trompeta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾumˈpɛ.tə/
	balear /tɾomˈpə.tə/, /tɾumˈpɛ.tə/
Occidental:	/tɾomˈpe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De trompa i el sufix -eta, segle XIV.

trompeta f. ‎(plural trompetes)

1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló.

• trompetista, trompeter

trompeta m. f. ‎(plural trompetes)

1. Trompetista, nom usat especialment en l'entorn militar i en les orquestres.

• Síl·labes: trom·pe·ta (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• trompeta. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /tɾomˈpe.ta/

Americà: alt /t͡somˈpe.t(a)/, baix /tɾomˈpe.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del català trompeta.

trompeta f. ‎(plural trompetas)

1. trompeta

• trompa

• Síl·labes: trom·pe·ta (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trompeta