D del cor humpa amb cèl·lules d'un pacient humà .
Notes i referències
[modifica]- ↑ Les dates indicades per a aquests treballs mèdics són incertes Un homenatge a l'hinduisme suggereix que Sushruta va viure al segle v aC.
- ↑ Wilford, John Noble «Lessons in Iceman's Prehistoric Medicine Kit». , 08-12-1998 [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ Issues in Pharmaceuticals by Disease, Disorder, or Organ System: 2011 Edition. 2011, 9 gener 2012, p. P. ISBN 9781464967566.
- ↑ «Imhotep». Collins Dictionary, n.d.. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Silverberg, Robert. The Dawn of Medicine (en anglès). Putnam, 1967.
- ↑ Colón, A. R.. Nurturing children: a history of pediatrics. Greenwood Press, gener 1999, p. 61. ISBN 9780313310805.
- ↑ Worton, Michael; Wilson-Tagoe, Nana. National healths: gender, sexuality and health in a cross-cultural context. Londres: UCL, 2004, p. 192. ISBN 978-1-134-05686-6.
- ↑ Hickey, Todd M; O'Connell, Elisabeth. «The Center for the Tebtunis Papyri | UC Berkeley Library». CPT (Center for the Tebtunis Papyri), 2003. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Bardinet, Thierry.. Les papyrus médicaux de l'Egypte pharaonique : traduction intégrale et commentaire. París: Fayard, 1995, p. 15-16. ISBN 2-213-59280-2.
- ↑ Wilkins, Robert H. Neurosurgical classics. [Park Ridge, Ill.?]: American Association of Neurological Surgeons, 1992. ISBN 1-879284-09-X.
- ↑ Nunn, J. F. (John Francis). Ancient Egyptian medicine. Red River Books ed. Norman: University of Oklahoma Press, 2002, ©1996, p. 37. ISBN 0-8061-3504-2.
- ↑ «L'Esculapi. El retorn del déu». Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2017. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Iversen, Erik; Carlsbergfondet (Copenhagen, Denmark); Københavns universitet; Ægyptologiske laboratorium. Papyrus Carlsberg no. VIII, with some remarks on the Egyptian origin of some popular birth prognoses. (en anglès). København: Munksgaard, 1939.
- ↑ Loudon, Irvine. Western Medicine: An Illustrated History. Oxford University Press, 2001. ISBN 9780199248131.
- ↑ Turgut, Mehmet «Ancient medical schools in Knidos and Kos» (en anglès). Child's Nervous System, 27, 2, 01-02-2011, pàg. 197-200. DOI: 10.1007/s00381-010-1271-2. ISSN: 1433-0350.
- ↑ Gardiner, Alan H. «The House of Life» (en anglès). The Journal of Egyptian Archaeology, 24, 1, 01-12-1938, pàg. 157-179. DOI: 10.1177/030751333802400131. ISSN: 0307-5133.
- ↑ Salguero, C. Pierce «The Buddhist Medicine King in Literary Context: Reconsidering an Early Medieval Example of Indian Influence on Chinese Medicine and Surgery». History of Religions, 48, 3, 2009, pàg. 183-210. DOI: 10.1086/598230. ISSN: 0018-2710.
- ↑ Boslaugh, Sarah. Encyclopedia of epidemiology, 2007, p. 547. ISBN 978-1-4522-6559-9.
- ↑ 18,0 18,1 Harris, Charles Reginald Schiller. The heart and the vascular system in ancient Greek medicine, from Alcmaeon to Galen. Clarendon Press, 1973.
- ↑ 19,0 19,1 Longrigg, James. Greek Rational Medicine: Philosophy and Medicine from Alcmaeon to the Alexandrians. Psychology Press, 28 juliol 1993. ISBN 9780415025942.
- ↑ 20,0 20,1 Magill, Frank N. Dictionary of World Biography: The Ancient World. Taylor & Francis, 23 gener 2003. ISBN 9781579580407.
- ↑ González Escudero, Santiago «Raíces y elementos en Empédocles». El Basilisco: Revista de materialismo filosófico, 13, 1981, pàg. 62–69. ISSN: 0210-0088.
- ↑ Silverberg, Robert. The dawn of medicine. Putnam, 1967.
- ↑ Carrick, Paul. Medical Ethics in the Ancient World. Georgetown University Press, 2001. ISBN 9780878408498.
- ↑ Crivellato, Enrico; Mallardi, Franco; Ribatti, Domenico «Diogenes of Apollonia: A pioneer in vascular anatomy» (en anglès). The Anatomical Record Part B: The New Anatomist, 289B, 4, 2006, pàg. 116–120. DOI: 10.1002/ar.b.20106. ISSN: 1552-4914.
- ↑ Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 221. ISBN 978-0-19-973414-6.
- ↑ Alsina Clota, José «La Medicina Hipocràtica: una representació». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 28, 1997, pàg. 1. ISSN: 2385-4200.
