17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs. Queden 136 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1358, València: una gran riuada del Túria assota l'Horta i hi causa més de 400 víctimes.
• 1391, Perpinyàː Assalt al call de Perpinyà.^[1]
• 1694, Valls (l'Alt Camp): Hi esdevé l'Avalot dels Pobres,^[2] per reclamar la participació d'eclesiàstics i nobles, que gaudien d'exempció, en el pagament de les càrregues militars.
• 2017, Barcelona i Cambrils: Atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils

Resta del món

• 1668, Anatòlia, Turquia: Un terratrèmol de magnitud 8 en l'escala de magnitud de moment deixa 8.000 morts.
• 1863, Charleston, Carolina del Sud: Comença la Segona batalla de Fort Sumter entre les tropes dels Estats Units d'Amèrica i les dels Estats Confederats d'Amèrica.
• 1876, Bayreuth: primera representació de Götterdämmerung, la tercera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Festspielhaus.
• 1930, Sant Sebastià: els representats republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià, la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
• 1936, Poio, Galícia): És afusellat el nacionalista gallec Alexandre Bóveda Iglesias.
• 1945, Indonèsia assoleix la independència dels Països Baixos.^[3]
• 1960, Gabon assoleix la independència de França.
• 1999, İzmit, Turquia): Un terratrèmol de magnitud 7,4 en l'escala de magnitud de moment deixa 17.000 morts.

Països Catalans

• 1912 - Sallagosa, Alta Cerdanyaː Georgette Clerc, militant comunista i resistent nord-catalana (m. 1986).^[4]
• 1934 - Tortosa: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català (m. 2009).^[5]
• 1944 - Barcelonaː Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres (m. 2015).^[6]
• 1947 - Barcelona: Pedro Ruiz, artista, escriptor i presentador de televisió català.
• 1958 - Sallent: Mirella Cortès i Gès, política catalana, senadora, que ha estat alcaldessa.^[7]
• 1960 - Barcelona: Miquel Iceta i Llorens, polític català, primer secretari electe del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
• 1978 - l'Hospitalet de Llobregat: Enrique de Lucas Martínez, futbolista català.
• 1980 - Tortosaː Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.^[8]
• 1983 - Barcelonaː Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005.^[9]
• 1990 - Mallaː Irene Solà Sàez, poeta, narradora i artista catalana.

Resta del món

• 1686, Nàpols, Regne de Nàpols: Nicola Porpora, compositor italià.
• 1754, París: Louis Fréron, polític i periodista francès, representant a l'Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa.
• 1786, Coburg (ciutat d'Alemanya): Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld duquessa de Saxònia.
• 1798, Middlesex, Anglaterra: Thomas Hodgkin, metge anglès.
• 1801, Turku, Finlàndiaː Fredrika Bremer, escriptora i activista sueca ^[10]
• 1828, París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona ^[11]
• 1834, Harelbeke, Bèlgica: Peter Benoit, compositor flamenc ^[12]
• 1864, Istanbul, Imperi Otomà: Hüseyin Rahmi Gürpınar, novel·lista i dramaturg turc.
• 1887, St. Ann's Bay, Jamaica: Marcus Garvey, editor, periodista, i empresari jamaicànacionalista panafricanista ^[13]
• 1893, Brooklyn, Nova York Estats Units: Mae West, actriu estatunidenca (m. 1980).
• 1896, Udineː Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària italiana ^[14]
• 1906, Lisboa, Portugal: Marcelo Caetano, polític portuguès ^[15]
• 1920, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.^[16]
• 1926, Pamplonaː María Luisa Elío, escriptora i actriu navarresa exiliada (m. 2009).^[17]
• 1930, Pleyber-Christ, França: Jean Bourlès ciclista francès.
• 1931 - Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
• 1932
  • Chaguanas, Trinitat i Tobago: Vidiadhar S. Naipaul, escriptor britànic guanyador del Premi Nobel de Literatura l'any 2001 ^[18]
  • Peçac: Sempé, dibuixant de còmic francès (m. 2022).
• 1933, Toledo, Ohio: Eugene "Gene" Francis Kranz, director de vol de la NASA durant el projecte Gemini i el programa Apollo.
• 1936, Paoli, Indiana, Estats Units: Margaret Hamilton, científica computacional i matemàtica, va desenvolupar el programari de navegació "on board" per al programa espacial Apollo.^[19]
• 1941, Minna, Nigèria: Ibrahim Babangida, polític nigerià, el vuitè president de la República entre els anys 1985 i 1993.^[15]
• 1943
  • Nova York (EUA): Robert De Niro, actor estatunidenc.^[20]
  • Villanueva de la Reina, Jaén, Espanya: Juan María Medina Ayllón, escultor espanyol.
• 1946, Tolosa de Llenguadoc, França: Gérard Blaize, professor d'Aikido, Jodo, i Bojutsu francès.
• 1947, Marràqueix o Smara: Mohamed Abdelaziz, secretari general del Front Polisario i president a l'exili de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD)
• 1952, Rio de Janeiro, Brasil: Nelson Piquet, pilot de Fórmula 1 brasiler.
• 1953, Nițchidorf, Romania): Herta Müller, escriptora alemanya d'origen romanès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2009.^[21]
• 1954, Houthalen-Helchterenː Ingrid Daubechies, matemàtica i física belga.^[22]
• 1956 - Fontenla, Ponteareas, província de Pontevedra: Álvaro Pino Couñago va ser un ciclista espanyol, professional entre els anys 1981 i 1991.
• 1960, Santa Monica, Califòrnia, EUA: Sean Penn actor, guionista i director de cinema estatunidenc.
• 1966, Gainesville, Florida, Estats Units d'Amèrica: Rodney Mullen, skateboarder o monopatinador estatunidenc.
• 1970, Sanfor, Florida, Estats Units d'Amèrica: Jim Courier, tennista professional.
• 1977 -
  • Les Ulis, França: Thierry Henry, futbolista francès.
  • Kitee, Finlàndia: Tarja Turunen, soprano finlandesa famosa per formar part del grup de symphonic metal Nightwish.^[23]
• 1980 -
  • Ourenseː Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.^[24]
  • Jerez de la Frontera, Cadis: Daniel González Güiza, futbolista espanyol.
• 1986, Maryland, Estats Units d'Amèrica: Rudy Gay, jugador de bàsquet estatunidenc.

