Ceará
| |||||
| Tipus | Unitat Federativa de Brasil  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Himne de Ceará (1903) | ||||
| Epònim | Aratinga | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Capital | Fortaleza | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.020.460 (2017) (61,64 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | Tremembé (en)  Tapeba (en) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 146.348,3 km² | ||||
| Altitud | 279 m | ||||
| Punt més alt | Pico Alto (en) (1.114 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1891 | ||||
| Patrocini | Josep de Natzaret | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Gabinet del governador de l'Estat de Ceará | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Legislativa de Ceará , (Escó: 46) | ||||
| • Governador | Elmano de Freitas (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | BR-CE | ||||
| Lloc web | ceara.gov.br | ||||
Ceará és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est. Té com a límits: l'oceà Atlàntic al Nord i al Nord-est, Rio Grande do Norte i Paraíba a l'Est, Pernambuco al Sud i Piauí a l'Oest.[1]
Posseeix una superfície total de 146.348,30 km², que correspon al 9,37% de l'àrea del Nord-est i l'1,7% de la superfície del Brasil. La capital és Fortaleza.[2]
Història
[modifica]Tradicionalment, Ceará es va formar per la barreja de colonitzadors europeus, indígenes catequitzats i aculturats després de gran resistència a la colonització i negres i mulats que vivien com treballadors lliures o com esclaus.[3]
Era una societat rural basada sobretot en la ramaderia, així com a l'agricultura, especialment en les valls i serres. El cultiu principal fou el sucre fins al segle xviii i el cotó el segle xix.[1] L'elit latifundiària, a través del seu poder econòmic i de complexes relacions de parentesc i adopció, posseïa control de gairebé tots els aspectes de la vida social. Els "coronels" mantenien en les seves propietats molts treballadors que els prestaven serveis o lliuraven part de la seva producció en paga de la possessió d'un lot de terra, en règim pràcticament semi-feudal, a més de treballadors assalariats.[4]
Inicialment una capitania colonial portuguesa, el 1621 les autoritats colonials van unir-la a les capitanies de Grão-Pará i Maranhão, formant l'Estat de Maranhão.[5] Entre 1637 i 1654 Ceará estigué sota control de Nova Holanda i el 1680 fou part de la capitania de Pernambuco. El desenvolupament independent de Ceará començaria només després de la seva separació de la capitania de Pernambuco el 1799, passant a ser una província el 1822 i un estat de la nova república del Brasil el 1889.[2]
Ceará fou el primer estat del Brasil a abolir l'esclavitud i a emancipar massivament els seus aproximadament 20.000 esclaus el 25 de març de 1884.[6] Tot i així, molts terratinents propietaris d'esclaus van aconseguir esquivar l'abolició enviant els seus esclaus a altres estats per a ser venuts.[7]
La seva història va ser sempre marcada per lluites polítiques i moviments armats. Un exemple d'aquestes lluites polítiques armades fou la revolta del Pare Cícero el 1912-1913 contra el President Hermes da Fonseca, que arribà a assetjar la capital de l'estat, seguit per una rebel·lió dels oligarques contra la intervenció del govern central el 1914.[8][9] Aquesta inestabilitat, que es va perllongar durant l'Imperi, la Primera República i l'Era Vargas, no es va normalitzar fins després de la reconstitucionalizació del país, el 1945.[10]
Geografia
[modifica]L'estat està envoltat per serres i chapadas, aquestes últimes són relleus plans de gres: el seu límit Oest és la Serra de Ibiapaba, a l'Est la Chapada do Apodi, al Sud la Chapada do Araripe i al Nord l'oceà Atlàntic.[2] Aquesta és la raó per la qual es coneix la regió central de l'estat pel nom de Depressió Sertaneja.[11] Les serralades i inselbergs (turons aïllats), que s'eleven de la Depressió Sertaneja són formacions de muntanya d'origen sedimentari i roques cristal·lines, respectivament.[12]
Vegetació
[modifica]A Ceará predomina la caatinga, un bioma semiàrid exclusivament brasiler, caracteritzat per tenir el seu període de pluges restringit en 3 a 4 mesos de l'any i una considerable biodiversitat.[13] Donades les característiques del bioma, existeix flora i fauna adaptada a les seves condicions ambientals.[14]
Al peu de les muntanyes hi ha més humitat i la vegetació és més densa. Poden existir allí, per exemple, boscos de palmeres de carnauba.[15]
