[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

241 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre241 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià241 aC (ccxli aC)
Islàmic889 aH – 888 aH
Xinès2456 – 2457
Hebreu3520 – 3521
Calendaris hindús-185 – -184 (Vikram Samvat)
2861 – 2862 (Kali Yuga)
Persa862 BP – 861 BP
Armeni-
Rúnic10
Ab urbe condita513
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC
Anys
244 aC 243 aC 242 aC - 241 aC - 240 aC 239 aC 238 aC

El 241 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Cercó (o també any 513 ab urbe condita). L'ús del nom «241 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Imperi Selèucida i Egipte

[modifica]

Àsia Menor

[modifica]

Àfrica

[modifica]
  • Guerra dels Mercenaris, una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, que compta amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control del territori pels cartaginesos.[5]
  • Els caps dels mercenaris eren Espendi, un antic esclau romà, Mató, africà i Autàrit, cap dels mercenaris gals. Quan Giscó, general cartaginès, comandant de la guarnició de Lilibèon, va a pactar amb els amotinats, uns 20.000, que han ocupat Tunis a uns 15 km de Cartago enviat pel senat cartaginès, ofereix tot el que demanen, però els caps de la revolta temen per la seva seguretat, i no accepten els oferiments. Detenen i empresonen a Giscó, que més tard mor per ordre d'Autàrit.[6]

Antiga Grècia

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
  • Agis IV, rei d'Esparta. Leònides II, l'altre rei d'Esparta, el fa detenir. Va a la presó amb un escamot per assegurar-se de que Agis no s'escaparà, i amb els èfors a favor seu celebra un judici. Com que Agis no es penedeix dels seus actes el condemnen i l'executen, juntament amb la seva mare Agesístrata i la seva àvia. És el primer rei d'Esparta mort per ordre dels èfors.[16]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí, Justini Historiarum Philippicarum, XXVII 2.
  3. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVIII 16.
  4. Polibi, Història, XVIII 24.
  5. Polibi, Història, I 69.
  6. Polibi, Història, I 71-85.
  7. Smith, William (ed.). «Eurydamidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 13 abril 2024].
  8. Polibi, Història, I 65.
  9. Polibi, Història, I 74.
  10. Polibi, Història, I 62.7; 63.3.
  11. Zonaràs, Compendi d'història, VIII 398.
  12. Orosi, Historiae adversum paganos, IV 10.
  13. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXX 44.
  14. Valeri Màxim, De Factis Dictisque Memorabilibus, I 4.4.
  15. Ovidi, Fastos, VI 436.
  16. Plutarc, Vides paral·leles: «Agis», 20.