- ↑ «Huangdi Neijing: El Canon Interno del Emperador Amarillo» (en castellà), 20-06-2016. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Traver, Andrew G. From Polis to Empire, the Ancient World, C. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 2002. ISBN 9780313309427.
- ↑ Smith, William. «Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, "Diocles Carystius",page 1011 (v. 1)», 1867. Arxivat de l'original el 2005-10-26. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Philip II of Macedonia: Greater Than Alexander by Richard A. Gabriel, 2010, pg. 10
- ↑ Philinus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 268
- ↑ Staden, Heinrich von; Herophilus; Chalcedonius, Herophilus. Herophilus: The Art of Medicine in Early Alexandria: Edition, Translation and Essays (en anglès). Cambridge University Press, 1989-04-20, p. 138. ISBN 978-0-521-23646-1.
- ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 398. ISBN 978-0-7923-4066-9.
- ↑ Balalykin, Dmitry A. «What do we know about Erasistratus? Part1». History of Medicine: russian journal, 2018, pàg. 3-13. Arxivat de l'original el 2021-10-16 [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Mitchell et al.editors. 1999, Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide pàg 1-2
- ↑ «Agarwal, D.P. "About The Date Of Caraka, The Famous Ancient Physician".». www.infinityfoundation.com., 01-07-2002. Arxivat de l'original el 2002-07-01. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 381-382.
- ↑ Adler, Robert E. Medical Firsts: From Hippocrates to the Human Genome. Wiley, 29 març 2004. ISBN 9780471401759.
- ↑ Segura Ramos, Bartolomé «Enfermar, envejecer y morir en los tiempos de Tito a Trajano». Cuadernos de filología clásica: Estudios latinos, 27, 1, 2007, pàg. 87–116. ISSN: 1131-9062.
- ↑ Celsus, Aulus Cornelius. The first four books of Aur. Corn. Celsus de re medica, with an ordo verborum and tr. by J. Steggall, 1837.
- ↑ «Dioscorides: Materia Medica». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. By various writers. Ed. by William Smith. Illustrated by numerous engravings on wood., 2005, p. 277.
- ↑ Todman, Don «Soranus of Ephesus (AD 98–138) and the Methodist sect:» (en anglès). Journal of Medical Biography, 01-02-2008. DOI: 10.1258/jmb.2007.007011.
- ↑ Dunn, P «Galen (AD 129-200) of Pergamun: anatomist and experimental physiologist». Archives of Disease in Childhood Fetal and Neonatal Edition, 88, 5, 9-2003, pàg. F441–F443. DOI: 10.1136/fn.88.5.F441. ISSN: 1359-2998. PMC: 1721609. PMID: 12937057.
- ↑ Vegetti, Mario «Galeno e la rifondazione della medicina». Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scientiarumque historiam illustrandam, 15, 1995, pàg. 67–101. ISSN: 0211-9536.
- ↑ Riddle, John M. «Gargilius Martialis as a Medical Writer» (en anglès). Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 39, 4, 01-10-1984, pàg. 408–429. DOI: 10.1093/jhmas/39.4.408. ISSN: 0022-5045.
- ↑ Nutton, Vivian. Ancient Medicine (en anglès). Routledge, 2012-12-20, p. 306. ISBN 978-1-136-17276-2.
- ↑ Lawson, Russell M.; Services, Abc-clio Information. Science in the Ancient World: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 175. ISBN 978-1-85109-534-6.
- ↑ Horden, Peregrine «The Earliest Hospitals in Byzantium, Western Europe, and Islam». The Journal of Interdisciplinary History, 35, 3, 2005, pàg. 361–389. ISSN: 0022-1953.
- ↑ Ziegler, Tiffany A. Medieval Healthcare and the Rise of Charitable Institutions: The History of the Municipal Hospital (en anglès). Springer, 2018-10-13, p. 55. ISBN 978-3-030-02056-9.
- ↑ Horden, Peregrine. Cultures of Healing: Medieval and After (en anglès). Routledge, 2019-01-30. ISBN 978-0-429-65732-0.
- ↑ Windsor, Laura Lynn. Women in Medicine: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 75. ISBN 978-1-57607-392-6.
- ↑ Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). OUP Oxford, 2014-09-11. ISBN 978-0-19-101676-9.
- ↑ Langslow, D. R.. Medical Latin in the Roman Empire (en anglès). Oxford University Press, 2000-06-08, p. 58. ISBN 978-0-19-165729-0.
- ↑ Riva, Michele Augusto; Cesana, Giancarlo «The charity and the care: the origin and the evolution of hospitals». European Journal of Internal Medicine, 24, 1, 1-2013, pàg. 1–4. DOI: 10.1016/j.ejim.2012.11.002. ISSN: 1879-0828. PMID: 23199643.
- ↑ Keyser, Paul Turquand; Scarborough, John. The Oxford Handbook of Science and Medicine in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0-19-973414-6.