Països Catalans

• 906 - Girona, Gironès): Servus Dei, religiós català, Bisbe de Girona.
• 1909 - Barcelona, Barcelonès): Josep Miquel i Baró, polític i revolucionari català.
• 1936 - Sabadell: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
• 1956 - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català.
• 1958 - Tulacingo, Hidalgo, Mèxic: Miquel Bertran i Oleart, darrer alcalde republicà de Sabadell.
• 1959 - Vaucresson, Illa de Françaː Mey Rahola de Falgàs, fotògrafa catalana (n. 1897).^[25]
• 2006:
  • Barcelona, Barcelonès): Agustí de Semir, advocat i polític català (n. 1918).
  • Palafrugell: Dolors Ponsatí i Jovés, llevadora i practicant catalana (n. 1928).^[26]
• 2023 - Madrid: Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926).

^[27]

Resta del món

• 1720, Parísː Anne Dacier, filòloga, escriptora i traductora francesa (n. 1645).^[28]
• 1777, Viena: Giuseppe Scarlatti, compositor italià.^[29]
• 1838, Nova York, EUA): Lorenzo Da Ponte, llibretista (n. 1749).
• 1850, Boulogne-sur-Mer, França): José de San Martín, militar argentí.
• 1935, Pasadena: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (n. 1860).^[30]
• 1942, Auschwitz, Polònia): Irène Némirovsky, escriptora francesa (n. 1903).^[31]
• 1944, Buset de Tarn, Alta Garona, França): Francisco Ponzán Vidal, mestre militant de la CNT espanyol (n. 1911).
• 1955, Gif-sur-Yvette, França): Fernand Léger, pintor cubista francès.
• 1969, Berkeley, EUA): Otto Stern, físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física l'any 1943 (n. 1888).^[32]
  • Chicago, EUA): Ludwig Mies van der Rohe, arquitecte i dissenyador industrial alemany (n. 1886).^[33]
• 1973, París, França): Jean Barraqué, compositor musical francès (n. 1928).^[29]
• 1977, les Sables d'Olonne, França): Eloi Tassin, ciclista francès.
• 1981, Dakarː Mariama Bâ, novel·lista, professora i feminista senegalesa (n. 1929).^[34]
• 1987, Berlín, Alemanya): Rudolf Hess, polític alemany, militant del Partit Nazi.^[15]
• 2001, Fort Lauderdale, Florida: Flip Phillips, saxofonista tenor i clarinetista de jazz estatunidenc (n. 1915).
• 2001, Monacia-d'Aullène, Còrsega): François Santoni, polític cors, militant d'A Cuncolta Naziunalista.
• 2017, París, França): Fadwa Suleiman fou una actriu siriana d'ascendència alauita.^[35]

Santoral

^[36]

Església Catòlica

^[37]

• Sants al Martirologi romà (2011): Miró de Cízic, màrtir (s. III); Mamet de Cesarea, màrtir (275); Eusebi de Sicília, màrtir (310); Hieró de Noordwijk, màrtir (856); Elies el Jove, monjo (903); Clara de Montefalco, agustina (1308); Beatriu de Silva, fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció (1491); Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Miquel Kurobioye, màrtirs (1633); Jeanne Delanoue, fundadora (1736).
  • Beats: Nicolò Politi, eremita (1107); Albert de Chiatina, prevere (1202); Bartolomé Laurel, màrtir (1619); Natal Hilaire Le Conte, màrtir (1794); Enric Canadell i Quintana, màrtir (1936).
• Sants: Anastasi de Terni, bisbe; Carloman (fill de Carles Martell), majordom franc i monjo (754); Amor d'Amorbach, abat (777); Beneta i Cecília de Susteren, abadesses, i Relinda, reclosa (s. X); Donat de Ripacandida, monjo (1198).
• Beats: Jutta d'Arnstein, eremita (s. XII).
• Venerables: Franz Sales Handwercher, prevere (1853).
• Servents de Déu: Pere Marcer i Cuscó, claretià (1927).
• Venerats a l'Orde Cistercenc: Hug de Tennenbach, abat (1270).

Església Copta

• 11 Mesori: Moisès d'Ossim, bisbe.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 30 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 4 d'agost del calendari julià.

• Sants: Eudòxia la Samaritana, monja màrtir (107); Crist de Prebesis, màrtir; Eleuteri de Bizanci, màrtir; Eudòxia de Pèrsia, màrtir (362/364); Set Dorments d'Efes: Maximilià, Jàmblic, Martinià, Joan, Dionís, Exacustodià i Antoni, màrtirs; Eusigni d'Antioquia, general màrtir; Cosme d'Etòlia, màrtir (1779); Nikolai Prozgrov, prevere màrtir (1930); Mihail, Simion i Dmtri, màrtirs (1937).

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Ia de Pèrsia i 9.000 companys màrtirs; Tatuïl, màrtir.

Esglésies luteranes

• Johann Gerhard, teòleg (1637).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 d'agost

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 d'agost.