Sankt-Vith
Saint-Vith (fr) Sankt Vith (de) | |||||
Tipus | municipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Província | província de Lieja | ||||
Districte | districte de Verviers | ||||
Capital | Sankt Vith | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 9.682 (2018) (65,9 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | alemany (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 146,93 km² | ||||
Altitud | 480 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Mayor of Sankt Vith (en) | Herbert Grommes (2018–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 4780, 4783, 4784 i 4782 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 080 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | st.vith.be | ||||
Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Localitats
Alfersteg, Amelscheid, Andler, Atzerath, Breitfeld, Crombach, Eiterbach, Galhausen, Heuem, Hinderhausen, Hünningen, Lommersweiler, Neidingen, Neubrück, Neundorf, Niederemmels, Oberemmels, Recht, Rödgen, Rodt, Schlierbach, Schönberg, Setz, Steinebrück, Wallerode i Weppeler.
Història
Sankt-Vith fou un mercat important de la regió en el segle xii i va rebre la carta comunal el 1350. La vila fou cremada el 1543, 1602 i 1689. Formà part del gran ducat de Luxemburg fins a la derrota de Napoleó I. Pel Congrés de Viena de 1815 fou atribuïda a Prússia. Formà part de la Renània prussiana fins que fou atribuïda amb la resta dels Comunitat Germanòfona a Bèlgica pel Tractat de Versalles el 6 de març de 1925 com a compensació pels danys de la guerra després de la Primera Guerra Mundial.
Com que era una important estació i centre de reparació de ferrocarrils, fou un punt estratègic en la batalla de les Ardenes. Fou defensada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant uns quants dies del contraatac alemany, i tornà a ser ocupada per la Wehrmacht després de la retirada americana. Els aliats bombardejaren intensivament la ciutat el 25 i 26 de desembre de 1944 i la destruïren en un 95%, La torre Büchel és avui l'únic vestigi d'abans de la guerra i es troba al centre de la ciutat.[1]
Personatges il·lustres
- Silvio Gesell (1862-1930), economista alemany
- Bruno Thiry (1962-), pilot de ral·lis
Referències
Enllaços externs
- Web oficial Arxivat 2006-08-21 a Wayback Machine.