- ↑ Albala, Ken. Eating Right in the Renaissance. University of California Press, 2002. ISBN 9780520927285.
- ↑ Fiori, Emiliano. Sergius of Reshʿaynā (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2011, p. 1185–1188. DOI 10.1007/978-1-4020-9729-4_461. ISBN 978-1-4020-9729-4.
- ↑ Prioreschi, Plinio. A History of Medicine: Byzantine and Islamic medicine. Horatius Press, 2001. ISBN 9781888456042.
- ↑ Greenhill, William Alexander (1867). «Alexander». En William Smith, ed. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1. Boston: Little, Brown and Company. pp. 126-127
- ↑ Greenhill, William Alexander. «Aetius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
- ↑ Dey, Hendrik W. «Diaconiae, xenodochia, hospitalia and monasteries: ‘social security’ and the meaning of monasticism in early medieval Rome» (en anglès). Early Medieval Europe, 16, 4, 2008, pàg. 398–422. DOI: 10.1111/j.1468-0254.2008.00236.x. ISSN: 1468-0254.
- ↑ Touwaide, Alain. Stephanus of Athens (en anglès). American Cancer Society, 2012. DOI 10.1002/9781444338386.wbeah21306. ISBN 978-1-4443-3838-6.
- ↑ García García, Inmaculada; Ramos Cobos, Maria del Carmen; Gozalbes Cravioto, Enrique «Enfermedad y cuidados en la obra de Isidoro de Sevilla: Siglo VII». Index de Enfermería, 14, 51, 3-2005, pàg. 70–73. ISSN: 1132-1296.
- ↑ Riggs, Christina. The Oxford Handbook of Roman Egypt. Oxford University Press, 21 juny 2012, p. 311–312. ISBN 9780191626333.
- ↑ Pormann, P. E.. The Oriental Tradition of Paul of Aegina's "Pragmateia". BRILL, 2004. ISBN 9789004137578.
- ↑ The Oxford illustrated history of medieval Europe. Oxford [England]: Oxford University Press, 1988, p. 52. ISBN 0-19-820073-0.
- ↑ Robin, E D; Notkin, H «al-Kindi--physician, philosopher, and savant seven centuries before the Renaissance.». Western Journal of Medicine, 162, 1, 1-1995, pàg. 66–67. ISSN: 0093-0415. PMC: 1022604. PMID: 7863668.
- ↑ Ferré, Lola. «The Multi-Cultural Origins of the Salernitan Medical School: A Historiographical Debate» (en anglès), 2018. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ De Vos, Paula «The "Prince of Medicine": Yūhannā ibn Māsawayh and the foundations of the western pharmaceutical tradition». Isis; an International Review Devoted to the History of Science and Its Cultural Influences, 104, 4, 12-2013, pàg. 667–712. DOI: 10.1086/674940. ISSN: 0021-1753. PMID: 24783490.
- ↑ Iskandar, Albert Z. Ḥunayn Ibn Isḥāq (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2008, p. 1081–1083. DOI 10.1007/978-1-4020-4425-0_9796. ISBN 978-1-4020-4425-0.
- ↑ Meyerhof, Max «`Alî at-Tabarî's ``Paradise of Wisdom, one of the oldest Arabic Compendiums of Medicine». Isis, 16, 1, 01-07-1931, pàg. 6–54. DOI: 10.1086/346582. ISSN: 0021-1753.
- ↑ Rosenthal, Franz «Isḥâq b. Hunayn's Ta'rîḫ al-aṭibbâ'». Oriens, 7, 1, 1954, pàg. 55–80. DOI: 10.2307/1579054. ISSN: 0078-6527.
- ↑ Pormann, Peter E.. The oriental tradition of Paul of Aegina's Pragmateia. Leiden: Brill, 2004, p. 14. ISBN 90-04-13757-2.
- ↑ Modanlou, Houchang D. «A tribute to Zakariya Razi (865 - 925 AD), an Iranian pioneer scholar». Archives of Iranian Medicine, 11, 6, 11-2008, pàg. 673–677. ISSN: 1029-2977. PMID: 18976043.
- ↑ Israeli, Isaac. Isaac Israeli: A Neoplatonic Philosopher of the Early Tenth Century (en anglès). University of Chicago Press, 2010-07-15. ISBN 978-0-226-01615-3.
- ↑ Graetz, Heinrich. History of the Jews: Volume 2 (en anglès). BoD – Books on Demand, 2020-07-25, p. 141. ISBN 978-3-7523-3765-5.
- ↑ Glick, Thomas F.; Livesey, Steven; Wallis, Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2014-01-27. ISBN 978-1-135-45939-0.
- ↑ Amr Samir S.; Tbakhi Abdelghani «Abu Al Qasim Al Zahrawi (Albucasis): Pioneer of Modern Surgery». Annals of Saudi Medicine, 27, 3, 01-05-2007, pàg. 220–221. DOI: 10.5144/0256-4947.2007.220. PMC: PMC6077085. PMID: 17575478.
