Howard Walter Florey

Howard Walter Florey

Howard Florey l’any 1945
Biografia
Naixement	24 setembre 1898 Adelaida (Imperi Britànic)
Mort	21 febrer 1968 (69 anys) Oxford (Anglaterra)
Causa de mort	infart de miocardi
Membre de la Cambra dels Lords
4 febrer 1965 – 21 febrer 1968 (mort en el càrrec)
51è President de la Royal Society
1960 – 1965 ← Cyril Norman Hinshelwood – Patrick Maynard Stuart Blackett →
Dades personals
Nacionalitat	Australiana
Formació	Universitat d'Adelaida Universitat de Cambridge
Es coneix per	Activitat antibiòtica de la Penicilina Extracció de la Penicilina del ''Penicillium notatum''
Activitat
Lloc de treball	Londres
Ocupació	Medicina Farmacologia
Organització	Universitat de Sheffield Universitat d'Oxford
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1963–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society
Influències	Charles Scott Sherrington
Obra
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale
Altres
Títol	Baró
Cònjuge	Margaret Jennings (1967–) Mary Ethel Hayter Florey (1926–)
Fills	Paquita Mary Joanna Florey  () Mary Ethel Hayter Florey Charles du Vé Florey  () Mary Ethel Hayter Florey
Pares	Joseph Florey   i Bertha Mary Wadham
Germans	Hilda Gardner
Premis
(15 juliol 1965)  Orde del Mèrit (1965)  Medalla John Scott (1964)  Medalla d'Or Lomonóssov (1961)  company honorífic del Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra (1960)  Medalla Wilhelm Exner (1958)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (1957)  Medalla Copley (1954)  Croonian Medal and Lecture (1951)  Medalla de la Royal Society (1946)  doctor honoris causa from the University of Lyon (en) (1945)  Lister Medal (en) (1945)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1921)  Beca Rhodes  Cameron Prize of the University of Edinburgh (en)  Knight Bachelor

Howard Walter Florey, Baró Florey OM, PRS (Adelaida, Austràlia 1898 - Oxford, Anglaterra 1968) fou un farmacòleg, patòleg i professor universitari australià guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945 per la seva recerca sobre la penicil·lina.

Va néixer el 24 de setembre de 1898 a la ciutat australiana d'Adelaida, situada a l'estat d'Austràlia Meridional. Va estudiar medicina a la Universitat d'Adelaide, on es va graduar el 1921. Es traslladà a Anglaterra per continuar els seus estudis a la Universitat d'Oxford, i el 1927 es doctorà a la Universitat de Cambridge. Fou nomenat professor de patologia a la Universitat de Sheffield l'any 1931, i el 1935 retornà a Oxford.

L'any 1944 fou nomenat Cavaller per part del rei Jordi VI del Regne Unit i el 1965 li fou concedit el títol de "Baró Florey d'Adelaida". L'any 1958 fou nomenat president de la Royal Society de Londres, càrrec que abandonà el 1965. Morí el 21 de febrer de 1968 a la seva residència d'Oxford a conseqüència d'un infart de miocardi.

Durant la seva estada a la Universitat d'Oxford fou l'encarregat de dirigir un grup d'investigadors que iniciaren un estudi sobre la penicil·lina, l'activitat antibiòtica de la qual havia estat descoberta per Alexander Fleming deu anys abans. Florey convidà al grup de recerca Ernst Boris Chain, amb el qual aconseguí extreure la penicil·lina dels cultius del fong Penicillium notatum i purificar-la mitjançant mètodes químics, objectiu que ambdós investigadors van assolir l'any 1940.

L'any 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la penicil·lina i les seves propietats guaridores en malalties infeccioses, premi que compartí amb Alexander Fleming i Ernst Boris Chain.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (8430) Florey descobert el 25 de desembre de 1997 per Frank B. Zoltowski, i el cràter lunar Florey.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Howard Walter Florey

• «Howard Walter Florey» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.