Clima i temperatures
[modifica]El clima predominant de Ceará és semiàrid.[2] Almenys durant 9 mesos de l'any no es registren pluges, i la temperatura mitjana és de 29 °C.[1] Algunes vegades les sequeres poden durar més d'un any. En els mesos de pluja, que ocorren normalment de febrer a maig,[1] les temperatures disminueixen una mica, ronden una mitjana de 25 °C. En aquests mesos pot ploure entre 500 i 1000 mm.[2] Les regions més elevades i el litoral gaudeixen d'un clima més amè, amb una temperatura i humitat més favorable a la vegetació.[16]
Demografia i economia
[modifica]El 2022 Ceará era el vuitè estat més poblat del Brasil, amb 8.794.957 habitants i una densitat de població de 59,07 persones per quilòmetre quadrat. Està dividit en 184 municipis, éssent els municipis principals Fortaleza, Juazeiro do Norte, Sobral, Crato, Igatu i Crateús.[1][17]
Amb una renda per capita de 1.166 reals brasilers, és el 6è estat més pobre del Brasil. L'any 2016, el 59,9% de la població amb més de 16 anys no estava en contractació regular. Desde 2010, el mode de transport per carretera més emprat a Ceará és la motocicleta per sobre del cotxe o l'autobús.[17]
Ceará té un important sector ramader localitzat en les grans propietats, que combinen aquesta activitat ramadera amb el cultiu de canya sucrera, anacards i altres fruites i verdures.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ceará» (en anglès britànic). Britannica. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 14 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ceará». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2022-05-27. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ de Oliveira Silva, Pedro Alberto «Cultura Negra e Negritude no Ceara» (
PDF) (en portuguès brasiler). Revista do Instituto do Ceará, 1995. Arxivat de l'original el 2014-09-24 [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ Pinheiro da Costa, Gláucio. "Ciclo dos coronéis": uma análise comparativa das oligarquias políticas do Ceará (tesi) (en portuguès brasiler). Fortaleza: Universidade Federal do Ceará, 2002. Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
- ↑ Smith, 2002, p. 8.
- ↑ Bethell, Leslie. Brazil: Essays on History and Politics (en anglès). Londres: University of London Press, 2018, p. 133, 138. ISBN 9781908857613. Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
- ↑ Pinheiro Machado, 2018, p. 96.
- ↑ Smith, 2002, p. 102.
- ↑ Pinheiro Machado, 2018, p. 149.
- ↑ Firmo, Érico. «A era revisitada» (en portuguès brasiler). O Povo, 15-03-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-08. [Consulta: 26 setembre 2024].
- ↑ Camilo Nunes, Rudy; Cavalcante Bellini, Bruno «A new species of Nothobrya Arlé, 1961 (Collembola: Entomobryidae) from Brazil and notes on key characters for Nothobryinae taxonomy, with an identification key to the species of the subfamily». Zootaxa, 4615, 2, 2019, pàg. 375-391. Arxivat de l'original el 2024-09-26 [Consulta: 14 setembre 2024].
- ↑ de Lima Brandão, Ricardo; Bastos Freitas, Luis Carlos «Geodiversidade do estado do Ceará» (
- ↑ Araujo, Helder F. P.; Canassa, Nathália F.; Machado, Célia C. C.; Tabarelli, Marcelo «Human disturbance is the major driver of vegetation changes in the Caatinga dry forest region» (en anglès). Scientific Reports, 13, 1, 27-10-2023, pàg. 18440. Arxivat de l'original el 2024-09-14. DOI: 10.1038/s41598-023-45571-9. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 14 setembre 2024].
- ↑ «Fauna and Flora» (en anglès). Instituto Sociedade, Populaçáo e Natureza. [Consulta: 14 setembre 2024].
- ↑ Kirmse, Robert D.; Pfister, James A.; Vale, Luiz V.; de Queiroz, Joao S. «Woody plants of the northern Ceará Caatinga» (
- ↑ Pinheiro, Lidriana; Onofre de Morais, Jáder; Parente Maria, Luis. «The Beaches of Ceará». A: Short, Andrew D.; da F. Klein, Antonio Henrique. Brazilian Beach Systems (en anglès). Springer, 2016, p. 178. DOI 10.1007/978-3-319-30394-9_7. ISBN 978-3-319-30394-9. Arxivat 2024-09-26 a Wayback Machine.
- ↑ 17,0 17,1 «Ceará - Panorama» (en pr-br). Cidades. IBGE. Arxivat de l'original el 2018-09-18. [Consulta: 13 setembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Pinheiro Machado, Roberto. Brazilian History: Culture, Society, Politics 1500-2010 (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2018. ISBN 9781527503496.
- Smith, Joseph. A History of Brazil (en anglès). Taylor&Francis Group, 2002. ISBN 9780582257719.
Enllaços externs
[modifica]