- ↑ González Marrero, José Antonio «Innovación en el discurso científico medieval a través del Taqwīm Al-Ṣiḥḥa de Ibn Buṭlān (Lat. Tacuinum Sanitatis)». Revista Chilena de Estudios Medievales, 14, 2018, pàg. 19–29. ISSN: 0719-2215.
- ↑ Carbó, Laura «La Cronografía de Miguel Psellos: La recepción de la tradición clásica y la síntesis con la visión cristiana de la Historia». De Medio Aevo, 5, 1, 2014, pàg. 67–94. ISSN: 2255-5889.
- ↑ Alfonso Tejeda, Francisco Iván; Díaz Acosta, Yennielis; Martínez Ramos, Aide Teresita; Rivas Corría, Betsy; Benítez Pérez, Carlos «Avicena y la trascendencia de la medicina y la cultura islámicas en el mundo occidental». EDUMECENTRO, 8, 12-2015, pàg. 32-47. ISSN: 2077-2874.
- ↑ Green, Monica H. «In Search of an " Authentic " women's medicine : the strange fates of Trota of Salerno and Hildegard of Bingen». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 19, 1999, pàg. 25–54. ISSN: 2340-7948.
- ↑ «Azucena Ruiz Viedma. Dones Sàvies: La Tròtula Catalana.». [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Pinzón Avendaño, Eduardo «Interacciones entre Bizancio y el islam en el medio letrado: Simeón Seth en el contexto del siglo XI». Erytheia: Revista de estudios bizantinos y neogriegos, 38, 2017, pàg. 51–74. ISSN: 0213-1986.
- ↑ Goodwin, Scott. Meaningful Healthcare Experience Design: Improving Care for All Generations (en anglès). CRC Press, 2020-05-10. ISBN 978-1-351-64662-8.
- ↑ Balliu, Christian «Constantino el Africano, o cuando el monasterio revisita la medicina». La traducción en los monasterios. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2004, pàg. 139–151.
- ↑ Marín, José «Ana Comneno: época, vida y obra». Arqueología, historia y viajes sobre el mundo medieval, 45, 2012, pàg. 22–31. ISSN: 1698-0387.
- ↑ De Costa, Caroline «St Anthony's fire and living ligatures: a short history of ergometrine». Lancet (Londres (Anglaterra)), 359, 9319, 18-05-2002, pàg. 1768–1770. DOI: 10.1016/S0140-6736(02)08658-0. ISSN: 0140-6736. PMID: 12049883.
- ↑ Clements, Barbara Evans. A History of Women in Russia: From Earliest Times to the Present (en anglès). Indiana University Press, 2012-06-29, p. 6. ISBN 978-0-253-00104-7.
- ↑ Waddington, Keir. Medical Education at St. Bartholomew's Hospital, 1123-1995 (en anglès). Boydell & Brewer, 2003. ISBN 978-0-85115-919-5.
- ↑ Aciduman, Ahmet; Arda, Berna; Kahya, Esin; Belen, Deniz «The Royal Book by Haly Abbas from the 10th century: one of the earliest illustrations of the surgical approach to skull fractures». Neurosurgery, 67, 6, 12-2010, pàg. 1466–1474; discussion 1474–1475. DOI: 10.1227/NEU.0b013e3181f8d392. ISSN: 1524-4040. PMID: 21107177.
- ↑ Rosner, Fred. The Medical Legacy of Moses Maimonides (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 1998. ISBN 978-0-88125-573-7.
- ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 440. ISBN 978-0-7923-4066-9.
- ↑ «RUGGERO Frugardo o dei Frugardi in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Noguera, Montserrat; Bárcena, Carles C. «El arte de curar según Averroes». Natura Medicatrix: Revista médica para el estudio y difusión de las medicinas alternativas, 45 (Invierno), 1996, pàg. 5–8. ISSN: 0212-9078.
- ↑ Garrido Anes, Maria Edurne «Geographical and dialectal distribution of platearius' "Liber de simplici medicina" in England». IJES, International Journal of English Studies, 5, 2, 2005, pàg. 93–114. ISSN: 1578-7044.
- ↑ Mattoni, S.; Scarnò, M.; Valensise, Maria Rosaria; Mongardini, M.; Bucci, Roberto «From a Pope's nightmare, a great public health institution: the Santo Spirito in Saxia Hospital, in Rome». Italian Journal of Public Health, 2010. DOI: 10.2427/5738.
- ↑ Martino, Giulio De; Bruzzese, Marina. Las filósofas: las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento (en castellà). Universitat de València, 1996, p. 97. ISBN 978-84-376-1440-3.
- ↑ Garcia-Ballester, Luis; French, Roger; Arrizabalaga, Jon; Cunningham, Andrew. Practical Medicine from Salerno to the Black Death (en anglès). Cambridge University Press, 1994, p. 60. ISBN 978-0-521-43101-9.
