treu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾɛw/, occidental /ˈtɾew/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del francès antic tref ‎(«tenda de campanya»), del llatí trabs ‎(«pal»), segle XIV. Doblet del patrimonial trava.

treu m. ‎(plural treus)

1. (nàutica) Vela entre l’arbre mestre i les dues bordes per anar en popa amb vent fort.

treu

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de treure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb treure.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: úter

• Obres de referència: DIEC, GDLC