[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Thimister-Clermont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaThimister-Clermont
Imatge
Casa de la vila de Clermont
Tipusmunicipi de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata

EpònimThimister i Clermont Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 39′ N, 5° 51′ E / 50.65°N,5.85°E / 50.65; 5.85
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.725 (2018) Modifica el valor a Wikidata (199,55 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície28,69 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1r gener 1977 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Thimister-Clermont (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataLambert Demonceau (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4890 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthimister-clermont.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ThimisterClermont Modifica el valor a Wikidata

Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn. L'1 de setembre de 2012 tenia 5547 habitants.[1]

El municipi és el resultat de la fusió, el 1977, de 5 nuclis i municipis: Clermont-sur-Berwinne, Elsaute, Froidthier, La Minerie i Thimister tots al país d'Herve, regió coneguda pel seu formatge amb denominació d'origen, la sidra i el xarop de pomes i peres.

Història

[modifica]
Panorama de Clermont-sur-Berwinne

El primer esment escrit de Clermont data d'una carta del príncep-bisbe Joan d'Eppes que va reconèixer-lo com a parròquia dependent de l'església d'Herve. Fins a la fin de l'antic Règim, els cinc nuclis feien part del jutjat d'Herve dins del ducat de Limburg, i des del 1288 dels països enllà del Mosa del ducat de Brabant. El 1411, Clermont va obtenir l'estatut de senyoria. L'administració revolucionària francesa va afegir els nuclis al districte d'Aubel al departament de l'Ourte. El 1815 van integrar-se al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. A prop de la frontera Alemanya, a les dues guerres mundials els pobles van sofrir molt. Una part de Clermont, considerada com a germana, va ser annexionat a Alemanya durant la segona guerra mundial.

Economia

[modifica]
Utilització del terra: 84% agricultura, 14% construccions, 1% bosc, 1% diversos

Avui com antany, l'activitat principal del municipi sempre va ser l'agricultura. La construcció de la línia ferroviària 38 al segle xix va promoure una certa industrialització, sota la influència de la ciutat de Verviers, un centre tèxtil molt important al segle xix, unes filatures van establir-s'hi. Vers la fi del segle xx, un polígon industrial nou va crear-se al lloc dit Les Plénesses al costat de l'autopista E40.

Nuclis

[modifica]

Llocs d'interès

[modifica]

El municipi té un encant cert de paisatges i de pobles històrics, ben conservats, agradables per a caminar i pel turisme verd.

  • La plaça de la Halle i la casa de la vila de Clermont
  • La casa noble Maison Pirenne a Clermont
  • El Castell de Crawhez
  • El Castell de l'Aguesse
  • El Castell de Clermont
  • La Masia Castral de les Couves
  • Moltes masos i masies en estil Renaixement mosà
  • L'església de Jaume el Major
  • L'església de Thimister, dedicada a d'Antoni Abat, dit l'Ermita
  • La línia 38, antiga línia ferroviària, transformat en via de vianants lents entre Chênée i Plombières de la xarxa Ravel
  • la fàbrica de sidra Ruwet
  • el museu de la memòria 1939-1945 Remember Museum 39-45, dedicat als veterans de la primera divisió de l'exèrcit americà, que va alliberar el poble a la Segona Guerra Mundial.
  1. «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 27 gener 2010].