- ↑ Siraisi, Nancy G. Taddeo Alderotti and His Pupils: Two Generations of Italian Medical Learning (en anglès). Princeton University Press, 2019-02-19. ISBN 978-0-691-19816-3.
- ↑ Comrie, John D. «Michael Scot: A Thirteenth-Century Scientist and Physician». Edinburgh Medical Journal, 25, 1, 7-1920, pàg. 50–60. ISSN: 0367-1038. PMC: 5285926.
- ↑ Keen, Elizabeth. The Journey of a Book: Bartholomew the Englishman and the Properties of Things (en anglès). ANU E Press, 2007-06-01. ISBN 978-1-921313-07-3.
- ↑ Barón Fernández, José «Ibn An-Nafis y la circulación de la sangre». Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 4 (JUL), 1971, pàg. 7–26. ISSN: 0300-8169.
- ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-03-12, p. 1089. ISBN 978-1-4020-4559-2.
- ↑ Goes, Frank Joseph. The Eye in History (en anglès). JP Medical Ltd, 2013-01-30, p. 127. ISBN 978-93-5090-274-5.
- ↑ Selin, Helaine. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer Science & Business Media, 1997-07-31, p. 433. ISBN 978-0-7923-4066-9.
- ↑ Gritzalis KC (2008) The biological elements and the aspects on human biology of Demetrios Pepagomenos (AD 13th century) in his work “Syntagma peri Podagras” (=Compendium on Gout). Analecta Historico Medica, Anno VI, n.2, Luglio-Dicembre 2008. [Addendum al II volume], pp. 85-92.(reprint In: IV International Meeting on the History of Medicine: 85-92)
- ↑ de Tovar, C. «Les versions françaises de la Chirurgia parva de Lanfranc de Milan: étude de la tradition manuscrites». Revue D'histoire Des Textes, 12-13, 1982-1983, pàg. 195–262. ISSN: 0373-6075. PMID: 11635780.
- ↑ Tsoucalas, Gregory; Karamanou, Marianna; Androutsos, George «The eminent Italian scholar Pietro d'Abano (1250-1315) and his contribution in anatomy». Italian Journal of Anatomy and Embryology = Archivio Italiano Di Anatomia Ed Embriologia, 116, 1, 2011, pàg. 52–55. ISSN: 1122-6714. PMID: 21898974.
- ↑ Wheatley, Edward «Blindness, Discipline, and Reward: Louis IX and the Foundation of the Hospice des Quinze Vingts» (en anglès). Disability Studies Quarterly, 22, 4, 15-10-2002. DOI: 10.18061/dsq.v22i4.385. ISSN: 2159-8371.
- ↑ Cifuentes, Lluis. «Borgognoni, Teodoric (Lucca, 1205 – Bolonya, 1298)». MedCat. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Ghosh, Sanjib K. «Henri de Mondeville (1260-1320): Medieval French Anatomist and Surgeon» (en anglès). European Journal of Anatomy, 19, 3, 29-03-2021, pàg. 309–314. ISSN: 1136-4890.
- ↑ Carachi, Robert. A History of Surgical Paediatrics (en anglès). World Scientific, 2009, p. 143. ISBN 978-981-277-228-2.
- ↑ Diamandopoulos, A. A. «Joannes Zacharias Actuarius. A witness of late Byzantine uroscopy, closely linked with Thessaloniki». Nephrology, Dialysis, Transplantation: Official Publication of the European Dialysis and Transplant Association - European Renal Association, 16 Suppl 6, 2001, pàg. 2–3. DOI: 10.1093/ndt/16.suppl_6.2. ISSN: 0931-0509. PMID: 11568224.
- ↑ Mavrodi, Alexandra; Paraskevas, George «Mondino de Luzzi: a luminous figure in the darkness of the Middle Ages». Croatian Medical Journal, 55, 1, 2-2014, pàg. 50-53. DOI: 10.3325/cmj.2014.55.50. ISSN: 1332-8166. PMC: 3944418. PMID: 24577827.
- ↑ Pérez Ibáñez, María Jesús «Los pronósticos médicos en la medicina medieval: el "Tractatus de crisi et de diebus creticis" de Bernardo de Gordonio». Revista de estudios latinos: RELat, 3, 2003, pàg. 252–255. ISSN: 1578-7486.
- ↑ Lippi, Donatella; Luigi Padeletti. «The Spedale of Santa Maria Nuova in Florence - Hektoen International». Hektoen International Journal. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ Vincent Ilardi, Renaissance Vision from Spectacles to Telescopes (Filadèlfia, Pennsylvania: American Philosophical Society, 2007), page 5.
- ↑ Thorndike, L. «Consilia and more works in manuscript by Gentile da Foligno». Medical History, 3, 1, 1-1959, pàg. 8–19. DOI: 10.1017/s0025727300024212. ISSN: 0025-7273. PMC: 1034443. PMID: 13632204.
