Cocit
| |||
| Tipus | riu mític  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | mitologia grega | ||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | inframon grec | ||
| Inici | |||
| Entitat territorial administrativa | Grècia | ||
| Final | |||
| Entitat territorial administrativa | Parga Municipality (Grècia) (en)  | ||
| Localització | Aqueront | ||
| Afluents | |||
El Cocit[1][2][3] (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront. Estava format per les llàgrimes dels condemnats per la seva mala vida, llàgrimes que es podien gelar en algunes regions del riu. Les seves aigües, segons Plató, eren de color blau fosc[4] i baixaven a gran velocitat. A les seves ribes es troben les ànimes d'aquells qui no han rebut sepultura.
És un riu infernal, un corrent d'aigua molt freda que corre paral·lel a l'Estix, igual que el Flegetont, el "riu de les flames". Aquests rius formen l'extensió d'aigua que han de travessar les ànimes per arribar al regne de l'Hades.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català
- ↑ La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, pàg. 633. ISBN 9788441224223. «Ἑλένη = Hèlena»
- ↑ «Theoi». [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 113. ISBN 9788496061972.