- ↑ Garcia Ballester, Luis «Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos en Montpellier (1309) : el Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 2, 1982, pàg. 97–158. ISSN: 2340-7948.
- ↑ De Vos, Paula «European Materia Medica in Historical Texts: Longevity of a Tradition and Implications for Future Use». Journal of ethnopharmacology, 132, 1, 28-10-2010, pàg. 28–47. DOI: 10.1016/j.jep.2010.05.035. ISSN: 0378-8741. PMC: 2956839. PMID: 20561577.
- ↑ Agramunt, Jaume d´ «Regiment de preservació de pestilència : (Lleida, 1348)» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1998.
- ↑ Herrera Carranza, M. «A propósito de pandemias: Ibn Jatima de Almería anticipa el concepto fisiopatológico de fallo multiorgánico en el siglo XIV». Medicina Intensiva, 18-07-2020. DOI: 10.1016/j.medin.2020.05.010. ISSN: 0210-5691. PMC: 7367800. PMID: 32690324.
- ↑ Barr, Justin; Schalick, Walton O.; Shortell, Cynthia K. «Surgeons in the time of plague: Guy de Chauliac in fourteenth-century France» (en anglès). Journal of Vascular Surgery Cases and Innovative Techniques, 6, 4, 01-12-2020, pàg. 657–658. DOI: 10.1016/j.jvscit.2020.07.006. ISSN: 2468-4287. PMID: 32838095.
- ↑ Pearn, John «Master John of Arderne (1307-1380): a founder of modern surgery». ANZ journal of surgery, 82, 1-2, 1-2012, pàg. 46–51. DOI: 10.1111/j.1445-2197.2011.05670.x. ISSN: 1445-2197. PMID: 22507495.
- ↑ Grant, Edward. Source Book in Medieval Science. Harvard University Press, 1974, p. 807–. ISBN 9780674823600.
- ↑ 128,0 128,1 128,2 McCallum, Jack E. Military Medicine: From Ancient Times to the 21st Century. ABC-CLIO, 1 febrer 2008. ISBN 9781851096930.
- ↑ 129,0 129,1 Buck, Albert Henry. The growth of medicine from the earliest times to about 1800. Yale university press, 1917, p. 490.
- ↑ Benivieni, Antonio. De abditis nonnullis ac mirandis morborum & sanationum causis. apud Andream Cratandrum, 1529.
- ↑ Thorndike, Lynn. A History of Magic and Experimental Science: Fourteenth and fifteenth centuries. Columbia University Press, 1958. ISBN 9780231087971.
- ↑ Pagel, Walter. Paracelsus: An Introduction to Philosophical Medicine in the Era of the Renaissance. Karger Publishers, 1958, p. 15–. ISBN 9783805535182.
- ↑ Crone, Hugh D. Paracelsus: The Man who Defied Medicine : His Real Contribution to Medicine and Science. Albarello Press, 1 maig 2004, p. 104. ISBN 9780646433271.
- ↑ Hamilton, William. The history of medicine, surgery and anatomy, 1831, p. 358.
- ↑ 135,0 135,1 Zimmerman, Leo M. Great Ideas in the History of Surgery. Norman Publishing, 1 agost 1993. ISBN 9780930405533.
- ↑ M.D., FREDERIC S. DENNIS. SYSTEM OF SURGERY, 1895, p. 56–57.
- ↑ Schumpelick, Volker. Hernien. Georg Thieme Verlag, 2000. ISBN 9783131173645.
- ↑ Barsky, Arthur Joseph British Journal of Plastic Surgery, 17, 1964, pàg. 335–50. DOI: 10.1016/s0007-1226(64)80059-x. PMID: 14218955 [Consulta: 7 desembre 2012].
- ↑ Paget, Stephen. Ambroise Paré and his times, 1510-1590. G.P. Putnam's sons, 1897.
- ↑ Paré, Ambroise. The Workes of that Famous Chirurgion Ambrose Parey. R. Cotes and Willi Du-gard, and are to be sold by John Clarke, 1649.
- ↑ Tallett, Frank. War and Society in Early-Modern Europe: 1495-1715. Routledge, 1997. ISBN 9780415160735.
- ↑ Wolf, Abraham. A history of science, technology and philosophy in the 16th & 17th centuries. Macmillan, 1935.
- ↑ Norton, Jeffrey A. Surgery: Basic Science and Clinical Evidence. Springer, 1 gener 2008. ISBN 9780387681139.
- ↑ 144,0 144,1 Ellis, Harold. A History Of Surgery. Cambridge University Press, 2001, p. 47. ISBN 9781841101811.
- ↑ Asling, C. W.. The Epitome of Andreas Vesalius. Kessinger Publishing, setembre 2010. ISBN 9781163151303.
- ↑ Vesalius, Andreas. Andreae Vesalii Bruxellensis Epitome anatomica. apud Henricum Laurentii bibliopolam, 1633.
- ↑ Finlayson, James. Account of the life and works of Maister Peter Lowe: the founder of the Faculty of Physicians and Surgeons of Glasgow. J. Maclehose, 1889.
- ↑ Woodall, John. The Surgions Mate. Kingsmead, 1617. ISBN 9780906230152.
- ↑ Longmore, Sir Thomas. Richard Wiseman, surgeon and sergeant-surgeon to Charles II.: A biographical study. Longmans, Green and co., 1891.
- ↑ Wiseman, Richard. Eight chirurgical treatises, on these following heads: viz. I. Of tumours. II. Of ulcers. III. Of diseases of the anus. IV. Of the king's evil. V. Of wounds. VI. Of gun-shot wounds. VII. Of fractures and luxations. VIII. Of the lues venerea. J. Walthoe, 1734.
- ↑ Heister, Lorenz. A General System of Surgery: In Three Parts .... J. Clarke, [ect.], 1763.
- ↑ Houstoun, Robert. Lithotomus castratus; or Mr. Cheselden's Treatise on the high operation for the stone: thoroughly examin'd and plainly found to be Lithotomia Douglassiana, under another title: in a letter to Dr. John Arbuthnot. With an appendix, wherein both authors are fairly compar'd. T. Payne, 1723.
- ↑ Cheselden, William. Anatomical Tables of the Human Body. by William Cheselden, Surgeon to His Majesty's Royal Hospital at Chelsea, Fellow of the Royal Society, and Member. BiblioBazaar, 10 juny 2010. ISBN 9781170888018.
- ↑ Dran, Henri-François Le. The operations in surgery. printed for Hawes Clarke and Collins, J. Dodsley, W. Johnston, B. Law and T. Becket, 1768.
- ↑ Pott, Percivall. The chirurgical works of Percival Pott ...: to which are added a short account of the life of the author, a method of curing the hydrocele by injection and occasional notes and observations by Sir James Earle. J. Johnson, 1808.
- ↑ Pott, Percivall. The chirurgical works of Percivall Pott: with his last corrections. Published by James Webster; William Brown, printer, 1819.
- ↑ Mostof, Seyed Behrooz. Who's Who in Orthopedics. Springer, 1 gener 2005, p. 278. ISBN 9781846280702.
- ↑ International Journal of Surgery: Devoted to the Theory and Practice of Modern Surgery and Gynecology. The International Journal of Surgery Co., 1919, p. 392.
- ↑ Paget, Stephen. John Hunter, man of science and surgeon (1728-1793). T. Fisher Unwin, 1897.
- ↑ Moore, Wendy. The Knife Man: The Extraordinary Life and Times of John Hunter, Father of Modern Surgery. Random House Digital, Inc., 13 setembre 2005. ISBN 9780767916523.
- ↑ Londres, Hunterian Museum. A guide to the Hunterian Museum: John Hunter, 1728-1793. Royal College of Surgeons of England, 1993.
- ↑ Desault, Pierre-Joseph. Parisian Chirurgical Journal. Printed for the translator, 1794.
- ↑ Porter, Roy. The Cambridge Illustrated History of Medicine. Cambridge University Press, 30 juliol 2001, p. 221. ISBN 9780521002523.
- ↑ Bell, Benjamin. A System of Surgery. by Benjamin Bell, ... Illustrated with Copperplates. ... the Fifth Edition. Volume 6 of 6. BiblioLife, maig 2010. ISBN 9781140774365.
- ↑ Kingsnorth, Andrew N. Fundamentals of Surgical Practice. Cambridge University Press, 2006, p. 265. ISBN 9780521677066.
- ↑ Scarpa, Antonio. A treatise on the anatomy, pathology and surgical treatment of aneurism, with engravings. Printed for Mundell, Doig, & Stevenson, 1808.
- ↑ Bell, John. The principles of surgery. Printed for Longman, Hurst, Rees and Orme, 1808.
- ↑ M.D., Ann M. Berger. Principles and Practice of Palliative Care and Supportive Oncology, 3e. Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 322. ISBN 9780781795951.
- ↑ Larrey, baron Dominique Jean. Memoirs of Military Surgery, and Campaigns of the French Armies, on the Rhine, in Corsica, Catalonia, Egypt, and Syria; at Boulogne, Ulm, and Austerlitz; in Saxony, Prussia, Poland, Spain, and Austria. Joseph Cushing, 6, North Howard street, 1814.
- ↑ (baron), Dominique Jean Larrey. Memoirs of military surgery: Containing the practice of the French military surgeons during the principal campaigns of the late war. Abridged and translated from the French by John Waller. In two parts. Cox, 1815.
- ↑ (baron), Dominique Jean Larrey. Memoir of Baron Larrey, surgeon-in-chief of the Grande Armée, from the French. H. Renshaw, 1861.
- ↑ bart.), Astley Paston Cooper (sir, 1st. The lectures of sir Astley Cooper, bart ... on the principles and practice of surgery, with additional notes and cases, by F. Tyrrell, 1824.
- ↑ Cooper, Sir Astley. A manual of surgery: founded upon the principles and practice lately taught by Sir Astley Cooper ... and Joseph Henry Green .... Printed for E. Cox, 1832.
- ↑ Garrison, Fielding Hudson. An Introduction to the history of medicine. W.B. Saunders Company, 1921, p. 508–.
- ↑ Bell, John. The anatomy and physiology of the human body. Collins & co., 1827.
- ↑ Wylock, Paul. The Life and Times of Guillaume Dupuytren, 1777-1835. Asp / Vubpress / Upa, 1 setembre 2010. ISBN 9789054875727.
- ↑ Dupuytren, Guillaume. On the injuries and diseases of bones. Sydenham Society, 1847.
- ↑ Eaton, Charles. Dupuytren's Disease and Related Hyperproliferative Disorders: Principles, Research, and Clinical Perspectives. Springer, 20 març 2012, p. 200–. ISBN 9783642226960.
- ↑ Rutkow, Ira M. History of Surgery in the United States 1775-1900: Periodical and Pamphlet Literature. Norman Publishing, 1992, p. 98–. ISBN 9780930405489.
- ↑ Sims, James Marion. Clinical notes on uterine surgery c. 3. William Wood, 1886.
- ↑ Biography: Sims, James Marion. The story of my life. D. Appleton and Company, 1888.
- ↑ Pasteur, Louis. Collected Writings. Kaplan Publishing, 5 agost 2008. ISBN 9781427798008.
- ↑ Truax, Rhoda. Joseph Lister: Father of Modern Surgery. Kessinger Publishing, setembre 2010. ISBN 9781164499572.
- ↑ "History of the Institution," Drexel University College of Medicine Legacy Center. Retrieved 25 June 2015.
- ↑ «Còpia arxivada». Contraception Online (Baylor College of Medicine), 10, 6, 2-2000. Arxivat de l'original el 6 de juny 2009 [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Wolfgang Saxon «Harry Martin Meyer Jr., 72; Helped Create Rubella Vaccine». [Consulta: 6 juliol 2013].
- ↑ Pennington H Bull World Health Organ, 81, 10, 2003, pàg. 762–7. DOI: 10.1590/S0042-96862003001000014. PMC: 2572332. PMID: 14758439.
- ↑ Albion Street Centre. «Resource Packages: Hepatitis A». South Eastern Sydney Illawarra Health, NSW Health Department. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2012. [Consulta: 11 maig 2009].
Referència: 1. EUA de patent internacional. .wef 1995. ENS PTO cap.6227202 i 20020007223. 2. R. Maingot Llibre de Text d'operacions Abdominals.1997 EUA. 3. Llibre de text d'Obstetrícies i Gynecology. 2010 J P Editors.
Bibliografia complementària
[modifica]Matapurkar B G. (1995). ENS Patent internacional 6227202 i 20020007223.Ús mèdic de cèl·lules de Tija de l'Adult. Un fenomen fisiològic nou de va Desitjar Metaplasia per regeneració de teixits i òrgans en vivo. Annals De NYAS 1998.
- Bynum, W. F. and Roy Porter, eds. Companion Encyclopedia of the History of Medicine (2 vol. 1997); 1840pp; 72 long essays by scholars excerpt and text search
- Conrad, Lawrence I. et al. The Western Medical Tradition: 800 BC to AD 1800 (1995); excerpt and text search
- Bynum, W.F. et al. The Western Medical Tradition: 1800-2000 (2006) excerpt and text search
- Loudon, Irvine, ed. Western Medicine: An Illustrated History (1997) online Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine.
- McGrew, Roderick. Encyclopedia of Medical History (1985)
- Porter, Roy. The Greatest Benefit to Mankind: A Medical History of Humanity from Antiquity to the Present. Harper Collins, 1997. ISBN 0-00-215173-1.
- Porter, Roy, ed. The Cambridge History of Medicine (2006); 416pp; excerpt and text search
- Porter, Roy, ed. The Cambridge Illustrated History of Medicine (2001) excerpt and text search excerpt and text search
- Singer, Charles, and E. Ashworth Underwood. A Short History of Medicine (2nd ed. 1962)
- Watts, Sheldon. Disease and Medicine in World History (2003), 166pp online Arxivat 2017-09-26 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]- Interactiu timeline de medicina i tecnologia mèdica (requereix Flaix plugin)
- El Historyscoper
| Històries de les ciències bàsiques |  | |
|---|---|---|
| Històries de les especialitats mèdiques | ||
| Medicina a les societats antigues | ||
| Història dels mètodes a la medicina | ||
| Desastres i plagues | ||
